Les comunitats autònomes d'Astúries, Catalunya, Comunitat Valenciana i Extremadura són les regions que tenen els impostos més elevats, enfront d'Andalusia, la Comunitat de Madrid i Múrcia, que presenten els tributs més baixos, en un context d'increment impositiu a Catalunya, Canàries i La Rioja.
Així es desprèn del 'Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2020', presentat pel Registre d'Assessors Fiscals (REAF) del Consell General d'Economistes (CGE), que com a novetat enguany recull també per primera vegada una anàlisi sobre la fiscalitat foral.
L'estudi reflecteix un augment generalitzat dels impostos a comunitats com Canàries, Catalunya o La Rioja, enfront de les baixades aprovades a regions com Andalusia o Múrcia, depenent de cada tribut. Així, un contribuent solter i sense fills de menys de 65 anys, amb rendes inferiors a 16.000 euros, pagaria més d'IRPF al País Basc, mentre que on menys hauria de pagar seria a Madrid i La Rioja. L'IRPF més alt per a les rendes mitjanes es registra a Catalunya i Navarra, mentre que les rendes de més de 220.000 euros pagarien més a Navarra i menys a Madrid.
Així mateix, en Patrimoni s'arriba a registrar una diferència de 418.000 euros en el tribut que hauria de pagar un contribuent amb 15 milions de patrimoni a Extremadura, la regió amb l'impost més alt, a diferència de Madrid, on no es paga aquest tribut.
Pel que fa a Successions i Donacions, el REAF-CGE explica que s'ha establert una clara competència territorial a la baixa, i enguany s'incrementa a Canàries (suprimeix la bonificació general del 99,9% per al cònjuge, ascendents i descendents majors de 21 anys), Catalunya i La Rioja (que fixa deduccions del 50% només a partir de 400.000 euros), mentre que Galícia incrementa la reducció per al grup II de 400.000 euros a una altra d'un milió d'euros.
D'aquesta manera, posant l'exemple d'un contribuent solter menor de 30 anys que hereta béns del seu pare per valor de 800.000 euros, a Andalusia, Cantàbria i Galícia no hauria de pagaria res, mentre que a Astúries pagaria 103.135 euros. Concretament en Donacions, a Castella i Lleó i Extremadura pagaria més de 200.000 euros, a diferència del no pagament a Cantàbria o els 2.000 euros de Madrid o Múrcia.
Quant a l'impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (AJD), Balears puja el tipus en el segon cas de l'1,2% a l'1,5%. En el cas de la transmissió d'un immoble no destinat a habitatge de 450.000 euros, es pagarien 45.000 euros per Transmissions Patrimonials a Cantàbria, Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia, mentre que només 27.000 a Madrid i Navarra. En AJD, a Múrcia s'abonarien 9.000 euros, mentre que a Navarra i País Basc 2.250 euros.
LA "BOGERIA" DELS IMPOSTOS PROPIS
El president del CGE, Valentín Pich, i del REAF, Jesús Sanmartín, han denunciat l'"autèntica jungla" i "bogeria" que suposen els impostos propis de les CCAA, amb 70 actualment en vigor, la major part d'ells relacionats amb la protecció del medi ambient.
Els impostos propis de les comunitats van recaptar enconjunt al 2018 només el 2,1% del total d'ingressos tributaris de les autonomies, fins als 2.364 milions d'euros. Per això, els fiscalistas i economistes veuen convenient establir un patró comú que fixi els tributs que graven el mateix fet imposable, ja que cada regió estableix l'impost d'una manera diferent i en "molts casos" acaba fent tributar el mateix fet imposable. Sanmartín ha advocat per una "harmonització" dels tributs propis.
Igualment, els economistes creuen que hauria de fixar-se l'obligatorietat que, abans de crear un impost, es realitzi una anàlisi del cost-benefici, ja que en alguns casos els costos d'establir-lo, gestionar-lo, i potencials litigis, superen la recaptació, en un context en què s'ha reduït la creació, encara que Galícia n'ha creat un per als immobles abandonats i Catalunya prepara quatre nous tributs.
Segons han explicat els experts del REAF-CGE, alguns d'aquests impostos tenen un encaix constitucional "difícil". Per això, Pich advoca per una ordenació dels tributs propis de forma "ordenada i eficient" i proposa delimitar els impostos ambientals més importants, cedint la recaptació a les CCAA i en alguns casos fins i tot "certa capacitat normativa".
COMPETÈNCIA FISCAL DAVANT LA REFORMA: "IGUALAR PER BAIX NO ÉS BO"
El president del CGE veu "inajornable" la reforma del finançament autonòmic, encara que sobre l'harmonització que preveu implantar el Govern, ha apuntat que en estats tan descentralitzats com Espanya és "normal" que hi hagi conflictes entre les administracions, però creu que els "governs federats" han de tenir "llibertat per a adaptar-se" i ha d'haver-hi una competència fiscal "tan transparent com sigui possible, que compliqui el mínim la vida al contribuent i a l'economia".
En aquest sentit, ha ressaltat que la Comunitat de Madrid ha realitzat una aposta fiscal "molt competitiva" i "sembla que li està anant bé", després d'haver mantingut el model durant molt de temps, alguna cosa que considera que té "molt de mèrit". "Igualar per baix no és bo", pensen els economistes, que reivindiquen un sistema "tan comprensible com sigui possible" i una plataforma de notificació als contribuents homòloga entre administracions i territoris.
Sanmartín també ha advocat per reflexionar si té sentit que existeixin els impostos de Patrimoni, Successions i Donacions i la modalitat d'AJD a'Impost sobre Transmissions Patrimonials. Pich veu "estrany" l'Impost de Patrimoni, i per al de Successions, aposta per avançar cap a tipus reduïts i simplificats, així com per la seva harmonització.