El creixement d'Alemanya s'accelera i aprofundeix a la pressió sobre Draghi

En el cas del Producte Interior Brut (PIB), es va expandir durant el primer trimestre un 0,6% respecte al període entre setembre i desembre, cosa que suposa un impuls des del 0,4% anterior que està en línia amb l’avançat pels experts. L'acceleració es produeix tant per la demanda interna com per la demanda externa, explica l'oficina estadística Destatis. A més, destaca l'increment de la inversió (formació de capital).

Per la seva banda, l'indicador d'inflació es manté al 2% a l'abril, que augmenta des del 1,6% de març tot i que es manté per sota del 2,2% de febrer. Al primer tram de l'any es va disparar per l'efecte comparatiu amb l'any anterior del petroli, que va passar dels 30 dòlars del primer trimestre del 2016 fins als 50 dòlars entre gener i març de 2017. A l'abril l'energia també va ser el principal motor de l'augment de la inflació, amb un encariment del segment en un 5,1% interanual.

Les dades tornen a colpejar l'estratègia del BCE, tot i que aquesta setmana el seu president, Mario Draghi, va tornar a deixar clar que "la mètrica rellevant (per les decisions del banc central) és la inflació de l'Eurozona, no les taxes d'inflació d'un país particular". El banquer italià va posar a sobre dimecres a la Cambra dels Representants dels Països Baixos aquesta condició com un dels quatre requisits imposats per l'autoritat monetària per revertir les seves polítiques. Els altres tres són que l'IPC es dirigeixi cap al 2% a mitjà termini, que hi hagi prou confiança en l'impuls de la inflació i que aquesta sigui "auto-sostinguda, fins i tot amb la disminució del suport de la política monetària".

La pressió sobre Alemanya s'ha mantingut a nivells alts durant els últims anys que coincideix amb el viratge del BCE cap a una política ultraexpansiva. L'any passat el ministre de Finances i soci polític d'Angela Merkel, Wolfgang Schäuble, va arribar a acusar Draghi d’"espoliar" els estalvis dels alemanys i fomentar els populismes. El fort creixement d'Alemanya durant els últims trimestres i el repunt de la inflació que coincideix amb l'any electoral (els alemanys van a les urnes al setembre), han elevat aquesta pressió. De fet, la repressió financera s'ha elevat amb els tipus reals en negatiu -nominals en comparació de la inflació-.

ESTÍMULS "NECESSARIS"

Draghi va tornar a defensar aquesta setmana que els estímuls han impulsat el creixement de l'Eurozona, necessari pel repunt dels preus que persegueixen a la seu del BCE a Frankfurt. "La recuperació ha passat de ser fràgil i desigual a tenir una base àmplia", assenyala. No obstant això, la divergència entre el centre i el nord de la Zona Euro es manté en un nivell elevat. Així ho mostra la Regla de Taylor, usada al passat per la Reserva Federal (Fed) en conjugar inflació i creixement, si es fa el mateix exercici per Europa encara que en aquest cas no aplica per tenir la meta única de l'IPC. Però en aquest cas, el resultat seria d'un tipus d'interès objectiu del 3,5% a Alemanya i del 0% en el conjunt de l'Eurozona, segons les estimacions de Jaume Puig, director general de GVC Gaesco.

Durant l'última reunió del banc central, celebrada els dies 26 i 27 d'abril, Draghi va reconèixer que els riscos han disminuït sobre una recuperació que cada vegada és més sòlida. No obstant això, l'economista ha defensat que la política monetària és necessària per impulsar la inflació que, tot i que va repuntar a principis d'any, ho va fer per efectes conjunturals derivats del petroli. Els tipus de referència segueixen al 0%, els de facilitat de dipòsit, al -0,4% i el programa de compres mensuals als 60.000 milions d'euros. Els experts consideren que al juny podria començar a modificar el seu discurs, però no esperen canvis en la política fins a 2018.