L'IBEX tanca amb un rebot moderat després de la matisació del govern italià

El fantasma de la deflació ja treu el cap al gegant asiàtic, que aquest dimarts va publicar unes dades de la balança comercial que van decebre el mercat i van provocar una forta correcció a Europa, a la qual també va contribuir la incertesa que va sembrar entre els inversors l'impost sorpresa del 40% anunciat per Itàlia per gravar els beneficis extraordinaris de la banca.

MATITZACIÓ D'ITÀLIA

En aquest sentit, el govern italià ha matisat que l'impost als bancs, "per tal de salvaguardar l'estabilitat de les entitats bancàries, també preveu un límit màxim per a l'aportació que no pot superar el 0,1% de l'actiu total".

Aquest aclariment ha estat suficient perquè el sector bancari italià hagi rebotat amb força (encara que no ha recuperat tot el que s'ha perdut a la sessió precedent), i perquè els bancs de l'IBEX 35 també hagin recuperat posicions. Dins del selectiu, Repsol i Fluidra han liderat les compres.

DEBILITAT DELS PREUS A LA XINA

Aquest dimecres, la Xina torna a ser protagonista després de conèixer que els preus van caure el juliol un 0,3% en taxa interanual, encara que van pujar un 0,2% en taxa mensual enfront del juny. Així ho ha comunicat l'Oficina Nacional d'Estadística, que també ha donat a conèixer l'índex de preus al productor, que s'ha situat al -4,4% al setè mes de l'any, enfront del -4,1% previst, encara millor que la caiguda interanual del -5,4% registrada al mes anterior.

Les dades de la Xina "augmenten els temors que, malgrat totes les promeses de noves mesures d'estímul, les autoritats puguin enfrontar-se a limitacions al tipus d'estímul que poden aplicar quan es tracta de posar en marxa la demanda interna", comenta Michael Hewson, analista en cap de mercats de CMC Markets UK.

I ha afegit que "la deflació xinesa ha estat el proverbial elefant a l'habitació pel que fa a les mesures d'enduriment recents de la Reserva Federal, el BCE i el Banc d'Anglaterra". Per això, es pregunta "quantes pujades de tipus més podem esperar els propers mesos quan hi ha un clar impuls deflacionista procedent d'Àsia, i quin és el punt d'inflexió pel que fa al risc d'enduriment excessiu".

Potser la resposta pot arribar a finals d'aquesta setmana. I és que a més de la Xina, els EUA són l'altre gran protagonista de la setmana pel que fa a dades macroeconòmiques. Demà es publica la dada d'inflació de la primera economia del món, i divendres donarà a conèixer els preus a la producció.

En el pla empresarial, tant a Europa com als Estats Units segueix la temporada de resultats. Aquest dimecres han presentat els comptes algunes empreses com Continental, E.On, Generali. Als Estats Units, Walt Disney publicarà després del tancament de mercat.

I en altres mercats, la rendibilitat dels bons del Tresor nord-americà a 10 anys ha caigut fins al 4,00% i l'EUR/USD s'ha mogut en positiu i ha avançat fins als 1,098. Per part seva, el bitcoin ha retrocedit fins als 29.726 dòlars, l'unça d'or ha baixat un 0,43%, fins a 1.951 dòlars. Per acabar, el petroli Brent ha avançat un 1,20%, fins als 87,20 dòlars.