En principi, la sessió d’'anada i tornada' d'aquest dimarts augura una continuïtat dels descensos en termes de molt curt termini. Tot i que la clau està en els mínims anuals.
- 8.094,10
- 0,07%
- 18.129,10
- -0,18%
- 4.995,29
- -0,23%
- 11.083,90
- -0,63%
Durant les últimes dues sessions l'IBEX ha tancat clarament lluny dels màxims de la sessió, sense ser capaç de tancar (o el que és el mateix anul·lar) el buit baixista de dimarts de la setmana passada, als 9.765 punts. De fet, durant els últims dies hem repetit una i altra vegada que el primer senyal de fortalesa (real) passa per tancar aquest buit. Altrament, només estaríem davant d'un simple rebot fruit de l'extrema sobrevenda acumulada i poc més.
Arribats a aquest punt, ara ens hem de fixar en el suport que li confereix el buit alcista d'aquest dilluns als 9.630 punts. Seria bo que aquest s'emplenés, però no es tanqués. Tancar-lo deixaria la porta oberta a la possibilitat de buscar de nou els mínims de la setmana passada als 9.400 punts i per sota i de major rellevància tenim els mínims anuals als 9.327 punts. És crític que els mínims anuals es respectin en tot moment, en no fer-ho ens portaria a buscar la zona dels 8.950-9.000 punts, el nivell d'ajust/retrocés del 61,8% de tota la pujada des dels mínims del Brexit.
A mitja sessió l'IBEX puja gairebé un 1% després d'emplenar, gairebé íntegrament, el buit alcista d'aquest dilluns als 9.630 punts. Per tant, en tancar així la sessió tindríem un nou senyal de fortalesa, ja que hauríem emplenat el buit alcista (suport) i tancat el buit baixista (resistència) dels 9.765 punts.
