La vida en temps de coronavirus és un episodi molt llarg de Black Mirror. I el passaport Covid és un altre dels gadgets que semblen arribar-nos des de la distopia de Charlie Brooker. A continuació, donem resposta a les preguntes més freqüents que desperta aquest certificat digital de la mà de Juan Carrasco, soci de Santiago Mediano Abogados.
- És viable? "Hi ha la voluntat política de fer-ho", reconeix Carrasco en declaracions a Bolsamanía. Les últimes informacions apunten que per a mitjans d'aquest mes coneixerem més la proposta de la UE.
- Pot ser falsificat? Que "PCR" segueixi el verb "falsificar" en el cercador de Google diu molt de la societat espanyola. En aquest cas, Carrasco sosté que "la seguretat plena no existeix, però abans de posar en marxa aquest passaport, en implicar un tractament d'informació personal, cal avaluar el seu impacte sobre la privacitat". En aquest sentit, es parla que s'utilitzarà la tecnologia cadena de blocs per blindar una informació tan sensible. "Ha de ser robusta", afegeix.
- Pot tenir altres usos més enllà de facilitar el desplaçament, com ser implantat en bars, restaurants i altres tipus de negocis? "No crec que vagi més enllà (de l'ús per viatjar), però aquest és un dels riscos", assevera Carrasco, a falta de veure la normativa final, i si aquesta prohibeix o no bars i gimnasos, per exemple, regular l'accés als seus establiments. "Dependrà de l'amplitud de l'ús que es contempli per al passaport, i aquesta decisió pot quedar també en mans dels propis països", assenyala.
- Me'l demanara per anar a treballar? Un altre supòsit és que, a l'igual que hi ha immigrants que es veuen obligats a treballar usant els papers d'una altra persona, hagi treballadors que estiguin forçats a utilitzar el passaport Covid d'algú per exercir la seva tasca. "Pot ser un cas, i dependrà també del propi tipus d'activitat", creu Carrasco.
- Què passa amb la protecció de les meves dades i la meva informació personal? Si l'aplicació mòbil que generi el codi QR del passaport Covid acaba estandarditzant-se, la següent pregunta seria què passa amb les dades personals.
- Poden acabar en mans de comerços o empreses privades? El cas d'Israel pot acabar asseient precedents. El seu mandatari, Netanyahu, ha signat amb Pfizer la cessió de certes dades de la seva població a canvi de rebre un tracte preferent per rebre més vacunes. El govern va assegurar que es tractaven només d'"informació personal de manera desagregada i sense identificar" però, en qualsevol cas, Carrasco afirma que "Espanya no pot cedir dades a canvi de preferència en un tracte comercial, una altra cosa és cedir certes estadístiques per a estudis demogràfics".
