El que no hauria de passar de nota a peu de pàgina en la campanya electoral de les eleccions generals del 28 d'abril s'ha elevat a l'enèsima revolta de Catalunya davant els mandats de l'Estat. El joc del gat i el ratolí en què s'ha embarcat el president de la Generalitat, Quim Torra, amb la Junta Electoral Central (JEC), pels llaços grocs, podria acabar per saldar-se amb una intervenció dels Mossos d'Esquadra, amb un procés penal que acabés en una inhabilitació no amb una sanció administrativa. O amb les tres coses, segons analistes.
Des que Ciutadans va denunciar l'exhibició de la simbologia en suport als polítics presos que estan sent jutjats pel Tribunal Suprem, el Govern català s'ha escorregut davant el requeriment del màxim organisme que regula els processos electorals. Primer, va sortejar el termini de 48 hores donat per la JEC perquè retirés els emblemes dels edificis públics amb una resposta que apel·lava a la llibertat d'expressió; després, no va fer cas el segon ultimàtum que va expirar dimarts tarda i ha deixat en mans del 'Síndic de Greuges' (el Defensor del Poble català) una decisió que no és competència per a res a aquest organisme, indiquen fonts jurídiques consultades.
Davant l'enrenou causat per la decisió de passar-li la pilota a Rafael Ribó, l'encara consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha aclarit que va ser el mateix síndic que "va expressar la seva voluntat" de posicionar-se sobre el mandat de Junta Electoral. I, mentrestant, el Govern català tensa la corda de nou i retarda la retirada de llaços grocs del Palau de la Generalitat i de les vuit conselleries on encara figura, després que s'hagi arrencat de la d'Empresa de forma furtiva, segons fonts oficials.
Al mateix temps que a Catalunya dilaten acatar l'ordre de l'àrbitre electoral, l'Estat amenaça amb accions legals sense precedents. I també adverteix Torra que si no retira els llaços grocs com ha ordenat la Junta Electoral Central (JEC) superarà la "ratlla de la desobediència" que, fins ara, no havia passat. Així s'ha expressat la ministra d'Educació i ministra portaveu del Govern, Isabel Celaá qui ha afegit, en declaracions a la Cadena Ser, que "fins ara -el líder català- ha mantingut una retòrica molt molesta, de vegades inacceptable, però no ha passat la ratlla de la desobediència, amb això ho faria".
Amb tot, l'Estat deixarà la decisió sobre com actuar contra la rebel·lia de Torra en mans de la JEC, ja que és un organisme competent i serà la que decideixi si hi ha sanció o l'eleva a Fiscalia. És a dir, aclareix Moncloa, és la Junta l'exclusivament competent per donar els següents passos, tant si decidís remetre els fets a la Fiscalia com si ordenés el cos de seguretat competent, en aquest cas els Mossos d'Esquadra, complir la instrucció de retirar els llaços. Sobre aquest extrem, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha passat de puntetes davant la pregunta de l'oposició, en seu parlamentària, sobre si acatarà un hipotètic mandat de l'organisme en aquest sentit i ordenarà intervenir a la policia catalana.
El supervisor electoral celebrarà una reunió a partir de les cinc de la tarda d'aquest dijous sota la presidència del magistrat Segundo Menéndez i durant la qual s'abstindran els dos jutges del Suprem que formen part del tribunal del judici del Procés, Luciano Varela i Ana María Ferrer. En aquest moment decidirà la seva línia d'intervenció.
A més d'aquestes actuacions, tant el cap de l'Executiu autonòmic com altres alts càrrecs del Govern català s'exposen a multes de 300 a 3.000 euros, en concepte de sancions per infracció electoral. Una junta electoral pot acordar també la remissió de l'expedient a la Fiscalia en entendre que s'ha produït un delicte de desobediència, precisament el mateix pel qual estan sent jutjats els líders del 'Procés' -a més de per sedició i malversació-, i que portaria a la suspensió del líder autonòmic en les seves funcions. Hi ha precedents d'un càstig similar: l'exalcaldessa de Berga (Barcelona), Montse Venturós, va ser condemnada el 2018 a sis mesos d'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic i a una multa de 540 euros, la mínima atribuïble a un delicte de desobediència, per haver-se negat a despenjar una bandera estelada.
"La decisió que prengui l'àrbitre dels processos electorals anirà en funció del grau de conflictivitat a què es vulguin exposar", explica Ernesto Pascual, professor de dret de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Fonts de la JEC admeten que aquest procediment obrirà un llarg camí de denúncies, al·legacions i recursos que s'aniran resolent cas per cas en la instància on correspongui, sigui provincial o estatal, i sigui per la via administrativa o per la judicial.
D'entrada, el primer assenyalat és el president Torra, que apareix citat expressament en la resolució de l'entitat perquè va ser ell qui va presentar les al·legacions de la Generalitat davant la denúncia inicial de Ciutadans, en lloc de delegar en la Conselleria de Presidència, que és on la Junta Electoral havia remès l'escrit.
La formació presidida per Inés Arrimadas a Catalunya ja ha elevat la causa a la justícia ordinària per un presumpte delicte de desobediència. I a aquestes accions legals s'han sumat Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, que presentaran aquest dijous davant la Fiscalia el president de la Generalitat per mantenir els llaços grocs. El president del PP, Pablo Casado, per la seva banda, ha aprofitat la polèmica per insistir en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya.