BBVA Research, el Servei d'Estudis de l'entitat financera, ha advertit aquest dimarts que la major despesa per la revaloració de les pensions d'acord amb l'IPC (+2,4%) i l'estalvi acumulat que es perd per retardar el factor de sostenibilitat, equivalent a un 1,2% de més despesa a llarg termini, llasten l'ajust fiscal de la Seguretat Social, que encara té un dèficit "elevat", i disminueixen la probabilitat de complir l'objectiu de dèficit.
A més, l'entitat, en una tribuna publicada al diari 'El País', alerta que Espanya té encara un nivell de deute públic sobre el PIB "molt elevat", de manera que cal aprofitar aquests anys de creixement per recuperar com més aviat "el marge de maniobra de la política fiscal" amb el qual fer front a futures crisis i al repte de l'envelliment.
A llarg termini i tenint en compte l'esperança de vida, incrementaran en 39.000 milions la despesa pública
Per això, afirma que, "sense noves mesures compensatòries", les decisions recentment adoptades impliquen un augment del dèficit estructural del sistema de pensions i un increment de la redistribució intergeneracional, que ja és de les més altes d'Europa com recentment ha assenyalat la Comissió Europea.
En aquestes circumstàncies, BBVA considera fonamental que el Pacte de Toledo reforci la sostenibilitat del sistema amb mesures que permetin que el sistema de pensions sigui "més eficient i equitatiu".
Per a això, apostar per un sistema públic de comptes individuals o nocionals de repartiment, com a Suècia i altres països europeus és la millor opció. "El sistema seguiria sent públic, progressiu i de repartiment, però les pensions inicials es calcularien tenint en compte l'esperança de vida i la capacitat del sistema de generar ingressos mitjançant cotitzacions socials", subratlla.
A més, assegura que independentment de les mesures que es proposen, "en cap cas seria necessari ni convenient" derogar el factor de sostenibilitat, llevat que es vulgui deixar la despesa en pensions "al marge de la restricció pressupostària i amagar a l'opinió pública les seves implicacions". Segons la seva opinió, és "prou flexible i neutral" com per gestionar amb més informació i transparència qualsevol reforma del sistema de pensions.
MOLTA MÉS DESPESA
Encara que apujar les pensions amb l'IPC és una "decisió legítima" en termes polítics, l'entitat financera indica que aquesta mesura suposa gairebé 1.600 milions de despesa addicional el 2018 i 3.200 milions el 2019 respecte a l'escenari de pujada amb l'Índex de revaloració de les pensions (0,25%), al qual cal afegir la millora de les pensions de viduïtat: en total uns 4.800 milions addicionals de despesa durant els dos anys.
Segons BBVA, si s'acumula a aquesta quantitat l'esperança de vida de les generacions que reben aquest increment, l'augment de despesa acaba sent d'uns 39.000 milions en termes de valor actual actuarial respecte a l'escenari de pujades al 0,25%.
D'aquesta manera, encara que el 2018 i 2019 aquesta despesa addicional es pagui amb més impostos, cap endavant dificulta la consecució de l'equilibri financer del sistema de pensions, atès que les pujades de les pensions amb la inflació "consoliden permanentment una despesa més gran" i suposen un augment del dèficit estructural del sistema de pensions, "trastocant una de les línies medul·lars de la reforma de 2013 si no s'adopten altres mesures compensadores".
D'altra banda, sobre el retard de l'entrada en vigor del factor de sostenibilitat, BBVA Research indica que els seus efectes d’any a any són petits, al voltant de mig punt percentual en les pensions inicials de jubilació. Com les noves pensions de jubilació suposen una despesa anual d'uns 5.700 milions, l'estalvi acumulat que es perd en quatre anys va augmentat d'uns 14 milions inicials fins a uns 352 milions.
No obstant això, destaca que aquest creixement en la despesa no es detindria el 2023 encara que s'introdueixi el factor de sostenibilitat aquest any, perquè a les noves altes a partir d'aquesta data se'ls aplicaria un factor permanentment més elevat, en lloc del que correspondria de haver-se implantat el 2019. És a dir, totes les noves pensions de jubilació a partir de 2023 seran aproximadament un 2% més pel fet d'aplicar amb quatre anys de retard aquest factor.
Per tant, a llarg termini la despesa en pensions contributives de jubilació serà un 2% més per aquest retard. Com les pensions de jubilació -que són les úniques les quals afecta el factor- representen aproximadament un 60% de la despesa en pensions, suposant que aquest percentatge es mantingués constant (encara que segurament augmentarà), l'augment equival a un 1,2% més de despesa permanent a pensions per a totes les generacions a partir d'aquesta data.
