Els talls de gas per part de Rússia a alguns Estats membre de la Unió Europea, com Bulgària i Polònia, poden soscavar la unitat que hi ha entre els diferents països en un moment en què la solidaritat i la coordinació són fonamentals, segons el darrer informe de Scope Ratings.
"La decisió de Gazprom d'interrompre el subministrament de gas a Polònia i Bulgària després que els dos països es neguessin a utilitzar el mecanisme proposat per Rússia per al pagament del gas suposa una escalada significativa a l'enfrontament energètic entre Rússia i la UE", destaquen al seu estudi. La mesura incrementa substancialment el risc de noves interrupcions de subministrament de gas a altres països de la UE si també decideixen no utilitzar el mecanisme proposat per Rússia, indiquen.
Des de l'entitat veuen aquest comportament de Moscou com una represàlia aprofitant la superioritat en el tema de l'energia. Això sí, no contemplen un tall perllongat del gas a causa de diverses raons.
Primer, les empreses energètiques d'Alemanya, Àustria, Hongria i Eslovàquia, que es troben entre els importadors més grans del gas rus de la UE, tenen previst obrir comptes a Gazprombank per satisfer la demanda del Kremlin.
Aquesta mesura ja ha estat titllada per part de les autoritats de la UE com un incompliment de les sancions imposades, per la qual cosa després de la reunió dels ministres d'Energia d'aquest dilluns es va prometre donar més claredat sobre què fer.
En segon lloc, un tall del gas afebliria la posició exterior de Rússia. "Els beneficis provinents de l'energia són una font crítica d'ingressos en divises per a Rússia, especialment des que les sancions han congelat al voltant de la meitat de les reserves internacionals de Rússia. Actualment, el país no disposa de la capacitat d'infraestructura necessària per redirigir el gas dels gasoductes de l'oest cap a l'est”, expliquen.
La capacitat dels vuit gasoductes russos que subministren gas a Europa és d'uns 220bcm/any, gairebé cinc vegades més que la de l'únic gasoducte a la Xina, que, a plena capacitat, arribarà als 48bcm/any.
Tant Polònia com Bulgària han accelerat els projectes d'infraestructura per començar a substituir el gas rus quan els contractes de gas dels dos països amb Rússia expirin a finals del 2022.
Polònia ha diversificat la seva infraestructura d'importació de gas en els darrers anys. El país planeja substituir el gas rus mitjançant la importació de gasoductes des de Noruega a través del Baltic Pipe, que estarà operatiu a finals del 2022 amb una capacitat d'uns 10.000 milions de metres cúbics (bcm) anuals. Això substituiria completament les importacions de gas rus a Polònia, que pugen a 10.000 milions de metres cúbics, és a dir, aproximadament el 50% del seu consum intern total.
En el cas de Bulgària, el risc d'interrupció del subministrament és més gran, ja que el país depèn de Rússia per a gairebé tot el gas natural. Tot i això, està en marxa la construcció d'un gasoducte que connecti a una terminal de GNL prevista a Grècia i que entrarà en funcionament el 2023.
"L'impacte econòmic immediat dels talls del gas rus es deixaria sentir a través de la pujada dels preus de les matèries primeres, que se sumaria a les pressions inflacionistes amb impacte als pressupostos de les llars i dels governs i en la rendibilitat de les empreses", expliquen.
Estimen que el creixement dels Estats membres de l'Europa Central i Oriental es desacceleri fins al 2% o el 3% aquest any, fet que suposa una revisió a la baixa del 4,6%.
"L'anunci per part d'Hongria, entre altres països, de complir les condicions de Rússia per al pagament del gas mostra com les exigències russes soscaven les sancions de la UE i debiliten l'estratègia comuna. La crisi posa de manifest la urgència que la UE creï una unió energètica que permeti als Estats membres coordinar millor les seves polítiques energètiques i millorar la seguretat energètica del bloc, això també alleujaria considerablement el continu augment dels preus de l'energia en cas que es prolongués la interrupció del subministrament del gas rus", sentencien.
