La nova CaixaBank pagarà al maig un dividend de 216,09 milions d'euros, segons proposarà el consell d'administració del banc a la junta general d'accionistes, que se celebrarà el pròxim 14 de maig. Aquesta quantitat implica el pagament d'un dividend en efectiu de 0,0268 euros per acció (2,68 cèntims d'euro).
- 4,76€
- -3,65%
Aquest dividend suposa un pay-out equivalent al 15% del resultat consolidat proforma de CaixaBank i Bankia durant l'exercici 2020, en línia amb les recomanacions del Banc Central Europeu (BCE). Està previst que el desemborsament es produeixi a partir del 24 de maig.
CaixaBank i Bankia es van comprometre al seu acord de fusió, anunciat al setembre de l'any passat, a no repartir dividends fins que culminés el procés. Ara, una vegada s'ha produït el tancament legal de l'operació, els accionistes del nou grup, tant els procedents de Bankia com els de CaixaBank, rebran el dividend.
En l'ordre del dia de la cita amb accionistes, l'entitat explica que la quantia total a distribuir és de 688,24 milions d'euros, dels quals 216,09 milions d'euros es destinaran a dividends i 472,14 milions d'euros, a reserves voluntàries.
EL PRESIDENT TENDRÁ UN SOU D'1,65 MILIONS
D'altra banda, se sotmetrà a aprovació dels accionistes la nova política de retribucions de l'òrgan d'administració, que estableix que el nou president, José Ignacio Goirigolzarri, percebrà una remuneració fixa d'1,65 milions d'euros, al qual caldria sumar fins a un màxim de 200.000 euros en concepte de retribució variable.
A aquestes quantitats se li unirà un incentiu a llarg termini, materialitzat en accions de l'entitat durant diferents exercicis a partir de l'any 2025, en cas de complir amb els objectius establerts per l'entitat. Goirigolzarri no percebrà cap quantia per pertinença a altres consells.
L'anterior president de l'entitat, Jordi Gual, sense funcions executives, va percebre el 2020 una remuneració d'1,382 milions d'euros, entre la retribució fixa (1,09 milions) i la derivada per la seva pertinença a consells d'altres societats i a comissions del consell d'administració.
Del seu costat, Goirigolzarri va cobrar el 2020, com a president de Bankia, una remuneració fixa de 500.000 euros i va renunciar a la seva retribució variable, que podia ascendir a fins a un 60% de la retribució fixa.
Des de la seva arribada a Bankia el 2012, la retribució de Goirigolzarri ha estat subjecta a les limitacions establertes per la normativa aplicable a les entitats en reestructuració, que no resulten d'aplicació al règim dels administradors i directius de CaixaBank.
El banc ha explicat que a l'hora d'establir la política de remuneració del nou president de l'entitat, la cúpula ha tingut en consideració la nova dimensió del banc, que s'ha convertit en el primer grup financer a Espanya i en la desena companyia de l'IBEX 35 per capitalització borsària, a més de les funcions executives que recauen entre les seves comeses.
Així mateix, CaixaBank segueix les recomanacions de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès) per a càrrecs executius i estableix un mix retributiu amb l'objectiu de no assignar tota la retribució a través d'una remuneració fixa.
ALTRES PUNTS DE L'ORDRE DEL DIA
Altre dels punts de l'ordre del dia serà la dotació d'una reserva legal amb un import de 415,84 milions d'euros, amb càrrec a reserves voluntàries, la qual cosa permet que la reserva legal aconsegueixi el 20% del nou capital social després de la recent ampliació de capital en 2.079,2 milions d'euros mitjançant l'emissió d'accions per atendre el bescanvi dels títols de Bankia en el marc de la fusió per absorció.
També se sotmetrà a votació la reclassificació a reserves voluntàries de la reserva per fons de comerç, que el 31 de desembre de 2020 ascendia a 508,73 milions d'euros.
Al seu torn, es demanarà el vistiplau dels accionistes sobre els comptes de l'entitat i a l'informe de gestió, la reelecció com a consellers de José Serna Masiá i Koro Usarraga Unsain, i de PwC com a auditora el 2022, així com una sèrie de modificacions dels Estatuts Socials de l'entitat i de la política de remuneracions dels consellers.