• És la primera vegada que fa un exercici de 'client misteriós' o 'mystery shopping'
  • Les sucursals fan recomanacions implícites verbals no reconegudes com a assessorament
  • La recerca revela també insuficiències en la informació sobre riscos i costos
  • Els bancs ofereixen dipòsits i fons alhora amb marcadors de risc per a l'oferta que són solament del dipòsit
ep sebastian albella

La banca espanyola té davant seu molts deures davant l'entrada de la normativa MiFID II sobre mercats financers el 2018. I sobre les exigències actuals. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha realitzat 450 visites com a “client misteriós” sense identificar-se a les sucursals i les conclusions són demolidores: hi ha “algunes febleses en les pràctiques de comercialització de productes d'inversió en la fase de contactes inicials de clients amb l'entitat”.

I aquesta conclusió solament és la punta de l'iceberg després d'haver realitzat visites simulades a oficines bancàries de 20 poblacions diferents, amb un exercici per primera vegada de "client misteriós" o "mystery shopping". L'objectiu de l'òrgan rector era supervisar la comercialització de productes financers a les sucursals i, per descomptat, no ha quedat satisfet.

Entre les "febleses" que cita amb un llenguatge amistós (per aquest cas) la CNMV hi ha diverses pràctiques, assenyala en un comunicat, sempre en la fase de contactes inicials per a la comercialització dels productes d'inversió. La primera anotació que assenyala és que hi ha recomanacions implícites verbals "no reconegudes com a assessorament" sobre productes concrets i fent referència a les circumstàncies personals del client, un aspecte en què se centrarà MiFID II, que té com a objectiu elevar la transparència de les inversions per donar una millor protecció al client.

La institució que presideix Sebastián Albella explica que confirma així la percepció que tenia que, de vegades, hi ha "un veritable servei d'assessorament" sense que el client ho adverteixi amb claredat o les entitats ho reconeguin com a tal per "aplicar les regles pròpies", com per exemple la formació i instruccions a la xarxa comercial, així com controls des del grup.

FALTA D'INFORMACIÓ EN L'OFERTA DE FONS

No obstant això, a l'espera de la transposició definitiva de la directiva sobre la base de les normes europees, en què la CNMV assessora el Ministeri d'Economia i Competitivitat, els bancs segueixen cometent mala praxi. Un altre element que assenyala el regulador és que en el cas dels fons d'inversió, "productes oferts en la major part dels casos -el 90%-", les sucursals utilitzen fitxes comercials "que recullen de forma imprecisa o incorrecta informació rellevant en comptes del DFI (document de dades fonamentals)", i assenyala que els advertiments per a l'inversor estaven, en molts casos, "menysvalorades (per exemple, en lletra petita o al peu de pàgina)".

Així mateix, la CNMV explica que "amb freqüència" les sucursals posen damunt la taula ofertes combinades de fons d'inversió i dipòsits tradicionals. No obstant això, els documents informatius que lliuren als clients, en aquests casos als clients simulats, inclouen el marcador de risc previst per al dipòsit bancari (que té menys risc) sense aclarir que dita marcats es refereix exclusivament al dipòsit i no al fons d'inversió.

Per això, la recerca ressalta que hi ha "certes insuficiències en la informació verbal sobre riscos i costos", un altre element que serà central en la normativa MiFID II que, per a alguns actors importants de la indústria de gestió d'actius i assessorament com Santiago Satrústegui, president d'Abante, "serà un big bang" que canviarà el funcionament actual del sector.

El comunicat de la CNMV explica que durant l'explicació oral dels instruments financers oferts, "amb certa freqüència es va posar l'accent en els avantatges dels mateixos fent una referència insuficient als riscos, fet que suposa una presentació poc equilibrada del producte".

Així mateix, les sucursals dels bancs ofereixen fons d'inversió als seus clients que, en tots els casos, són de la gestora lligada a la pròpia entitat. És a dir, no hi ha rastre d'arquitectura oberta o d'algun tipus d'oferta més àmplia perquè el client tingui a la seva disposició productes de tercers: "Cal destacar que la totalitat dels fons d'inversió oferts van ser fons gestionats pel propi grup de l'entitat", afirma la Comissió. "Això, unit al risc abans esmentat de recomanacions verbals implícites, fa necessari recordar (a la banca) el deure de gestionar adequadament els conflictes d'interès en el context de la comercialització de productes".

LA CNMV REPETIRÀ "LES VISITES SORPRESA"

"Les normes de conducta del mercat de valors estableixen un deure general d'informació per part de les entitats prestadores de serveis d'inversió als seus clients", recorda la CNMV, que assenyala que "en particular, els clients minoristes han de ser informats adequadament i la informació que se'ls faciliti ha de ser imparcial, clara i no enganyosa, sense que se'n puguin destacar els beneficis potencials dels instruments oferts sense detallar també, de forma equilibrada, els seus riscos", agrega.

I aquests requisits són, precisament, els que no es compleixen. Per això, el supervisor ja adverteix que, en el futur, seguirà utilitzant l'eina del "client misteriós", recerca duta a terme entre el setembre i el novembre per una signatura externa en entitats que aglutinen el 50% de les sucursals bancàries, i tindrà en compte els resultats per a les actuacions de "supervisió ordinària".

Noticias relacionadas

contador