Enel ha presentat aquest dilluns el seu Pla Estratègic 2026-2028 amb una acceleració del creixement i de la inversió. L'energètica italiana preveu destinar 53.000 milions d'euros durant el període, 10.000 milions més que al pla anterior, amb el focus posat en les geografies més dinàmiques i en activitats regulades o contractades que aportin visibilitat i estabilitat als resultats.
- -
- -
El conseller delegat del grup, Flavio Cattaneo, ha defensat que la companyia presenta "un pla ambiciós i creïble, amb una forta acceleració del creixement gràcies a l'augment de les inversions Greenfield i Brownfield, que millorarà encara més el perfil risc/retorn del grup". La companyia subratlla que la disciplina financera aplicada als últims tres anys li atorga ara una flexibilitat addicional pròxima als 15.000 milions per a reforçar inversions i elevar la retribució a l'accionista.
MÉS INVERSIÓ EN XARXES I RENOVABLES
Del total previst, més de 26.000 milions d'euros es destinaran a xarxes elèctriques, dels quals al voltant del 55% anirà a Itàlia, més del 20% a Ibèria i a prop del 25% a Llatinoamèrica. Aquest esforç permetrà elevar la base d'actius regulats (RAB) fins a uns 58.000 milions el 2028, enfront dels 47.000 milions estimats pel 2025, un augment del 22%.
Uns altres més de 26.000 milions s'invertiran en el negoci integrat, amb un fort impuls a les energies renovables. Enel preveu dedicar al voltant de 20.000 milions a aquesta àrea —8.000 milions més que al pla anterior— per a afegir-hi aproximadament 15 GW de nova capacitat, combinant projectes Greenfield (uns 9 GW) i Brownfield (al voltant de 6 GW). Més del 75% de la nova capacitat correspondrà a eòlica i tecnologies gestionables com a sistemes d'emmagatzematge amb bateries (BESS).
Com a resultat, la capacitat instal·lada renovable superarà els 80 GW el 2028, enfront dels prop de 68 GW previstos al tancament del 2025. A més, en el segment de clients, la companyia espera elevar la seva base al mercat lliure (electricitat, gas i fibra) fins a uns 26 milions el 2028, des d'aproximadament 23 milions el 2025, secundant-se en ofertes combinades i serveis addicionals.
DISCIPLINA FINANCERA I CREIXEMENT DEL BPA
El pla contempla elevar el palanquejament fins entorn de 3,0 vegades deute net/EBITDA durant el període, encara per sota de la mitjana del sector, amb l'objectiu de maximitzar retorns sense comprometre la solidesa financera. El 2025, la ràtio deute net/EBITDA se situa a 2,5 vegades, després de completar el pla de desinversions iniciat el 2022 i reforçar-ne el balanç.
En termes financers, Enel preveu que el benefici per acció (BPA) augmenti fins a un rang de 0,80-0,82 euros el 2028, enfront dels aproximadament 0,69 euros esperats el 2025, la qual cosa implica un creixement anual compost pròxim al 6%. Més del 90% de l'EBITDA ordinari acumulat durnat el període de 2026-2028 —estimat en uns 74.000 milions— procedirà d'activitats regulades o cobertes per contractes a llarg termini, la qual cosa reforça la visibilitat de resultats.
MÉS DIVIDEND I NOVA RECOMPRA
En paral·lel, el grup ha aprovat l'execució d'un nou tram del programa de recompra d'accions per fins a 1.000 milions d'euros, dins del mandat autoritzat per la Junta per a adquirir i amortitzar títols per un màxim de 3.500 milions. Entre el 2023 i el 2025, Enel ha distribuït al voltant de 15.000 milions entre dividends i recompres.
De cara a 2025, proposarà a la Junta un dividend total de 0,49 euros per acció, i preveu que el dividend per acció creixi també al voltant d'un 6% anual entre el 2025 i el 2028, en línia amb l'evolució del BPA.
MÉS ENLLÀ DE 2028 I OBJECTIU ZERO EMISSIONS
Enel ofereix, a més, visibilitat més enllà de l'horitzó del pla. De cara al 2030, espera que la capacitat renovable continuï creixent a un ritme mig anual del 5%, que la base d'actius regulats augmenti al voltant d'un 6% anual i que el BPA mantingui un creixement similar al previst fins el 2028.
Al pla ambiental, el grup confirma el seu compromís d'aconseguir zero emissions netes el 2040 i destaca que, al tancament del 2025, haurà reduït les seves emissions totals gairebé un 70% respecte el 2017, en línia amb l'Acord de París i la senda d'1,5 °C certificada per la iniciativa Science Based Targets (SBTi).