El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha dictaminat aquest dimarts que els proveïdors d'Internet no poden donar preferència a determinats serveis o aplicacions, per exemple a través d'una 'tarifa zero', mentre que en sotmet d'altres a mesures de bloqueig o alentiment.
Noticia relacionada
És la primera vegada que la Justícia europea interpreta el reglament que consagra a la legislació europea el concepte de "neutralitat d'Internet". El Tribunal ha fallat que aquestes pràctiques són incompatibles amb les exigències de protecció dels drets dels usuaris i de tracte no discriminatori del trànsit que recull aquesta normativa.
Així ha respost el tribunal de Luxemburg a les qüestions plantejades pel Tribunal General de la Capital d'Hongria sobre el cas de la companyia Telenor, proveïdor de serveis d'Internet al qual les autoritats del país han instat a erradicar una sèrie de pràctiques que no respectaven l'obligació general de tracte equitatiu i no discriminatori.
En particular, Telenor ofereix dos paquets d'accés preferent a Internet, la particularitat dels quals consisteix en el fet que el trànsit de dades generat per determinats serveis i aplicacions específics no es descompta del volum de dades contractat pels clients. Una vegada consumit aquest volum, els usuaris poden continuar utilitzant sense restriccions aquestes aplicacions i serveis, mentre que la resta sofreixen mesures de bloqueig o alentiment del trànsit.
En aquesta sentència, el TUE estima que contractes com els que ofereix Telenor "poden limitar l'exercici dels drets dels usuaris finals" que recull el reglament sobre mesures per a l'accés obert a Internet "en una part significativa del mercat".
En aquest punt, els jutges expliquen que aquests paquets "poden potenciar la utilització de les aplicacions i els serveis privilegiats i reduir la utilització de les altres aplicacions i dels altres serveis disponibles, ateses les mesures amb les quals el proveïdor de serveis d'accés a Internet en qüestió dificulta tècnicament aquesta utilització o fins i tot la impossibilita".
D'aquesta manera, "com més gran és el nombre de clients que signa aquests acords, més alta és la possibilitat que la incidència acumulada d'aquests acords provoqui una limitació important de l'exercici dels drets dels usuaris finals, o fins i tot perjudiqui aspectes essencials d'aquests drets".
D'altra banda, el tribunal de Luxemburg dictamina que aquests acords incompleixen l'obligació general de tracte equitatiu i no discriminatori del trànsit de la normativa perquè les mesures d'alentiment o bloqueig "no es basen en diferències objectives entre els requisits tècnics en matèria de qualitat de servei de determinades categories específiques de trànsit, sinó en consideracions d'índole comercial".
