- En castellano:Scope: las posibles coaliciones tras el 23J "ponen en peligro la consolidación fiscal"
Les eleccions del proper diumenge 23 de juliol seran decisives. Les enquestes apunten a un possible canvi de govern, que passaria a estar conformat pel PP i Vox, però tot pot passar a les urnes. El bloc d'esquerres vol donar la batalla, i el PSOE i Sumar podrien aconseguir prou suports per revalidar-se a la Moncloa. Sigui com sigui, el que sí que és clar és que faran falta coalicions per governar, i això podria complicar la situació econòmica d'Espanya. Segons Scope Ratings, les "complexes polítiques de coalició posen en perill la consolidació fiscal per l'alentiment del creixement i l'augment de la despesa".
Així ho apunten Jakob Suwalski i Brian Marly, analistes del sector sobirà i públic de Scope Ratings, en un article donat a conèixer per la companyia, en què analitzen l'impacte econòmic que els resultats d'aquests comicis poden tenir per al país, sobretot davant d'un escenari de complicats moviments de coalició posteriors.
"Les properes eleccions generals podrien complicar els esforços del govern per fer front als reptes estructurals de l'elevada desocupació i els importants dèficits fiscals, en afegir més incertesa al panorama polític del país, molt fragmentat i polaritzat", comenten. Atès que és probable que cap partit obtingui prou majoria per governar en solitari, la formació de coalicions és ara "més important i més difícil, com va demostrar l'estancament polític del 2016".
I és que, remarquen, fins i tot si un partit aconsegueix formar un govern en minoria amb el suport de partits més petits, per aprovar lleis i dur a terme el seu programa polític “podria haver de fer concessions importants i enfrontar-se a desafiaments legislatius”. En opinió dels experts de Scope, "unes negociacions tan delicades per aconseguir el suport a les polítiques proposades poden diluir-les i alentir-ne l'aplicació, mentre que els elevats dèficits pressupostaris i el deute en relació amb el PIB limitaran el marge de maniobra d'un nou govern per aplicar més estímuls fiscals".
Des del seu punt de vista, és "imprescindible" que Espanya apliqui una "política fiscal decidida i coherent". "Les pressions sobre els pressupostos socials i sanitaris, a causa de l'envelliment de la població i de les pensions indexades a la inflació, exigeixen calibrar amb cura els plans de despesa", comenten de cara a la formació d'un nou executiu, recordant que la utilització de la part que correspon a Espanya dels fons Pròxima Generació de la UE (NGEU) “requereix un consens sobre reformes i inversions sostenibles en matèria mediambiental i social” que podria ser complicat aconseguir.
ENTORN ECONÒMIC DIFÍCIL
A més, Suwalski i Marly destaquen que les eleccions arriben enmig d'un entorn econòmic difícil, davant de l'enduriment de les condicions financeres i l'elevada inflació subjacent, que al seu parer "estan sent un llast per al creixement a mitjà termini, igual que els desafiaments persistents a llarg termini, entre ells l'escàs augment de la productivitat laboral a Espanya".
Tot i que la inflació general ha disminuït de manera significativa, "esperem que torni a pujar al segon semestre de l'any a causa de factors com la desaparició dels efectes de base, l'augment dels preus del petroli i la suspensió de certes mesures governamentals", remarquen aquests experts. De fet, a Scope esperen una taxa mitjana d'inflació del 3,4% per al 2023 i del 2,8% per al 2024.
Tot i això, comenten des de la companyia, "l'economia es beneficia del creixement continuat de la pròspera indústria turística i de l'augment de la inversió del sector públic". I l'absorció dels fons NGEU “contribuirà a mantenir el poder adquisitiu dels consumidors”.
Per això, a Scope Ratings han revisat a l'alça la previsió de creixement per a Espanya aquest any en 0,5 punts percentuals, fins a l'1,8%, més en línia amb la previsió del Govern del 2,1%, encara que molt per sota del 5,5% del 2022. "Espanya està superant altres grans economies europees", apunten Suwalski i Marly. Sobretot, perquè l'augment dels ingressos, que ha estat més gran del previst, "ha ajudat el Govern a compensar la despesa extraordinària per mitigar la crisi energètica i l'augment del cost de la vida".
Tot i això, remarquen, creuen que "serà difícil aconseguir una major consolidació fiscal, atesa la pressió a l'alça sobre la despesa social i sanitària", i per això la previsió que el dèficit es reduirà al 4,4% del PIB aquest any i el 3,2% el 2024, a un ritme més lent que l'estimat pel Govern (3,8% i 3,0%, respectivament) i la Comissió Europea (4,1% i 3,3%).
"La previsió d'un dèficit del 3,2% del PIB per al 2024 assumeix que Espanya no implementarà una consolidació fiscal més gran i que el creixement econòmic se situarà en línia amb el nostre escenari base. Espanya haurà de gestionar acuradament la política fiscal per mantenir-se dins de les normes fiscals de la UE quan es reactivin el proper any", apunten.
També indiquen que es preveu que el deute en relació amb el PIB continuï disminuint gradualment, fins a situar-se al 110% del PIB a finals d'aquest any i al 108% a finals del 2024, enfront del 113% del 2022. "Aquesta ràtio segueix sent significativament més elevada que abans de la pandèmia, però la sostenibilitat del deute públic es veu recolzada per la forta demanda del deute públic espanyol per part dels inversors, una estructura de deute favorable amb un venciment mitjà de vuit anys i un matalàs de dipòsits substancial que ascendeix al voltant del 12% del PIB”.
Tot i això, "Espanya necessita més inversió pública per impulsar el creixement", asseveren des de Scope. I és que "l'economia depèn de les entrades de capital estranger per la seva posició estructuralment negativa d'inversió internacional neta". Aquests analistes recorden que Espanya ha rebut el 53% dels fons de recuperació assignats per la UE, per un total de 69.500 milions d'euros (al voltant del 5,2% del PIB), cosa que indica que "queda molta feina per endavant per a aplicar l'estratègia d'inversió, en què serà crucial comptar amb un consens polític ampli".