Salgado diu que el Govern del PSOE va ajudar a "preservar el futur d'Espanya"

L'objectiu del Govern era "protegir Espanya" d'un rescat que "hauria tingut efectes desastrosos per a la població i compromès el seu futur com a país"

Segons ha apuntat Salgado, i recull Europa Press, el Govern es va plantejar com a objectiu "protegir Espanya" d'un rescat que "hauria tingut efectes desastrosos per a la població i compromès el seu futur com a país". A més, ha dit que l'Executiu buscava "contenir la repercussió dels efectes de la crisi del sistema financer sobre l'economia productiva i sobre l'ocupació", així com "limitar el cost per a l'erari públic dels recursos requerits per ajudar les entitats financeres en crisi" i "sostenir els serveis públics que defineixen essencialment l'Estat del Benestar".

"En part ho vam aconseguir i en part no, perquè les circumstàncies no van poder ser més adverses. Seria insensat mostrar satisfacció", ha assenyalat que va ser també ministra d'Economia i Hisenda, d'Administracions Públiques i de Sanitat i Consum durant les dues legislatures de José Luis Rodríguez Zapatero. No obstant, ha apuntat que "en alguna mesura" el Govern del qual va formar part va contribuir "a preservar el futur d'Espanya i a pal·liar el patiment dels sectors més vulnerables de la societat".

L'exvicepresidenta econòmica del Govern, que va succeir Pedro Solbes, que va comparèixer ahir al Congrés, ha apuntat que les decisions que va adoptar l'Executiu van ser determinades per "la profunditat de la recessió, la seva interrelació amb la situació del sistema financer i l'efecte conjunt diferencial que tot això va tenir sobre l'ocupació". Així, ha assenyalat que l'estratègia fiscal adoptada per l'executiu "va ser consistent amb les recomanacions dels principals organismes internacionals" i ha afegit que "si no es volia retallar una part important de l'Estat del Benestar era necessari incrementar algun impost", com es va fer amb l'IVA.

IMPACTE DE GRÈCIA

Salgado ha posat en valor que a l'inici de 2010 l'evolució de l'activitat econòmica a Espanya "anava en línia amb les projeccions", atès que el Producte Interior Brut (PIB) va començar a créixer i la prima de risc es va situar per sota dels 100 punts bàsics. En aquell moment, va esclatar la crisi grega, segons ha recordat.

Segons l'exministra, aquest va ser una de les fites que va generar una "perniciosa relació" entre el deute públic i la situació de les entitats financeres. En la seva opinió, la manca de credibilitat del programa de rescat a Grècia i les discrepàncies van estendre la desconfiança cap als països "considerats més febles", com Portugal, Espanya i Irlanda. I després de fer un repàs de les mesures preses per l'Executiu de Rodríguez Zapatero, Salgado ha explicat que "Espanya va aconseguir que l'augment de la prima de risc és menor a causa que es va aprovar l'ambiciosa reforma de pensions amb l'acord dels agents socials".

Així mateix, Salgado ha parlat de la reforma de l'article 135 de la Constitució que es va escometre el 2011, assegurant que va tenir un cost en termes socials "nul" en comparació amb les alternatives plantejades per les autoritats monetàries. "La decisió adoptada va ser, de nou, apostar per un compromís de sostenibilitat de les finances públiques en el futur a canvi de no fer més retallades en el curt termini que haurien erosionat greument els serveis públics essencials lligats a drets fonamentals dels ciutadans. Per això es va aprovar la reforma de l'article 135", ha dit.

També ha remarcat que aquest article estableix que el sector públic ha d'acceptar els dèficits pressupostaris com una forma de contrarestar els defectes de demanda del sector privat, que haurien de ser compensades en el futur amb superàvits. El Congrés dels Diputats va aprovar al setembre de 2011 amb 316 vots a favor i 5 en contra la qual representa la primera reforma constitucional de transcendència a fi d'incloure a la Llei Fonamental el principi d'estabilitat financera per limitar el dèficit.

Encara que PSOE i PP no van introduir cap xifra a la Carta Magna, en una llei orgànica posterior es va consignar un límit del 0,4% del dèficit de les administracions públiques, a raó d'un 0,26% en el cas de l'Estat, el 0,14% per a cada comunitat autònoma i el zero per als ajuntaments.

LA BANCA VA SUPERAR ELS TESTS D'ESTRÈS

Salgado ha explicat que Espanya va sotmetre el 2011 a la pràctica totalitat del seu sistema financer als tests d'estrès de l'EBA i els resultats van indicar que cap banc necessitava capital addicional. No obstant, ha apuntat que la restricció creditícia i el finançament de les empreses es van veure agreujades per la publicació d'un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) que requeria augmentar en 200.000 milions d'euros el capital dels bancs europeus i per l'elevació dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE) en dues ocasions.

Creu que la falta de credibilitat del programa de rescat a Grècia va estendre la desconfiança cap als països "considerats més febles", com Portugal, Espanya i Irlanda

Segons l'exministra, és "impressionant" la transformació que ha experimentat el sector financer a Espanya durant els últims anys, com "s'ha reconegut per les institucions internacionals".

També ha parlat de les preferents, i ha assenyalat que en alguns casos va ser "desafortunada" i "un autèntic abús", i alhora que van generar "perjudicis" per a moltes persones. En concret, s'ha referit als 4.300 milions d'euros que es van comercialitzar "de manera incorrecta", segons un informe del Defensor del Poble. "La comercialització d'aquestes preferents va ser desafortunada. Va ser un gran error que es comercialitzessin d'aquesta manera", ha apuntat Salgado, segons la qual "en el cas d'aquests 4.000 milions va ser un autèntic abús".

Finalment, sobre els efectes de l'atur a la crisi econòmica, ha assegurat que la desocupació va ser "el més punyent" i "l'únic que impedia qualsevol mínim instant de relaxació" en la tasca que el Govern va tenir entre mans. Ha explicat que la desocupació derivat de la crisi es va produir, majoritàriament, al sector de la construcció i ha apuntat que, després de l'esclat de la bombolla immobiliària, va ser "molt difícil de solucionar-ho".