• En concret, diu que els socialistes van relaxar les exigències als bancs i van provocar amb això la bombolla de crèdit
ep rato comparecela comisioninvestigacionla crisis financiera
EUROPA PRESS

Rodrigo Rato ha acusat directament el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero de l'inici de la crisi i de la bombolla immobiliària que hi va haver a Espanya. Tal com ha dit el que va ser vicepresident i ministre econòmic dels governs de José María Aznar, a més d’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i expresident de Bankia, el canvi d'Executiu el 2004 va fer que es paralitzessin les reformes previstes, per la qual cosa es van relaxar les exigències a les entitats financeres i, amb això, es va produir la bombolla de crèdit.

Diu que amb l'arribada al poder del PSOE es van abandonar les mesures previstes per "seguir amb el cicle" de recuperació econòmica

Així ho ha assegurat en el marc de la seva compareixença al Congrés, a la comissió que investiga la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvi, que ha aprofitat per defensar la gestió del Govern de José María Aznar del qual ell va formar part. Durant el transcurs de la seva intervenció, que ha llegit íntegrament, Rato ha assegurat que després del seu pas pel Ministeri d'Economia, i amb l'arribada al poder del PSOE, es van abandonar les mesures previstes per "seguir amb el cicle" de recuperació econòmica que fins a aquest moment havia reflectit l'economia espanyola i, sobretot, per aconseguir l’"enrobustiment" del Banc d'Espanya (BdE).

En concret, ha lamentat que, per exemple, s'abandonés el consens polític previst per elegir la Comissió Executiva del Banc d'Espanya, tot i els acords assolits amb el PSOE anteriorment en aquest sentit. L'abandonament d'aquesta mesura, l'objectiu de la qual era el d’"evitar la politització de la cúpula" de l'organisme supervisor, va permetre el nomenament d'un polític com Miguel Ángel Fernández Ordóñez com a governador de l'entitat, segons ha assegurat.

"Un consens que, lamentablement, es va abandonar durant següents legislatures, juntament amb l'aplicació de les provisions contracícliques, que també es van abandonar", ha asseverat Rato. Cal recordar que aquestes dotacions, juntament amb la qualificació de crèdits subestàndard, restringien la concessió de crèdit durant l'etapa del Govern del PP. Aquestes provisions, ha recordat, van ser usades pel sector de manera "pionera" durant el seu mandat, però van caure de manera "intensa" durant els anys 2005 i 2006, ja amb el PSOE al govern, tal com ha reconegut el BdE a l'informe sobre la crisi financera remès a la comissió d'investigació del Congrés, que l'exministre no ha deixat d'esgrimir al llarg de tota la seva compareixença.

Segons ha indicat, el mateix Banc d'Espanya ha confirmat "l'explosió de crèdit a partir del 2004", ja que si bé la relació de crèdit amb PIB "no va superar el 120% fins a 2003", aquest indicador "va pujar fins al 210 % durant anys posteriors".

ESPANYA NOMÉS VA ACONSEGUIR EL RESCAT DE LA BANCA

Encara Rato no s'ha quedat aquí, ja que també ha donat a entendre que el Govern de Mariano Rajoy va intentar aconseguir el rescat de l'economia espanyola en el seu conjunt després de la seva arribada al poder el desembre de 2011, tot i que no ho va aconseguir i es va haver de conformar amb el rescat del sector financer el 2012. Durant la seva compareixença, que s'ha dividit en tres parts, ha parlat també de la seva etapa al capdavant de Bankia i ha assegurat que després de la seva sortida precipitada per l'Executiu al maig de 2012, al juny Espanya va sol·licitar "l'únic rescat que li van oferir" i la prima de risc espanyola va arribar a 700 punts bàsics, més de 400 punts per sobre que un any abans, cosa que va contribuir al fet que entre gener i setembre d'aquest any 250.000 milions sortissin de la banca espanyola, el 25% del PIB.

El rescat a la banca, ha assegurat, es va aconseguir després que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, a poc d'assumir el càrrec s'estrenés davant l'opinió pública internacional afirmant que el sector necessitava 60.000 milions d'euros addicionals, cosa que va provocar que "les accions de la banca comencessin a caure".

Noticias relacionadas

contador