No hi ha qui pugui amb la inflació de la zona euro. Al setembre, l'Índex de Preus de Consum (IPC) traspassa la línia i es col·loca al 10%, enfront del 9,1% d'agost, segons l'estimació preliminar d'Eurostat, l'oficina estadística comunitària. Els preus pugen així com mai abans.
La dada, per sobre de les previsions, suma pressió sobre el Banc Central Europeu (BCE) perquè continuï elevant els tipus d'interès agressivament. Recentment, la presidenta de l'organisme, Christine Lagarde, ha insistit que el supervisor monetari seguirà apujant els tipus a les properes reunions: "Farem el que s'ha de fer" per aconseguir "l'estabilitat de preus, que és l'objectiu del BCE i tornar la inflació al 2% a mitjà termini”.
"Amb el BCE totalment enfocat a les lectures d'inflació, creiem que la dada d'avui provocarà una altra resposta agressiva i s'espera que la reunió de política monetària a finals d'octubre resulti en un augment addicional de 75 punts bàsics", apunten els analistes de Oxford Economics. "El nostre pronòstic implica que el BCE continuarà augmentant els tipus, almenys fins al primer trimestre del proper any, però encara creiem que el ritme d'enduriment disminuirà", assenyalen, per part seva, des de Pantheon Macroeconomics.
Creu que les dades d'avui seran suficients per generar un altre augment de 75 punts bàsics al mes que ve. "Després veiem 50 punts bàsics al desembre, seguits de 25 punts bàsics al febrer i març. Els riscos s'inclinen cap a noves alces durant l'estiu de l'any que ve", afegeixen.
Si s'analitzen els principals components de la inflació de la zona de l'euro, l'energia registra la taxa anual més alta al setembre (40,8%, enfront del 38,6% d'agost), seguida d'aliments, alcohol i tabac (11,8 %, enfront del 10,6% d'agost), béns industrials no energètics (5,6%, enfront del 5,1% d'agost) i serveis (4,3%, enfront del 3,8% d'agost).
Per la seva banda, la inflació subjacent també va pujar a un màxim històric del 4,8%, enfront del 4,3% d'agost. Si s'exclou del càlcul l'impacte de l'energia, la inflació interanual de la zona de l'euro es col·loca al setembre al 6,4%, enfront del 5,8% del mes previ.
Per països, les pujades més altes de preus es registren a Estònia (24,2%), Lituània (22,5%) i Letònia (22,4%), mentre que els menors increments es donen a França (6,2%), Malta (7,3%) i Finlàndia (8,4%). En total, deu dels 19 països de la zona euro van registrar taxes d'inflació de doble dígit. Espanya marca la diferència amb una inflació a la baixa: els preus es van moderar al 9%, amb la caiguda més gran de la taxa mensual de l'IPC en un mes de setembre des de l'inici de la sèrie històrica.
"Les dades de les principals economies van variar enormement al setembre. Això es deu a les diferents estructures de mercat, així com a les diferents polítiques per protegir els consumidors dels preus més alts de l'energia. La política econòmica serà un factor de canvi clau per als preus de l'energia de la zona euro als propers sis mesos a mesura que els governs s'esforcin per presentar noves mesures", comenten a Pantheon Macroeconomics.
Amb vista al futur, les previsions principals "estan a mercè d'una inflació energètica impredictible". Els experts es mostren "convençuts que la història principal continua sent la d'un estira-i-arronsa entre la caiguda de la inflació en els productes relacionats amb el petroli i els riscos encara alcistes per a la inflació dels preus de l'electricitat i el gas". I “és diabòlicament difícil quantificar això”, diuen.
