Luis de Guindos: "Els sis anys com a ministre m'han semblat 60"

"Els anys 2012-2013 van ser molt difícils. Hem estat a punt de col·lapsar. El nostre sistema bancari no generava confiança", assegura el ministre en l'entrevista. "Ningú creia en els balanços dels bancs, tot això ens portava a un rescat o fins i tot a la sortida de l'euro. Avui som l'economia més gran de la regió que més creix, amb un PIB de 3,1%", afegeix De Guindos. A més, recorda que "hem fet grans esforços per corregir els comptes públics, hem llançat reformes per impulsar la productivitat i revitalitzar el mercat laboral".

Sobre el rescat dels bancs, el ministre torna a insistir en la seva necessitat: "Sense aquest rescat, anàvem directes al rescat total, o fins i tot a la sortida de l'euro". Per això, apunta que l'important és veure-ho des d'un punt de vista macroeconòmic, en comptes de calcular els diners injectat i recuperat. "Recuperem 10 mil milions i hem de vendre Bankia, cosa que farem progressivament per a finals de 2019".

"Els anys 2012-2013 van ser molt difícils. Hem estat a punt de col·lapsar. El nostre sistema bancari no generava confiança"

De Guindos posa la resolució del Banc Popular com a exemple de com ha evolucionat l'Eurozona. "Com que sóc el més vell de l'Eurogrup, vaig experimentar dues situacions, una en la qual vaig haver de demanar 40.000 milions per salvar els bancs espanyols, i l'altra en què vaig resoldre Popular aplicant l'estàndard europeu. Això permet mesurar els progressos realitzats durant els últims anys a l'Eurozona", explica el ministre.

Pel que fa a la pujada de sous a Espanya, Luis de Guindos explica que Espanya necessita créixer dos anys més al ritme actual i seguir creant entre 400.000 i 500.000 llocs de treball per any: "A partir d'aquí, veurem una normalització de l'evolució salarial".

CANDIDATURA A LA VICEPRESIDÈNCIA DEL BCE

Luis de Guindos assenyala que l'efectivitat de la política monetària del BCE ha estat un dels factors que ha impulsat el creixement a Europa, "però la política monetària no és totpoderosa, encara que segueix sent fonamental per millorar la competitivitat i productivitat d'Europa".

El ministre espanyol no ha volgut definir-se ni com a "falcó" (terme usat per descriure algú la prioritat principal del qual és mantenir la inflació baixa a l'hora d'establir la política monetària), ni com a "colom" (terme usat per a aquells que es fixen en la consecució de baixes taxes d'atur per sobre de la baixa inflació). Però apunta que la política monetària, per descomptat, ha ajudat, "però també ha estat necessari posar en marxa altres polítiques per garantir que els estímuls monetaris es lliurin adequadament a les famílies i les empreses".

Tampoc ha volgut fer una valoració sobre si cal estendre la compra d'actius més enllà d'octubre. "No donaré una opinió ara sobre futures decisions polítiques, mentre sigui un candidat". No obstant això, assenyala que "la política de QE és un instrument temporal, de la mateixa manera que les taxes d'interès negatives". Però, reitera que la política monetària ha estat un factor fonamental, però no l'únic.

Per a una major integració europea, Luis de Guindos apunta que l'estratègia ha de combinar l'avanç durant el procés d'integració amb nous instruments per limitar la generació de riscos asimètrics. "Això vol dir completar la unió bancària, introduir un sistema de garantia de dipòsit únic, de la mateixa manera que tenim un únic fons de resolució i un únic control".

Així, assegura que també es necessita un nou instrument que permeti l'acció contracíclica contra la possibilitat de xocs asimètrics. "El primer que s’ha de fer és avançar cap a la reducció i eliminació del mal crèdit. També és important que els bancs europeus tinguin matalassos que evitin haver d’injectar-hi diners públics en cas de dificultats. Han de fer un esforç per emetre deute subordinat", explica el ministre.

MINISTRE DE FINANCES DE L'EUROZONA

D'altra banda, Luis de Guindos dóna suport a la designació d'un ministre de Finances a l'Eurozona, ja que assumiria els rols de president de l'Eurogrup i comissionat de Finances. "Però també és necessari introduir nous canvis a l'arquitectura institucional de l'Eurozona", apunta.

De Guindos assenyala que cal canviar la transformació del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) en un Fons Monetari Europeu, que centralitzaria l'avaluació de les polítiques aplicades pels diferents estats membres, així com l'avaluació de la política pressupostària duta a terme, en coordinació amb la Comissió. "Sóc optimista i crec que per juny podrem presentar una proposta concreta", assegura.

En un altre ordre de coses, el ministre assenyala que amb el sostre del dèficit públic del 3% "tots hem fet un esforç considerable per reparar els comptes públics". A més, assenyala que alguns consideren que "no hem de centrar-nos en el 3% del dèficit públic, sinó establir una regla de despesa". El ministre es mostra clar: "Al meu entendre, caldria afegir-hi com un altre indicador la relació deute públic".