La vicepresidenta d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, s'ha convertit en la gran favorita en la carrera per la successió de Mario Centeno al capdavant de l'Eurogrup. Encara no ha confirmat la seva candidatura, però sembla que si ho fes, no faria content tothom. Encara que Alemanya li dóna suport, desperta reticències entre alguns països del Nord, que segons el Financial Times, que estan mobilitzant-se ja per intentar travar una una aliança entorn d'algun dels altres dos candidats, el luxemburguès Pierre Gramegna i l'irlandès Paschal Donohoe, per tombar la ministra espanyola.
Segons fonts diplomàtiques de la UE citades pel diari britànic, la figura de Calviño resulta "polaritzadora" entre els ministres de Finances de l'Eurozona, i haurà de lluitar per sobreposar-se als escèptics de les capitals del Nord i l'Est d'Europa; entre les bases al seu favor jugaria que Olaf Scholz, el ministre de Finances socialdemòcrata d'Alemanya, apareix com un ferm aliat de la ministra espanyola.
D'aquesta manera, segons l'esmentat diplomàtic de la UE, alguns països del Nord d'Europa estarien intentant formar una aliança al voltant de la idea de "qualsevol menys Calviño", i agrupant-se entorn d'un candidat rival, ja sigui Gramegna o Donohoe, apunta Financial Times, segons recull Europa Press.
Noticia relacionada
"El debat sobre el Fons de Recuperació ha dividit el bloc entre el Nord i el Sud, tot i que ara Alemanya dóna suport a la idea de les subvencions, i Olaf Scholz, el ministre de Finances del país, és un aliat de Calviño", assenyala el diari.
Així mateix, les fonts consultades van exposar que Espanya actualment compta ja amb dos llocs importants a la UE, cosa que perjudica les possibilitats de Nadia Calviño -- Josep Borrell és el cap de la diplomàcia de la UE, i Luis de Guindos és vicepresident del Banc Central Europeu (BCE).
Aquest diumenge, el president del Govern, Pedro Sánchez, va reconèixer que veuria "amb molt bons ulls" la candidatura de la vicepresidenta d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital a presidir l'Eurogrup, que a més no suposaria la seva sortida de l'Executiu espanyol, sinó que podria compaginar tots dos càrrecs.
"Per descomptat, el Govern d'Espanya estaria molt interessat, lògicament, en aquesta mena de responsabilitats. Durant aquests dies que tenim fins al 25 de juny parlarem amb tots els nostres col·legues per veure si madura aquesta candidatura, però evidentment jo la veig amb molt bons ulls", va assenyalar Sánchez.
A l'espera de conèixer quins ministres opten a ocupar la presidència de l'Eurogrup durant els propers dos anys i mig, fonts comunitàries han assenyalat a Europa Press que "la reputació de Calviño és irreprotxable", però "també té un perfil molt pronunciat". Els seus vuit anys a les institucions europees, els seus contactes a Brussel·les, i el seu paper de contrapès de Podemos al Consell de Ministres, fan que l'espanyola guanyi possibilitats si decideix presentar la seva candidatura.
Al seu favor també hi ha el fet que la presidència de l'Eurogrup seguiria en mans d'un país del sud del bloc i de la família socialdemòcrata, encara que és cert que Calviño no està afiliada al PSOE, com també era el cas de Centeno.
En contra seva hi juga que Espanya sigui, al costat d'Itàlia, una de les economies més afectades per la crisi de la Covid-19, en un moment en què les reunions de l'Eurogrup es centraran en gran manera amb la resposta europea a la pandèmia. "Els pols en els debats no haurien d'assumir posicions europees, és difícil que siguin creïbles com a constructors de ponts", apunten altres fonts.
Així mateix, una font diplomàtica de la UE assenyala que al Nord de la UE no han oblidat encara les declaracions de Nadia Calviño el 2018 respecte de la petita grandària i percentatge de vot dels països de la Nova Lliga Hanseàtica, que agrupa països considerats econòmicament ortodoxos com Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Estònia, Letònia, Lituània, Holanda, Irlanda, República Txeca i Eslovàquia.
Sigui qui sigui la persona triada per substituir Centeno, serà la quarta a ocupar la presidència de l'Eurogrup, un càrrec que des de la seva creació el 1998 només ha estat ocupat per homes: el luxemburguès Jean-Claude Juncker, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, i Mário Centeno.
Noticias relacionadas
Calviño evita hablar de rescate a España: "El debate en la UE no está en esos términos"
Calviño dice que si las medidas de Europa no aciertan no habrá recuperación en V
Calviño se posiciona para el Eurogrupo: "Es bueno que se hable de un candidato español"