- Assenyalen que la UE hauria de forçar un debat que se centrés en les conseqüències del 'Catexit'
La preocupació de les principals empreses d'inversió mundials davant la situació a Catalunya s'incrementa. A les veus de Goldman Sachs, Berenberg, ING o la Universitat d'Oxford se suma JP Morgan, que també reivindica diàleg i més autonomia per desencallar el ja insostenible escenari abans del referèndum. Els experts de la companyia nord-americana assenyalen que una oferta de "més autonomia per a Catalunya" i "potser una revisió total de la Constitució" podrien ajudar a "reobrir el difícil canal de comunicació" entre l'Estat i el govern autonòmic, després de l'1 de octubre.
"Des de la nostra perspectiva, amb més concessions des de Madrid, Catalunya s'acostaria a l'estatus d'un estat semi independent en una federació, de manera que hi hauria poc a guanyar amb un projecte de secessió més enllà de les senyes simbòliques de la bandera i la ciutadania" , assenyala en un comunicat.
JP Morgan valora la iniciativa del Govern espanyol d'iniciar un "ampli diàleg" sobre el mecanisme de finançament autonòmic
La companyia qualifica la situació actual com un escenari de "molta incertesa", tot i que creu que "la implementació del referèndum està molt en dubte per raons logístiques". "En tot cas es podria produir d'una manera moderada, amb una participació limitada per la policia", subratlla.
A la nota, signada pel director executiu de JP Morgan, Marc Protopapa, valora la iniciativa del Govern espanyol d'iniciar un "ampli diàleg" sobre el mecanisme de finançament autonòmic a canvi de la desconvocatòria del referèndum i creu que "una treva" acceptada pel govern autonòmic "òbviament ajudaria a tornar a la normalitat".
"És una oferta que es basa en el reconeixement que la recuperació espanyola i la seva millor situació fiscal permet contemplar un marge de condicions", assenyala.
Aquesta treva, segons indica, hauria d'anar acompanyada d'una restauració de l'autonomia fiscal de la Generalitat de Catalunya i de la retirada dels càrrecs impostos als membres del Govern detinguts per participar a l'organització de la consulta com "gest de bona voluntat" del Govern.
A partir d'aquí, segons creu, es podria iniciar un procés de negociació per estudiar una reforma de l'estructura de l'Estat i el poder de les regions que permetés a Catalunya seguir formant part d'Espanya, encara que adverteix que, si es porta a terme, "seria un procés llarg i les propostes no arribarien abans de mitjans de 2018, a més d'un posterior referèndum necessari per aprovar un canvi a la Constitució".
A més, tot i que reconeix que era "recomanable" que la UE tractés la situació d'enfrontament del govern regional amb l'Estat com un "assumpte domèstic" i evités interferir-hi, creu que "una declaració molt clara després l'1 d'octubre podria ajudar a reobrir la recerca d'un compromís de solució en el perímetre de la legalitat espanyola".
"Per exemple, la UE podria declarar fermament en un comunicat oficial que una Catalunya independent, sense importar com, es relegaria a si mateixa de facto fora de la Unió Europea i de l'Espai Euro. Atès que el costat català ha tendit a evitar confrontar les conseqüències econòmiques de la independència, una declaració així, al nostre parer, forçaria el debat a centrar-se en la disrupció que causaria el 'Catexit'", afirma.
A més, demana "un nou pas polític" a Catalunya després de l'1 d'octubre per "rebaixar una tensió" que preveu "creixent" almenys fins a aquesta data. En aquest sentit, creu que unes eleccions autonòmiques permetrien "guanyar temps" per a la negociació i "obrir una finestra a l'oportunitat de reconstruir un canal de comunicació després de l'actual enfrontament".
