"L'horrible combinació d'un sector manufacturer en recessió i pressions inflacionistes creixents augmentarà encara més la preocupació sobre les perspectives de l'economia de la zona euro". Segons l'índex PMI del setembre, el sector manufacturer de la zona de l'euro va entrar més profundament en territori de contracció, a causa de noves caigudes tant en la producció com en les noves comandes.
Així, l'índex PMI del sector manufacturer de la zona euro, elaborat per S&P Global, va caure a 48,4 al setembre, de 49,6 registrat a l'agost, i va indicar un nou empitjorament de les condicions operatives dels productors. De fet, l'índex va caure fins al nivell més baix des del juny del 2020.
Els nivells de producció industrial a la zona euro van caure per quart mes consecutiu. El declivi va ser sòlid en general i d'una força similar a l'observada a l'agost. Segons les empreses enquestades, la caiguda de la producció va ser a causa d'una disminució de la demanda, encara que d'altres van comentar sobre l'impacte advers que té la contínua escassetat de subministraments. En alguns casos, la producció de les fàbriques es va veure restringida, ja que algunes empreses van optar per reduir l'ús energètic a causa dels preus alts.
La desacceleració de les noves comandes de fabricació va continuar al setembre i va cobrar ímpetu respecte al mes anterior. En general, la disminució de la demanda va ser la més pronunciada des del maig del 2020 i va reflectir un debilitament generalitzat del desig de compra dels clients. Segons van informar les empreses enquestades, els alts preus van dissuadir els clients de fer compres, encara que altres empreses van comentar sobre l'impacte advers que està tenint la incertesa econòmica.
Atès que el ritme de contracció de les noves comandes va superar el de la producció, els fabricants de la zona euro van poder posar al dia les càrregues de treball al setembre. De fet, el nivell de comandes pendents de realització va caure al ritme més ràpid en més de dos anys. No obstant això, el creixement de l'ocupació va continuar, però va disminuir fins al nivell més feble des del febrer del 2021.
Com a mostra addicional de preocupació, els fabricants de la zona euro van reduir les compres d'insums per tercer mes consecutiu i al ritme més ràpid des del juny del 2020. Aquesta reducció va ser en resposta a unes necessitats de producció menors i com a part dels esforços per evitar un excés d'estocs als magatzems. De fet, els estocs de primeres matèries van augmentar una vegada més al setembre malgrat la caiguda sostinguda en l'activitat de compra.
Segons les empreses enquestades, aquest fet va reflectir una disponibilitat més gran de matèries primeres, encara que altres van esmentar l'augment d'estocs no intencionat a causa de les baixes vendes. Mentrestant, els retards en els lliuraments dels proveïdors van ser els menys generalitzats en gairebé dos anys al setembre, ja que la millora de la disponibilitat de matèries primeres i la caiguda de la demanda van ajudar a alleujar les pressions dels proveïdors.
Tot i això, les taxes d'inflació dels preus pagats i dels preus cobrats es van accelerar al setembre (la primera vegada que això ha passat des del mes d'abril passat). Segons els enquestats, l'augment dràstic dels preus de l'energia va ser un factor clau responsable de la intensificació de les pressions dels costos. Alhora, les fàbriques van repercutir l'increment de les despeses als clients a través d'augments més forts de les tarifes cobrades.
Finalment, el nivell de confiança empresarial va tornar a caure en territori negatiu al setembre. De fet, els fabricants de la zona euro van registrar el nivell més pessimista des del maig del 2020. Els enquestats van atribuir la seva avaluació pessimista per als dotze mesos vinents a l'augment dels costos de l'energia, l'actual guerra a Ucraïna i el temor d'una recessió.
Dels països de la zona euro estudiats, Irlanda va ser l'únic l'índex PMI manufacturer del qual es va situar en territori d'expansió al setembre. França i Alemanya, les dues economies més grans de la zona euro, van registrar els pitjors declivis de les condicions operatives del sector manufacturer al final del tercer trimestre, i els índexs PMI respectius es van situar a nivells més baixos des de la primera onada de la pandèmia de la COVID-19 al primer semestre de 2020.
A S&P Global Market Intelligence destaquen que, "excloent-ne els confinaments inicials per la pandèmia, els fabricants de la zona euro no han experimentat un col·lapse de la demanda i la producció a aquesta escala des del punt àlgid de la crisi financera mundial a principis de 2009".
LES EMPRESES ES PREPAREN PER A UN HIVERN DUR
"La desacceleració està sent impulsada principalment per l'augment vertiginós del cost de vida, que està reduint el poder adquisitiu i afectant la demanda, però els alts preus de l'energia també estan limitant cada cop més la producció dels fabricants que fan ús intensiu d'energia", afegeixen.
I donen un avís: "Sembla que el pitjor encara està per arribar, ja que les noves comandes han disminuït a un ritme significativament més pronunciat que la caiguda de la producció. Sembla que es preveuen més retallades pronunciades de la producció durant els propers mesos, a no ser que la demanda es reactivi".
A més, "la combinació de l'augment dels costos i la caiguda de la demanda també ha fet que les expectatives de les empreses per als propers dotze mesos tornin a baixar dràsticament al setembre, cosa que ha portat a una reducció de la compra d'insums i un menor creixement de l'ocupació a mesura que les empreses es preparen per a un hivern dur. La crisi energètica ha contrarestat la disminució de les pressions inflacionistes a causa de menors retards en el subministrament durant els darrers mesos. La inflació dels preus pagats ha tornat a accelerar-se després de quatre mesos d'atenuació de pressions dels preus, cosa que exerceix una pressió alcista més gran en la inflació dels preus al consumidor", diuen.
"Temem que aquest sigui el començament d'una recessió més perllongada", apunten a Pantheon Macroeconomics. Per la seva banda, a Oxford Economics comenten que "el factor principal darrere de la impressió negativa va ser el recent recrudescència de la crisi energètica, que està provocant una forta caiguda de la demanda interna com mostra el deteriorament de les noves comandes. Les pressions inflacionàries van reactivar després d'uns mesos de modest refredament. En general, la impressió d'avui dona suport a les nostres expectatives d'un hivern difícil per al sector manufacturer, amb una recessió industrial que podria empitjorar als propers mesos i pressions addicionals sobre els costos dels insums".
