El Tribunal Suprem posa llum en la polèmica de la plusvàlua municipal. L'alt tribunal ha aclarit que el propietari d'un terreny urbà que l'hagi venut a pèrdues o guany zero haurà d'acreditar aquesta minusvalidesa econòmica per estar exempt d'abonar al seu ajuntament l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), conegut com plusvàlua municipal.
El Suprem ha desestimat un recurs de cassació interposat per BBVA contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó que va interpretar "de manera correcta" la norma. Concretament, va impedir la devolució de l'impost en un cas en el qual no s'havia demostrat que no hi va haver guany en la venda del terreny.
El cas es remunta al 2002, quan l'entitat va adquirir una societat un immoble situat a Saragossa, sobre el qual va subscriure un contracte d'arrendament financer amb Publifax. Més tard, aquesta empresa va decidir anticipar la seva opció de compra sobre l'immoble per vendre-ho a Merlín Logística. La propietat, així, va deixar de ser en mans de BBVA.
Després de l'operació, el banc, en entendre que no hi va haver plusvàlua, va intentar que la transacció no estigués subjecta a l'IIVTNU. De fet, va sol·licitar a l'Agència Municipal Tributària de l'Ajuntament de Saragossa que es rectifiqués l'autoliquidació de l'impost, però aquesta ho va rebutjar. BBVA va presentar un recurs de reposició que va ser desestimat al juliol de 2015.
El banc va persistir en el seu intent de recórrer aquesta decisió de l'Agència Municipal Tributària de Saragossa fins a arribar al Tribunal Suprem, que tampoc li ha donat la raó. L'alt tribunal ha desestimat el seu recurs a una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó.
Aquest òrgan va compartir amb el banc la premissa que, en no haver-hi guany amb l'operació, no hi ha cap fet imposable, de manera que una transacció sense plusvàlua no hauria d'estar subjecta a l'IIVTNU. No obstant això, no admet que l'operació "hagi posat de manifest una disminució del valor del terreny", segons detalla la sentència. A més, explica que "l'adquisició i transmissió es produeixen en el marc d'una operació d'arrendament financer", per la qual BBVA percep interessos i comissions.
Al seu recurs, el banc considera que està acreditada la manca de plusvàlua, ja que en el moment de la compra el terreny tenia un preu de 90,15 euros el metre quadrat i quan se’n va desfer un informe de CBRE va taxar el sòl en uns 80 euros el metre quadrat. El Suprem, però, dona la raó a l'Administració.
CONSTITUCIONALITAT
El Suprem creu que els articles de la legislació posats en dubte pel Tribunal Constitucional "són constitucionals i resulten plenament aplicables a tots aquells supòsits en què l'obligat tributari no ha aconseguit acreditar que la transmissió de la propietat dels terrenys per qualsevol títol no ha posat de manifest un increment del seu valor".
L'alt tribunal considera que correspon a qui paga l'impost demostrar la falta de plusvàlua, que per a això podrà oferir "qualsevol principi de prova", com escriptures públiques en què es demostri la diferència entre el valor de compra i el de transmissió. Si ho aconsegueix acreditar, ha de ser l'Administració la que demostri la seva falta de validesa.
En tot cas, creu que si hi ha plusvàlua "real i efectiva", no hi ha vulneració de la reserva de la llei tributària ni fallida del principi de seguretat jurídica. És a dir, que aquests casos han d'estar subjectes a l'impost de la plusvàlua municipal.
