Les reserves de petroli de les empreses nord-americanes van augmentar per sobre del previst la setmana passada enmig d'un rebot del petroli, superior al 22% en el cas del Brent, des dels mínims anuals marcats al gener.
En concret, les dades setmanals d'inventaris publicades per l'Administració d'Informació d'Energia (EIA, per les sigles en anglès), dependent del Departament d'Energia dels Estats Units, reflecteixen un increment de 2,147 milions de barrils en les reserves que mantenen les empreses durant la setmana, en comparació de la xifra de 3,920 milions que projectava el consens d'analistes i molt lluny de la caiguda de 0,754 milions de la setmana anterior.
Per la seva banda, les reserves de destil·lats cauen d’1,5 milions, i les de gasolina s'eleven de 400.000 barrils. Les projeccions del consens d'analistes de Thomson Reuters eren d'increments d'1,4 milions i 3 milions, respectivament.
Cal tenir en compte que una caiguda de les reserves (o un augment per sota de les previsions) pressiona els preus a l'alça, en la mesura que els inversors poden esperar una demanda inferior a curt termini per part del sector privat.
Malgrat això, cap a les 17.15 hores, el Brent, de referència a Europa, puja un 0,1%, fins a 35,2 dòlars, mentre que el West Texas, de referència als Estats Units, es revalora un 0,6%, fins a 30,8 dòlars. Abans de conèixer-se l'estadística, tant l’un com l’altre pujaven al voltant d'un 3%. Des de dijous passat, el Brent ha rebotat un 14%, i el West Texas, un 17%.
CAP ON VA EL PETROLI?
Després d'una forta caiguda de més del 8% dijous passat, la matèria primera rebota després que el ministre d'Energia de la Unió dels Emirats Àrabs, Suhail bin Mohammed al-Mazrouei, digués que veia membres de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) predisposats a retallar la producció, la qual cosa va alimentar les expectatives d'un descens de l'excés d'oferta que ha enfonsat els preus durant l'últim any.
Finalment, no hi ha hagut retallada, sinó que Rússia, l’Aràbia Saudita, Qatar i Veneçuela van pactar congelar la producció en un acord al qual intenten que s'adhereixin l’Iran i l'Iraq.
Pel que fa a les perspectives per a la matèria primera, Thomas Herbert, director d'inversions d’Oddo Meritin AM, creu que «no hi ha gaire esperança pel costat de l'oferta a causa de la ruptura dins de l'OPEP, que impedirà tirar endavant la retallada de producció que han demandat els membres més febles de l'organització, com Veneçuela o Algèria, i a la qual es resisteix el membre més poderós del càrtel, l’Aràbia Saudita». L'expert creu que els preus es mouran entre els 25 i els 35 dòlars durant aquest any.