El Govern aprovarà l'ingrés mínim vital que reduirà la pobresa extrema a Espanya

Noticia relacionada

Nissan y Alcoa: los primeros frutos de la inacción del Gobierno en política económica

Aquesta mesura serà presentada pel ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, i pel vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, els equips del qual han dissenyat la prestació.

Segons un esborrany del Projecte de Reial decret llei pel qual s'estableix l'Ingrés Mínim Vital, al qual ha tingut accés Europa Press, per accedir a la prestació, s'haurà d'acreditar la situació de vulnerabilitat i portar com a mínim un any residint de manera legal a Espanya, la qual cosa deixa fora els migrants en situació irregular.

Si bé es contemplen algunes excepcions, com en el cas dels sol·licitants de protecció internacional, les víctimes de tràfic d'éssers humans, a partir de l'expedició de l'autorització de residència provisional o les dones estrangeres víctimes de violència de gènere, encara que es trobin en situació irregular.

Així mateix, segons aquest esborrany, en cas que el sol·licitant de la prestació estigui emancipat, la seva edat mínima haurà de ser de 21 anys, excepte en els supòsits de dones víctimes de violència de gènere i víctimes de tràfic d'éssers humans, en els quals s'exigirà que la persona titular sigui major d'edat. El límit d'edat per a percebre-la seran els 65 anys.

També podran accedir a l'ingrés mínim aquelles dones víctimes de maltractament que hagin abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyades dels seus fills i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.

INCENTIU A l'OCUPACIÓ

A més, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions promourà estratègies d'inclusió de les persones beneficiàries i s'aplicarà un "incentiu" a l'ingrés mínim vital per a les unitats de convivència on un o tots els actius estiguin treballant.

Igualment, es contempla la creació d'una Comissió de seguiment, que estarà presidida pel Ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i comptarà amb la presència del Secretari d'Estat de Seguretat Social, a la qual se sumarà un Consell Consultiu de l'ingrés mínim vital, com a òrgan de cooperació amb les entitats del Tercer Sector d'Acció Social.

El Govern ha estimat que el cost de la renda mínima s'elevarà a uns 3.000 milions d'euros a l'any, que seran finançats amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat. L'ingrés mínim vital podria complementar-se, a més, amb rendes salarials, així com amb altres prestacions de les comunitats autònomes.

Segons va indicar la secretària general d'Objectius i Polítiques d'Inclusió i Previsió Social, del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Milagros Paniagua, en un debat organitzat per Oxfam Intermón aquest dilluns, l'objectiu que es planteja el Govern amb l'aprovació de l'ingrés mínim vital és "reduir la pobresa severa entorn d'un 80%" a Espanya.

GESTIÓ PER LES CCAA

Quant a la negociació amb les CCAA, el Govern ha arribat a un acord amb el PNB pel qual el País Basc i Navarra assumiran els tràmits d'aquesta prestació. Arran de conèixer-se aquest pacte, altres comunitats han demanat que també se'ls transfereixi la gestió de l'ingrés mínim vital, com Catalunya o Galícia, o han demanat la "cogestió" d'aquest, com en el cas de la Generalitat Valenciana.

També està disposat a assumir la gestió de l'ingrés mínim el vicepresident de Castella-la Manxa, José Luis Martínez Guijarro, que ha assegurat que "no s'entendria" que entre les comunitats autònomes hi hagués diferències, una idea en la qual també ha insistit el vicepresident i portaveu de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea, que ha rebutjat la decisió de cedir la gestió d'aquesta prestació a País Basc i Navarra perquè "aprofundeix en la desigualtat entre comunitats autònomes".

Igualment s'ha queixat d'aquesta decisió la consellera balear d'Assumptes Socials i Esports, Fina Santiago, que en tot cas ha considerat "arriscat" que Balears gestioni al 100% l'Ingrés Mínim Vital (IMV).