El Banc Central Europeu (BCE) ha publicat aquest dijous les seves previsions macroeconòmiques, i ha sorprès a elevar una dècima, fins a l'1,2%, la seva previsió de creixement per a la zona euro al 2019. Sobretot perquè l'atonia econòmica és la raó que ha argüit per justificar la seva decisió d'endarrerir la pujada dels tipus d'interès almenys fins a mitjans de 2020.
La previsió per al Producte Interior Brut (PIB) de l'Eurozona, inicialment estimada a l'1,1%, s'ha elevat, tot i que el BCE no ha fet el mateix amb les corresponents a 2020 i 2021. En concret, per al pròxim exercici el banc central estima ara un creixement de l'1,4%, quan el març preveia que l'economia creixés un 1,6%. I per 2021 creu que es mantindrà sense canvis, a l'1,4%, enfront de l'1,5% estimat en la seva última projecció.
I l'organisme que presideix Mario Draghi també ha variat les seves estimacions sobre la inflació. Per a aquest any eleva la seva previsió en una dècima, en passar de l'1,2% previst el març a l'1,3% actual. Per 2020, creu que els preus acabaran amb una pujada de l'1,4% (des de l'1,5% anterior), mentre que la seva projecció per a l'any 2021 es manté sense canvis, amb una alça dels preus estimada de l'1,6 %.
Segons ha explicat el banquer italià durant la seva compareixença després de la reunió de política monetària, el BCE ha adoptat la decisió de mantenir sense canvis els tipus i retardar encara més la pujada després d'una "avaluació exhaustiva de les perspectives econòmiques i d'inflació", tot això amb la finalitat d'assolir el seu "objectiu d'estabilitat de preus". Cal recordar que l'organisme té en ment aconseguir que la inflació se situï a l'entorn del 2%, i sobre aquesta base pren les seves decisions.
"Les mesures de política monetària adoptades garanteixen que les condicions financeres seguiran sent molt favorables, cosa que contribuirà a l'expansió de la zona de l'euro, a l'actual intensificació de les pressions internes sobre els preus i, per tant, a l'evolució de la inflació a mitjà termini", ha remarcat Draghi, que ha reconegut, però, que els vents en contra poden augmentar si incertesa com la guerra comercial o el Brexit "segueixen pesant sobre les perspectives de la zona euro". I és que, com ha assenyalat, "les incerteses geopolítiques, la creixent amenaça del proteccionisme i les vulnerabilitats dels mercats emergents deixen la seva empremta en el sentiment econòmic".
