- Estimar els ingressos necessaris per a la jubilació o fugir de la cotització mínima, són algunes de les passes que s'han de donar
Què autònom no desitja poder gaudir d'una bona jubilació? L'aprovació a les Corts de la Llei d'Autònoms fa tot just uns dies inclou noves mesures beneficioses per a aquest col·lectiu. No obstant això, les pensions dels treballadors autònoms segueixen sense equiparar-se a les dels assalariats. Per poder tenir una jubilació tranquil·la, és recomanable realitzar una planificació adequada, de la mà d'un assessor financer. Wolfgang Kania, responsable de Fons d'Inversió i Plans de Pensions de Deutsche Bank Espanya, ofereix cinc consells perquè un autònom prepari aquesta etapa:
1. Estimar els ingressos necessaris després de la jubilació: "Gaudir d'una jubilació tranquil·la suposa haver calculat amb antelació quines despeses serà necessari cobrir durant aquesta etapa, que pot ser la més llarga de la nostra vida", explica Wolfgang Kania. Per realitzar aquesta estimació s'ha de tenir en compte si serà necessari pagar hipoteca o no, si s'hauran emancipat dels fills, totes les despeses corrents, assegurances (incloent-hi assegurança mèdica), etc. És important valorar quin ritme de vida es voldrà portar: a la jubilació es gaudirà de temps lliure per viatjar, sortides, oci, etc. Igualment, caldrà comptar els costos de dependència en una edat més avançada. Val la pena destacar que la nova Llei d'Autònoms preveu que aquest col·lectiu pugui cobrar el 100% de la pensió de jubilació i seguir treballant si tenen, almenys, un empleat al càrrec.
Si la situació laboral ho permet, es recomana començar a estalviar com més aviat millor. "Amb aportacions a partir dels 30 anys, les possibilitats d'aconseguir un suplement important per a la jubilació augmenten considerablement"
2. Fugir de la cotització mínima o complementar-la amb estalvi privat a llarg termini. Molts autònoms trien la cotització mínima a la Seguretat Social, aspecte que comportarà tenir la pensió pública mínima quan es jubilin. "Aquest col·lectiu tria lliurement la base sobre la qual cotitza, però de vegades la decisió es pren sense estudiar-ne les conseqüències a llarg termini. Per aquest motiu és recomanable analitzar a fons què pensió que es percebrà després de jubilar, i així decidir amb dades sobre la taula si convé pujar la base de la cotització, si s'opta per dedicar estalvi privat per a la jubilació, o una combinació d’ambdues opcions" comenta Kania.
3. Començar a estalviar com més aviat millor. Si la situació laboral ho permet, es recomana començar a estalviar com més aviat millor. "Amb aportacions a partir dels 30 anys, les possibilitats d'aconseguir un suplement important per a la jubilació augmenten considerablement amb un esforç molt menor", comenta Kania. "Un estalviador que inverteix 100 euros mensuals des dels 30 anys pot arribar a acumular a prop de 120.000 euros. Si comença a estalviar 100 euros a partir dels 50 anys, només haurà pogut acumular a prop de 34.000 euros", explica Kania, que afegeix que "és important comptar amb l'efecte multiplicador del rendiment de les nostres inversions".
4. Escollir un producte d'estalvi/inversió d'acord a les seves necessitats. Qualsevol producte financer d'estalvi i inversió és vàlid per preparar la jubilació, però l'instrument d'estalvi a llarg termini per excel·lència és el pla de pensions. "No només comporta avantatges fiscals, sinó que té un important component psicològic: l'estalviador té clar que el capital acumulat en un pla de pensions està destinat a la jubilació", explica Wolfgang Kania. El pla de pensions adequat variarà segons l'edat. És important comptar amb un bon assessor financer que, depenent de l'etapa de la vida en què es trobi l'autònom i dels seus objectius, li recomani un pla 'a la seva mida'. Com a norma general, la inversió en plans ha de ser més conservadora com més a prop estigui del moment de la jubilació. "Hi ha fins i tot plans denominats 'de cicle de vida' que s'adapten de forma automàtica al risc de la inversió al termini restant fins al moment de la jubilació, cosa que permet que l'autònom no hagi d'estar pendent de canviar de pla amb el pas del temps", indica Kania.
5. Ajustar l'aportació en funció de la situació laboral. Cal destacar que -dins dels límits màxims establerts- l'import aportat és totalment flexible i un autònom pot establir la quantitat que millor li convingui en funció de la seva situació laboral. "L'ideal és començar, a principis de la vida professional, amb petites aportacions periòdiques de 50 o 100 euros mensuals. Si l'autònom es troba en una situació laboral còmoda, podrà augmentar aquest import, i si està travessant un moment complicat, podrà reduir-lo", explica Wolfgang Kania.
