La pandèmia i la primera onada han suposat un sotrac econòmic per a tothom, a Catalunya s'han destruït pràcticament 22.000 empreses de febrer a març de 2020.
Un any després, al març de 2021, s'han registrat un total de 238.360 comptes de cotització xifra que significa que de la primera caiguda de febrer a març de 2020 s'ha recuperat un 10,8% del teixit empresarial destruït.
Durant el tercer mes de l'any, les microempreses han impulsat la recuperació de les empreses. Concretament, el nombre de microempreses ha augmentat un 1,2% (2.320 empreses), mentre que el volum de petites i mitjanes s'ha mantingut estable i les que tenen més de 250 treballadors s'ha incrementat un 2,2% (+26 empreses).
Per demarcacions, el creixement dels comptes de cotització ha fluctuat entre el 0,3% de Lleida i l'1,9% de Tarragona. En termes sectorials, clarament la construcció és la que ha recuperat el nombre més gran d'empreses de manera transversal en tots els territoris.
Igualment, l'hostaleria i el comerç han recuperat bona part de l'estoc d'empreses en pràcticament totes les demarcacions. D'altra banda, les activitats administratives, professionals, immobiliàries i artístiques mantenen els descensos anuals al març, tendència que també persisteix a les indústries manufactureres.
Aquestes han estat algunes de les conclusions destacades del monogràfic Efectes de la pandèmia sobre el teixit empresarial. Una anàlisi per demarcacions, sectors i dimensió, elaborat pel Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona.
AIXÍ ES VAN DESTRUIR EMPRESES
A més, l'estudi mostra que Barcelona va liderar la destrucció d'empreses amb 17.488 comptes de cotització almenys, un -9,3% de febrer a març de 2020, seguida de Tarragona (1.616 empreses, un 6,4% menys); Girona (1.560 empreses, un -5,5%) i Lleida (1.070 empreses, un -6,5%). Es tracta d'una afectació notable en totes les províncies encara que amb més intensitat a Barcelona pel seu pes empresarial en el conjunt del territori (concentra més del 70% de les empreses catalanes), a més de ser altament dependent del turisme internacional, tant per motius de oci com de negocis, assolint el 2020 mínims històrics.
A diferència de la crisi econòmica de l'any 2008, la de la Covid-19 ha estat més brusca amb una caiguda de l'activitat sobtada a conseqüència de l'aplicació del primer estat d'alarma, però, alhora, s'està produint una recuperació relativament ràpida en comparació amb l'anterior. De fet, la xifra d'empreses ja van registrar certa recuperació amb l'inici de la desescalada, però es va tallar sobtadament l'agost i al llarg del segon semestre del 2020 per les diferents onades i restriccions.
Les característiques de la propagació de la pandèmia i les mesures que s'han hagut de dur a terme, primer de caràcter general i després més específiques, han donat lloc a un impacte asimètric i desigual des del punt de vista de les activitats econòmiques, la dimensió empresarial i territorial.
A tall d'exemple, les microempreses, que representen el 85% del teixit empresarial català, han estat clarament les més afectades per la pandèmia. Concretament, entre febrer i març de 2020 es van perdre 19.857 microempreses, xifra que representa més del 90% del teixit empresarial destruït.
Paral·lelament, van tancar 1.579 petites empreses, 239 mitges i 27 amb més de 250 treballadors. Dins el grup de les microempreses, les del sector serveis han registrat reduccions considerables, especialment el comerç i l'hostaleria, als quals cal sumar activitats d'informació i comunicació, administratives, immobiliàries o culturals. Tot i així, no s'han de deixar de banda els efectes significatius sobre les indústries manufactureres i la construcció, atès que el confinament va ser total i generalitzat.