BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
El Govern ha aprovat un decret llei per limitar els preus de lloguer i que no superin en un 10% l'índex de referència de la Generaliat als barris i ciutats amb una "falta acreditada d'habitatge assequible".
Ho han explicat aquest dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera de Justícia, Ester Capella, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyats per la portaveu del Govern, Meritxell Budó.
Les zones en les quals s'aplicarà aquesta contenció de rendes seran aquelles que es declarin àrees amb mercat d'habitatge tens i, segons la norma, hauran de fer-ho el departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, actualment la Conselleria de Territori, i, a la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament mitjançant acord del ple del Consell Municipal.
El Consell Executiu també ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar de l'Avantprojecte de Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes impulsat per la Conselleria Justícia, que incorporarà el mecanisme per a la limitació de preus aprovat pel decret llei i ampliarà la regulació en la resta d'aspectes relacionats amb el lloguer d'habitatges.
"PUNXAR LA BOMBOLLA"
Capella ha defensat que calia intervenir en el mercat del lloguer amb aquesta norma perquè, per exemple, a la ciutat de Barcelona el lloguer ha pujat un 40% en els darrers cinc anys, mentre que els salaris de les persones no ho han fet al mateix ritme, i també per evitar que ciutats i pobles "es despoblin" i es cohesioni el territori.
Així, ha reivindicat la tasca de la Generalitat en aquesta matèria: "L'interès que ens mou per sobre de tota la resta són les víctimes dels abusos del mercat del lloguer. El Govern, governa, no fa d'espectador del que passa davant dels seus ulls".
Calvet ha valorat que aquest decret llei permetrà contenir els preus i "punxar la bombolla del lloguer" que ha advertit que s'està produint a Catalunya i, sobretot, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Ha assenyalat que la nova norma està en concordança amb el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge que no es va arribar a aprovar a l'abril per falta de suports parlamentaris: "El tornarem a posar sobre la taula".
També ha dit que la Conselleria de Territori té la intenció de millorar la legislació vigent sobre aquesta matèria, que ha recalcat que està "dispersa", i concentrar-la en una nova Llei d'Habitatge.
SANCIONS
El decret llei no preveu multes a aquells que no compleixin amb aquest preu màxim, perquè Capella ha emfatitzat que conté normes de Dret Civil i que aquest s'encarrega de regular obligacions i contractes i no la imposició de sancions.
"No correspon al Dret Civil la sanció", ha asseverat Capella, i ha explicat que les persones que paguin per sobre d'aquest preu màxim podran reclamar en tenir unes clàusules de contracte anul·lables, que es podran impugnar i compensar.
ÍNDEX DE REFERÈNCIA
Calvet ha posat en valor l'índex de referència que va crear el 2017 el Govern i al qual s'afegirà un 10% per calcular el preu màxim per als lloguers: "En dos anys s'ha convertit en un instrument útil per a polítiques d'habitatge".
Ha remarcat que, amb aquest decret, l'índex passa de ser informatiu a ser una "eina principal" per contenir els preus de mercat de lloguer i evitar augments desproporcionats, i ha indicat que es basa en 370.000 dades de tot Catalunya i que 130.000 provenen de la ciutat de Barcelona.
El conseller ha exposat que esperen completar aquest índex incloent més dades, com les despeses de les comunitats de veïns, i amb la Conselleria fent un estudi previ de les àrees que podrien considerar-se tenses i que l'índex no contempla.
I és que l'índex de referència s'ha aplicat a 53 municipis de Catalunya en els quals s'han produït un mínim de 1.000 operacions de lloguer i Calvet ha advocat per estudiar també les que no arriben a aquesta xifra, en argumentar que potser no hi arriben precisament per la falta d'habitatge assequible i la pressió immobiliària.
COMPETÈNCIES
Capella ha defensat que la Generalitat pot regular aquesta qüestió perquè considera que té "competències exclusives" en la matèria i ha assegurat que el decret es fonamenta perfectament en l'Estatut i en el Codi Civil català.
Calvet ha recalcat que el decret llei aprovat aquest dimarts estava contemplat en una de les disposicions finals de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència habitacional i la pobresa energètica, i impulsada per entitats socials com la PAH.
No obstant això, Budó ha remarcat que "no seria estrany" que l'Executiu central pogués suspendre aquest decret llei perquè ha passat amb altres normes.
"És un risc que sempre està sobre la taula perquè no seria la primera vegada", ha valorat la portaveu del Govern.