L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) creu que augmentar l'edat efectiva de jubilació de 64,1 anys a 66 anys i la de cotització de 25 a 35 anys suposaria un estalvi d'1,4 punts del PIB al 2050. A més, segons el document tècnic presentat aquest dilluns per la seva presidenta, Cristina Herrero, aprofundir en les reformes situaria la despesa en pensions en el 12,8% del PIB.
Així mateix, estima que si s'eliminés el factor de sostenibilitat, que es posaria en marxa a partir de 2023, i no se substituís per cap mecanisme similar, augmentaria la despesa en 0,9 punts del PIB (fins al 15,9%). D'altra banda, creu que en un escenari base, amb l'entrada de totes les reformes paramètriques de 2011 i l'aplicació del factor de sostenibilitat, se situaria la despesa en pensions en el 14,2% del PIB.
No obstant això, la AIReF ha apuntat que la incertesa entorn de les projeccions demogràfiques i macroeconòmiques és elevada i creu que podrien materialitzar-se escenaris "més adversos". Així, considera que la reducció de la desocupació estructural des dels nivells que s'estimaven abans de la crisi del coronavirus, pròxims al 15%, fins al 7%, requereix reformes en el mercat de treball per posar fi a la precarietat i la dualitat. "El mercat de treball té moltes febleses i corregir-les reduiria aquesta taxa d'atur", ha postil·lat la presidenta de l'AIReF.
DÈFICIT DE LA SEGURETAT SOCIAL
La AIReF ha ressaltat que a curt termini la Seguretat Social presenta un dèficit estructural originat per la crisi de 2007, que es mantindrà en absència de noves mesures entorn d'un 1,3% o un 1,5% del PIB. Per a corregir-ho, proposa reduir la cotització per atur en favor de la Seguretat Social, assumint l'Estat la pèrdua del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), i que l'Estat financi les despeses no contributives de la Seguretat Social.
També ha assenyalat que el coronavirus pot tenir impacte sobre els fluxos migratoris o les taxes de mortalitat i la possibilitat que la durada de la crisi pugui causar danys estructurals en l'economia i afectar el creixement de manera més duradora de l'estimat.
No obstant això, ha afirmat que el Pla de Recuperació i Resilencia "pot ser el detonant de reformes estructurals que millorin la productivitat i el creixement potencial i l'ocupació". Segons l'escenari central de l'AIReF, la població a Espanya augmentaria fins als 54 milions d'habitants el 2050, mentre que la població en edat de treballar es mantindria per sobre dels 30 milions de persones durant tot l'horitzó de previsió.
Per això, la taxa de dependència (població de més de 66 anys dividida entre població entre 16 i 66 anys) arribaria al 53% en 2050. La AIReF explica que aquesta evolució ve explicada per les previsions en migracions, fecunditat i esperança de vida.
Finalment, l'AIReF ha destacat que la resolució dels desequilibris a curt termini "no ha de rebaixar la necessitat d'afrontar els reptes a llarg termini ni fer que s'oblidi que el dèficit estructural de les administracions públiques continua inalterat". A més, considera que una ràpida implementació de les reformes permetria una posada en marxa més gradual, facilitant la seva acceptació social i l'adaptació de les decisions dels agents a la nova situació.
Per a la institució, un acord en el Pacte de Toledo seria "un bon principi", però creu que la seva efectivitat per garantir la sostenibilitat del sistema de Seguretat Social dependrà de la concreció de les recomanacions de la normativa. Per abordar el repte de l'envelliment, veu necessària una visió integral i una estratègia fiscal a mitjà i llarg termini.
