Que la regulació sobre cripotomonedes i el món dels criptovalors i les finances descentralitzades va molt per darrere del que és desitjable a Europa és una crítica habitual de les empreses i experts del sector. Espanya ha pres la iniciativa en algunes qüestions, com la circular per a la regulació de la publicitat en criptoactius de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que entrarà en vigor el 17 de febrer, les obligacions tributàries per a companyies i persones físiques i la prevenció de blanqueig de capitals. Però el nostre país es troba a l'expectativa, igual que la resta de la Unió Europea (UE), davant de l'onada reguladora que s'acosta entre aquest any i el 2024.
Des del sector no es creu que el supervisor dels mercats faci passos addicionals, almenys públicament, malgrat que es posa èmfasi que el marc legal actual és insuficient. Fonts consultades sí preveuen que es prepari el terreny i es treballi en una modificació del mercat de valors per donar cabuda als actius digitals una vegada es tramiti la directiva de la Unió Europea (UE) coneguda com a MiCA (Markets in Crypto-Assets), que s'aprovarà segurament el 2023, encara que se n'endarrerirà l'entrada en vigor el 2024.
Aquesta normativa “regula de forma severa les monedes estables recolzades per actius o monedes sobiranes, així com els prestadors de serveis de criptoactius”, ha explicat Alfredo Muñoz, professor de dret mercantil de la UCM, durant un webinari organitzat per Asufin. Muñoz també ha especificat que la directiva europea no només establirà les normes per a plataformes de compravenda de criptomonedes i custodis, sinó també per als serveis de gestió o assessorament. Aquests últims hauran d'obtenir una llicència en un estat que funcionarà com a passaport comunitari, amb la qual es podrà donar servei a tot la UE”.
No és l'única norma que està a punt de ser aprovada. Tot i que el panorama regulador europeu és, avui dia, un llenç en blanc, el professor de la UCM ha detallat que quatre reglamentacions més, a més de MiCA, desencadenaran canvis substantius en la indústria criptogràfica. En primer lloc, hi ha el reglament DORA (sigles en anglès del reglament de resiliència digital operativa), que aborda la ciberseguretat per al sector financer.
A més, es treballa en la creació d'un règim per a les infraestructures de mercat DLT (Distributed Ledger Technology), un sector en què “Espanya encara no ha aprovat reglaments”, comenta Muñoz; en la creació de la identitat digital per a tots els europeus i en la transposició de les regles contra el blanqueig de capitals de la GAFI (el Grup d'Acció Financera Internacional sobre el Blanqueig de Capitals).
Muñoz ha destacat que l'efecte d'aquestes normatives sobre els players actuals pot provocar que “molts en vulguin sortir, però obrirà les portes a d'altres”. En general, les empreses del sector donen la benvinguda a la claredat del marc legal, ja que dota la inversió en criptoactius de seguretat jurídica i protegeixen l'usuari.
Tot i això, el professor de dret mercantil s'ha mostrat molt crític amb el fet que totes aquestes lleis "deixin a l'aire" la regulació dels criptovalors no fungibles (NFT per les sigles en anglès), que poden adoptar un " caràcter d'inversió molt especulativa", les DeFi (finances descentralitzades) i les DAO o Organització Autònoma Descentralitzada. Això darrer fa referència a una forma d'organitzar i fer funcionar organitzacions, fent ús dels smart contracts i la tecnologia de cadena de blocs per brindar-les transparència, immutabilitat, autonomia i seguretat, segons la bit2me Academy i que “no estan reconegudes a Espanya ni a cap país de la UE", aclareix Muñoz.
LA CIRCULAR DE LA CNMV
De la mateixa manera, retreu el professor de la UCM que la circular de la CNMV sobre publicitat de criptoactius que entra en vigor en menys de 10 dies mantingui l'exclusió dels NFT, però només quan aquells representin actius col·leccionables, obres amb propietat intel·lectual o actius l'única finalitat dels quals sigui la seva utilització en jocs o competicions, de manera que no siguin oferts massivament com a mer objecte d'inversió".
La norma del supervisor se centra en la publicitat sobre criptoactius quan seran objecte d'inversió -es promogui la seva adquisició o es faci qualsevol referència a la seva rendibilitat, preu o valor- i ara s'afegeix que això passa “tot i que eventualment puguin ser utilitzats com a mitjà de canvi".
Així mateix, es manté l'exclusió dels anomenats criptovalors utilities de l'àmbit de la circular, però ara es condiciona que "no s'ofereixin expectatives de revaloració, i el volum ofert i les condicions de l'oferta siguin d'acord amb els drets efectius que oferiria el criptoactiu". I del text final se n'exclou la publicitat sobre cursos o jornades sobre criptoactius, sempre que no fomenti la seva inversió.