- De totes les ICOs de 2017, el 46% ha fracassat o els seus promotors han fugit amb els fons recaptats
- L'estafa demanava als inversors sufragar la ICO d'un dispositiu d'alta seguretat per emmagatzemar monedes digitals
El món de les emissions inicials de divises criptogràfiques segueix sent el salvatge oest. Molts són els esforços de les autoritats per salvaguardar els interessos dels inversors en aquest tipus de micromecenatge per a les empreses basades en la blockchain, però, les ICOs falses o les estafes piramidals entelen el bon acompliment de molts altres projectes que arriben a bon port.
El més recent, el cas de la ICO Giza, els promotors, informa la CNBC, que han fet desaparèixer 2 milions de dòlars del recaptat en la venda pública de tokens, que es va dur a terme entre gener i febrer. Del total de 2.100 ethereums recaptats -2.400.000 de dòlars-, només l'equivalent a 16 dòlars en roman. La resta s'ha esfumat.
Els inversors que van parlar amb la CNBC descriuen una experiència similar amb aquesta ICO: pensaven que el projecte era legítim fins que van aparèixer els senyals d'alarma característics d'aquest tipus d'estafes. Una baralla amb l'únic proveïdor de l'empresa, la manca de resposta dels seus suposats fundadors i el fracàs en intentar recuperar els fons perduts.
L'estafa aparentment ben orquestrada se centra en un individu misteriós anomenat Marc Fike, el cap d'operacions de Giza. Entre els vuit inversors, socis i exempleats de Gizeh entrevistats pel mitjà, tots afirmen que mai han vist la cara de Marc Fike. A més, el promotors d'aquesta emissió inicial de moneda, van arribar a crear un compte de LinkedIn falsa i a fer servir fotos d'Instagram per dotar de rerefons a aquest individu.
El tal Fike recaptava fons per a una suposada nova empresa anomenada Giza, que afirmava estar desenvolupant un dispositiu súper segur que permetria a les persones emmagatzemar moneda digital. Però l'empresa que suposadament havia de desenvolupar aquest dispositiu, Third Pin LLC, va comunicar que Giza havia tallat llaços amb ella. Després, a mitjans de febrer, els 'wallets' -moneders electrònics- connectats amb l'empresa, on els inversors havien dipositat els fons, van començar a mostrar fluxos de sortida de grans quantitats d’ethereums, fins al 2 de març, quan s’hi registra l’últim moviment. Finalment, el web de l'empresa va ser esborrada el 9 de març.
LA MEITAT DE LES ICOS FRACASSEN
Aquest modus operandi guarda similituds amb una altra estafa similar, el Bee token, però la realitat és que a prop del 50% de les ICOs fracassen o desapareixen amb la recaptació. Són les esfereïdores xifres de totes les iniciatives de recaptació de fons a través de l'emissió de tokens digitals que es van llançar el 2017. Només al 54% seguia endavant a mitjans de febrer, segons dades de Tokendata.
Van ser 902 ICOs en total, de les quals 142 van naufragar i 276 van desaparèixer, moltes d'elles emportant-se tots els diners recaptats. Aquestes xifres reforcen l'opinió de molts experts que s'aprofita d’aquest fenomen per estafar inversors de bona fe i que tota regulació que s'apliqui és poca.
Als EUA, la Comissió del Mercat de Valors (SEC) ha iniciat accions contra diverses emissions de monedes digitals, frenant en sec i, més recentment, ha anunciat que obligarà totes les cases de canvi a registrar-se i cenyir-se a les normes que aquest supervisor s'aplica a les borses de valors.
QUÈ DIU LA CNMV?
A Espanya, a inicis de febrer, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d'Espanya van redoblar la seva alerta sobre el risc que comporta per a l'inversor minorista invertir en monedes digitals com el bitcoin.
Últimament estan proliferant arreu del món certs actius coneguts generalment com "monedes virtuals" o "monedes digitals", entre els quals el bitcoin és l'exemple més destacat. Aquestes monedes digitals no estan recolzades per un banc central o altres autoritats públiques, encara que es presenten en ocasions com a alternativa als diners de curs legal, si bé, tenen característiques molt diferents, han afirmat aquests dos reguladors en un comunicat conjunt.
La CNMV i el Banc d'Espanya van advertir que, fins ara, cap emissió de monedes digitals ni cap ICO ha estat registrada, autoritzada o verificada per cap organisme supervisor a Espanya. Això implica que no hi ha monedes digitals ni "tokens" emesos en ICOs l'adquisició o tinença de les quals a Espanya pugui beneficiar-se de cap de les garanties o proteccions previstes a la normativa relativa a productes bancaris o d'inversió. Aquests fenòmens no són particulars d'Espanya sinó que s'estan produint en molts països i tenen una dimensió internacional clara.
La CNMV i el Banc d'Espanya consideren essencial que qui decideixi comprar aquest tipus d'actius digitals o invertir en productes relacionats amb ells consideri tots els riscos associats i valori si té la informació suficient per entendre el que se li està oferint. En aquest tipus d'inversions hi ha un alt risc de pèrdua o frau.
