- És la segona causa de càncer de pulmó després del tabac
Aquest dijous, 8 de febrer, entra en vigor la directiva europea (2013/59/Euratom) que obliga a controlar el gas radó als habitatges. Es tracta d'un element que està considerat la segona causa de càncer de pulmó després del tabac, segons l'Organització Mundial de la Salut, que està present en concentracions perilloses en un 10% dels edificis, d'acord amb les dades del Consell de Seguretat nuclear (CSN) recollits per Danosa.
Aquesta nova normativa obliga, a partir d'ara, els governs a realitzar mesuraments en llocs de risc i a mitigar la concentració de radó en aquelles zones on es registri un mínim de 300 becquerels per metre cúbic, la unitat utilitzada per mesurar aquest gas. Tot això en un context en què, segons el CSN, el 90% dels edificis espanyols tenen concentracions inferiors a aquest límit i un 10% superen aquest nivell.
Així mateix, aquest reglament estableix que els països membres de la UE podran introduir requisits específics als codis tècnics d'edificació que evitin l'entrada d'aquest gas als immobles de nova construcció i fomentin la seva reducció a les cases ja construïdes.
No obstant això, encara que una disposició com aquesta sempre és ben rebuda, també estableix límits inferiors als desitjats, ja que als Estats Units el nivell màxim està establert als 148 becquerels i l'OMS fixa en 100 la frontera a partir de la qual el radó comença a ser perillós per a la salut.
A Espanya, el mapa predictiu d'exposició al gas radó del CSN divideix el territori en tres categories d'exposició potencial: baixa, mitjana i alta. El CSN assenyala Galícia, algunes zones de Madrid, Salamanca, Àvila, Toledo, Càceres, Sevilla, Còrdova, Jaén, Almeria i Gran Canària com les zones de major exposició.
Aquest gas, que si s'inhala durant un període prolongat de temps pot resultar cancerigen, es troba principalment als sòls de pissarra i granit i penetra a l'interior dels edificis si aquests no es troben degudament protegits. Les possibles vies d'entrada a les nostres llars poden ser per l'interior de la cambra d'aire dels murs exteriors; a través de la solera, la peça de fusta que es col·loca a la part superior d'un mur i sobre la qual es recolza el sostre; els murs del soterrani, els conductes de sanejament, el forjat sanitari o mitjançant fissures i esquerdes.
Per això, és fonamental protegir l'edificació per evitar que el radó penetri als habitatges. I, en aquest sentit, sistemes com el d'extracció o pressurització, que no és més que la instal·lació d'artefactes d'extracció d'aire des dels fonaments als murs laterals, poden acabar amb aquest gas letal. També, els materials aïllants i les làmines impermeabilitzants, que actuen com a barrera contra el radó i més protegeixen l'edifici de tot tipus d'humitats i actuen contra el fred i la calor. Altres opcions passen per utilitzar una bomba de buit, que extreu les molècules de gas de l'espai segellat; fer un petit pou com arqueta de succió, de manera que obliguen el gas a anar cap a aquest pou per posteriorment expulsar-lo fora dels habitatges o segellar les esquerdes i fissures que puguin trobar-se.