Endesa ha guanyat 583 milions d'euros al primer trimestre, un 100% més, i ha demanat al Govern "una remuneració justa en xarxes per afrontar els nous reptes de la demanda" després de l'apagada que va paralitzar Espanya el 28 d'abril passat.
- 38,74€
- -0,23%
En altres paràmetres destacats, el marge de contribució ha augmentat un 21%, fins als 1.983 milions d'euros, l'EBITDA ha millorat un 33%, fins als 1.431 milions i l'EBIT ha pujat un 50%, fins als 859 milions.
Endesa ha explicat la pujada de l'EBITDA per "la desaparició de la taxa extraordinària de l'1,2% i la bona evolució dels negocis liberalitzats (generació i comercialització)".
El grup energètic també ha assenyalat que "la generació de caixa va mostrar un robust comportament i es va situar en 1.200 milions, cosa que sustenta la sostenibilitat de les principals magnituds financeres".
A més, "el deute brut es va mantenir estable respecte al tancament del 2024, en 10.500 milions, mentre que el deute financer net es va incrementar un 9% sobre el tancament de l'exercici passat, fins als 10.200 milions, sobre la base de les inversions amb criteri de caixa del trimestre (600 milions), el pagament del dividend a compte (500 milions) i el tancament de la compra d'actius hidroelèctrics per aproximadament 1.000 milions”.
CONTEXT DE MERCAT
Endesa ha aconseguit cobrir un 89% de les vendes d'electricitat a preu fix al mercat lliure amb producció lliure d'emissions. El marge unitari elèctric s'ha situat en 54 euros/MWh, en línia amb les expectatives per a l'any, i la companyia ha venut per endavant el 98% de la producció nuclear, hidroelèctrica i renovable del 2025, el 80% de la del 2026, i el 55% de la del 2027.
El negoci de gas va créixer un 3% en volum total comercialitzat i consumit als cicles combinats de generació, situant-se el marge unitari de gas en 11 euros/MWh.
Respecte al context de mercat, Endesa ha destacat que "la inestable situació geopolítica ha impactat en els preus de les primeres matèries, elevant el cost mitjà del gas a l'índex TTF un 71%, fins als 47 euros/MWh, respecte al primer trimestre de l'any passat.
Això ha derivat, juntament amb l'alta penetració d'energies renovables durant el període, en un increment interanual del 90% en el preu mitjà del mercat elèctric diari (pool), fins als 85 euros/MWh. Tot plegat situa Espanya en un escenari en evolució que presenta nous desafiaments en termes de seguretat de subministrament i estabilitat del sistema, com s'ha vist recentment”.
LES PETICIONS DE JOSÉ BOGAS
El conseller delegat d'Endesa, José Bogas, ha demanat garantir la seguretat de subministrament i la competitivitat del sistema elèctric espanyol, sense entrar en cap moment a valorar les causes de l'apagada.
"La demanda mostra signes de recuperació, cosa que representa una oportunitat única per reindustrialitzar el país. Per aconseguir-ho, necessitem una xarxa robusta i resilient, cosa que requereix inversions significatives, juntament amb una remuneració justa", ha explicat el directiu.
"A més, és crucial comptar amb un mix de generació diversificat i competitiu. I, per això, és essencial revisar la fiscalitat de l'energia nuclear per garantir la seva viabilitat econòmica de manera que pugui proporcionar seguretat de subministrament als propers anys", ha afegit.
En aquest sentit, ha precisat que Endesa "ja ha augmentat el seu pla d'inversions (2025-2027) superant el límit regulador confiant", i ha considerat que "la remuneració financera adequada" per a la inversió en xarxes "és del 7,5%, en línia amb altres països europeus".
També ha demanat un “augment del límit màxim d'inversió” i una “millora de la metodologia de remuneració i els incentius”.