L'IBEX-35 ha tancat el seu pitjor mes de gener dels últims anys, en el qual ha pesat la nefasta arrencada d'any de les dues primeres setmanes del 2016. En el balanç setmanal, l'índex ha aconseguit salvar els mobles en una setmana marcada per la volatilitat i en què les dades macro, els resultats empresarials i el petroli han estat els protagonistes.
En tancar la sessió, l'IBEX-35 puja un 2,62%, fins a 8.815,80 punts, i durant la setmana acumula una alça de l'1,06%. El primer mes d’aquest 2016, l'IBEX-35 acumula una caiguda del 7,63%, el seu pitjor gener des del 2010. Per la seva banda, la resta de borses europees han registrat aquest divendres pujades del voltant del 2% de mitjana.
El mes de gener ha estat caracteritzat pels moviments bruscos del preu del petroli, una temporada de resultats mixtos –que han estat positius per a unes companyies i negatius per a d’altres–, els missatges dels bancs centrals –que confirmen que hi ha riscos per a les economies encara que no la magnitud d'aquests riscos– i, a Espanya, l'escenari d'incertesa política, ja que quaranta dies després de les eleccions generals encara no queda clar qui serà el proper president del Govern.
El balanç mensual ve arrossegat per la mala arrencada d'any que van viure les borses, que van acumular fortes caigudes durant les dues primeres setmanes del 2016. A l'IBEX-35, no s'havia vist un gener pitjor des del 2010, en què el selectiu va tancar aquest mes amb unes pèrdues acumulades del 8,31%. El començament del 2016 també ha estat negatiu per a les borses europees, i l'Euro Stoxx registra el seu pitjor mes de gener des del 2008.
Rodrigo García, analista d’XTB, destaca que el gener ha estat «un dels pitjors mesos dels últims temps» per a l'índex, «i ha deixat clar que la recuperació del cicle borsari alcista es farà esperar». «Les caigudes de les diferents matèries primeres, que arrosseguen els països productors a una disminució dels seus ingressos, continua sent el principal catalitzador a l'hora d'observar el mercat», explica aquest expert.
D'altra banda, «vista la situació que se'ns presenta, veiem difícil que la inestabilitat política estigui influint gaire en les cotitzacions de les borses». En la seva opinió, «el lleuger repunt de la prima de risc només obeeix al fet que, mentre hi hagi volatilitat als mercats, els inversors percebran un sentiment de més risc pel que fa a les economies perifèriques».
En aquest sentit, García recorda que «les caigudes de l'IBEX tenen la seva rèplica exacta a les places europees més importants, amb la qual cosa torna a ser molt complicat culpar de la incertesa la manca de govern». La política, en aquest cas, està sent ignorada com a factor de risc als mercats», opina aquest analista.
Amb vista a la setmana vinent, espera una «continuació d'aquest moviment erràtic i dominat per la volatilitat». «Creiem que l’interval de moviment de l'IBEX se situarà entre els 8.900 i els 8.400 punts, fins i tot amb possibilitats de perdre aquest últim suport si la percepció de risc per part dels agents no disminueix», afegeix. «Sense grans dades macroeconòmiques per conèixer, en les properes jornades continuarem parant esment als resultats que es vagin publicant, especialment els de Bankia i BBVA, alhora que no perdem de vista l'actuació dels mercats asiàtics».
ECONOMIA
El Banc del Japó (BoJ, per les sigles en anglès) adoptarà una política de tipus d'interès negativa per primera vegada en un escenari de baixa inflació i de turbulències als mercats financers d’arreu del món que amenacen de minar el pla de reactivació aplicat pel primer ministre nipó, Shinzo Abe.
«La decisió del Banc del Japó ha estat una gran sorpresa», assenyala Will Hamlyn, analista d'inversió de Manulife Asset Management, en declaracions a Reuters. Aquest expert considera que suposarà més impressió de diners al Japó «a una escala massiva, després d'haver dit als mercats que no ho estaven fent». «Això ha fet que els inversors europeus accionin el botó del risc.»
El Banc Popular de la Xina ha anunciat aquest divendres una nova injecció de liquiditat en el sistema bancari del país per un valor de 100.000 milions de iuans (gairebé 14.000 milions d'euros). L'operació segueix les dues grans injeccions de liquiditat que han tingut lloc aquesta setmana: la primera va ser dimarts, per un valor de 440.000 milions de iuans (l’operació més gran d'aquest tipus dels últims tres anys), i la segona, dijous, per un valor de 340.000 milions de iuans.
El PIB d'Espanya va augmentar un 3,2% el 2015, la seva pujada més destacada des del 2007, després d'avançar un 0,8% durant el quart trimestre, segons l'avanç de dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta xifra coincideix amb la previsió del Banc d'Espanya, tot i que se situa una dècima per sota de les estimacions del Govern. Per la seva banda, l'índex de preus al consum (IPC) ha baixat un 1,9% al gener respecte al mes anterior, i es produeix una retallada de tres dècimes de la taxa interanual, fins al -0,3%, principalment a causa de l'abaratiment de l'electricitat.
El PIB dels Estats Units va augmentar un 0,7% el quart trimestre, per sota del 0,8% esperat i molt lluny del 2% registrat per l'economia americana el tercer trimestre del 2015. En taxa anual, va pujar un 2,4%, la mateixa xifra registrada el 2014. No obstant això, l'aturada econòmica és evident respecte al tercer trimestre de l'any passat, la qual cosa planteja dubtes sobre si l'economia americana serà capaç de reprendre el camí de creixement en els propers mesos.
EMPRESES
Gamesa es dispara i tanca com el millor valor de l'IBEX-35 després de saber-se que Siemens està negociant amb Iberdrola la seva compra. L'elèctrica és el màxim accionista del fabricant d'aerogeneradors, amb gairebé un 20% del capital. La informació, avançada per El Confidencial, assegura que Siemens ha encarregat a Deutsche Bank «explorar la compra de Gamesa». En aquest sentit, assegura que ja s'han produït contactes entre Siemens i Iberdrola, i no s'exclou la possibilitat que el grup alemany acabi llançant una oferta pública d'adquisició (OPA) sobre Gamesa.
La companyia ha confirmat aquesta notícia en tancar la sessió a través d'un fet rellevant enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en el qual reconeix que ha iniciat converses amb Siemens, però indica que «no s'ha adoptat cap decisió ni s'ha materialitzat cap acord sobre aquest tema». Les accions de la companyia han tancat la sessió amb una pujada del 18,82% i una cotització de 17,11 euros.
També han destacat Banc Sabadell i Banco Popular, que han presentat resultats aquest divendres. L'entitat catalana va guanyar 708 milions d'euros el 2015, un 90% més que el 2014, segons acaba de comunicar l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. En tancar la sessió, es dispara un 11,98%, fins a 1,66 euros.
Per la seva banda, el benefici de Popular el 31 de desembre del 2015 va registrar una caiguda del 68,1%, fins a 105 milions d'euros, després que en l'últim trimestre el banc fes provisions per un import de 350 milions d'euros per cobrir el possible risc legal derivat de la potencial eliminació de les clàusules sòl, amb efectes retroactius fins al maig del 2013. En tancar la sessió, puja un 6,95%, fins a 2,47 euros.
Per la seva banda, Caixabank va obtenir el 2015 un benefici atribuït de 814 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 31,4% respecte al 2014. Les seves accions pugen amb força a l'IBEX-35. En tancar la sessió, el valor puja un 3,81%, fins a 2,78 euros.
ANÀLISI TÈCNICA
César Nuez, analista tècnic de Bolsamanía, destaca que l'IBEX ha acabat «just en els màxims del dia». «A curt termini podríem veure la continuació de les pujades amb l'objectiu de cobrir el buit baixista que va deixar el 14 de gener passat en el nivell de 8.934 punts», indica aquest expert.
No obstant això, Nuez recorda que, «malgrat les pujades no ha canviat res», ja que «el selectiu es manté immers en un canal baixista, per la qual cosa és probable que vegem la tornada de les vendes en les properes sessions». «Per observar una millora tècnica, hauríem d'esperar que aconseguís enfilar-se per sobre del nivell de 9.230 punts, primer nivell de resistència i preus fins als quals hauria de pujar prop d'un 5% des dels nivells actuals».