petrole 20241111160020

El petroli es tenyeix de vermell. El barril de cru Brent cau fins a un 1,8% i s'intercanvia per 78,7 dòlars, mentre que el WTI baixa un 2,5% (75,9 dòlars), després de les mesures anunciades pel president dels EUA, Donald Trump, per augmentar la producció de petroli al país.

La imposició d'aranzels més tard del que s'esperava també ha afectat negativament els preus del cru. I és que Trump va anunciar que planeja imposar aranzels del 25% a les importacions des del Canadà i Mèxic a partir de l'1 de febrer, en lloc de fer-ho al primer dia a la Casa Blanca, tal com havia promès.

El dòlar va repuntar després dels comentaris de Trump sobre la imposició d'aranzels a Mèxic i al Canadà. El petroli es cotitza internacionalment en dòlars nord-americans, de manera que quan el valor del dòlar puja davant d'altres monedes, el petroli es torna més car per als compradors que utilitzen altres divises. Això pot reduir la demanda de petroli en mercats fora dels EUA, ja que els consumidors i empreses en països amb monedes més febles enfronten més costos per comprar el mateix volum de petroli.

El president dels EUA també va dir que la seva administració "probablement" deixaria de comprar petroli a Veneçuela. Els Estats Units són el segon comprador de petroli veneçolà més gran després de la Xina. Trump també va prometre reabastir les reserves estratègiques del país, les quals van patir una reducció històrica sota el mandat de Biden, quan es van vendre 180 milions de barrils per contribuir a abaixar els preus de la gasolina després de la invasió russa d'Ucraïna el 2022.

De tornada als plans de Trump, el nou president nord-americà pretén fer un gir de 180 graus a la política energètica del país durant els propers quatre anys. Sota el lema 'Drill, baby, drill' ('Perfora, baby, perfora'), Trump va declarar l'emergència energètica nacional per maximitzar la producció de cru i de gas natural a Alaska, alhora que va fer marxa enrere als plans en matèria d'energies renovables, va retirar ajudes als cotxes elèctrics i va treure els EUA de l'Acord de París. Aquest és un dels factors que més llasten a la borsa aquest dimarts les companyies d'energies renovables.

"Estats Units tornarà a ser una nació manufacturera, i tenim alguna cosa que cap altra nació manufacturera no tindrà mai: la major quantitat de petroli i gas de qualsevol país de la Terra. I ho farem servir. Baixarem els preus, omplirem les nostres reserves estratègiques fins als màxims i exportarem energia nord-americana a tot el món", va dir Trump durant el seu discurs d'investidura.

Amb tot, cal veure si les mesures de Trump tindran algun impacte en la producció nord-americana, ja a nivells rècord. Segons Julius Baer, ​​potser no. El banc suís afirma en un informe recent que la "desregulació" duta a terme per Trump "no provocarà un auge de les perforacions".

Així mateix, l'entitat helvètica destaca que la Llei de Reducció de la Inflació (IRA, per les sigles en anglès) de Biden "gaudeix d'un fort suport republicà", ja que la majoria de les inversions en energies netes es realitzen al desindustrialitzat Cinturó de l'Òxid nord-americà. "És poc probable que la llei es derogui completament. Atesa la seva popularitat, el tema de l'energia podria ser el primer a l'agenda, encara que els preus del combustible no han estat un problema d'inflació", apunta.

"Els mercats energètics són el principal baròmetre de la geopolítica i els riscos de subministrament relacionats, sobretot perquè el petroli domina el comerç mundial. Les sancions a Rússia, la interrupció del trànsit a Ucraïna i l'àmplia capacitat de producció excedentària d'Aràbia Saudita ofereixen moltes opcions de negociació. És probable que la negociació per trobar acords a Europa i l'Orient Mitjà es posi en marxa immediatament. Aquest procés crea incerteses temporals, però és probable que el resultat sigui més oferta de petroli en comptes de menys”, sentencia Norbert Rücker, director de recerca de Julius Baer.

contador