La por de l'escassetat de gas a l'hivern és cada cop més palpable i real. La crisi energètica a Europa és a tocar i la Unió Europea segueix preparant mesures de contingència per reduir la seva dependència del gas rus, el subministrament del qual s'ha reduït a nivells paupèrrims i ha disparat la preocupació per la profunda recessió que pot desencadenar a Alemanya. Tot i això, des de Julius Baer donen una nota positiva: “Es necessita alguna cosa més que una reducció dels fluxos de gas rus per amenaçar el subministrament de gas per a l'hivern”.
La companyia suïssa creu que l'evolució de les darreres setmanes és "reconfortant" i assenyala que els nivells d'emmagatzematge han tornat "a la normalitat" i continuen expandint-se fins a l'objectiu del 80% de capacitat al novembre. Tot i que, això és cert, altres entitats com Rabobank subratllen la seva preocupació per la diferència entre els socis comunitaris, ja que la situació de França (86%) o Espanya (81%) es contraposa a la d'Alemanya (77%) o Itàlia ( 77%), mentre que altres països com Àustria (60%), Bulgària (56%) o Països Baixos (71%) encara estan pitjor.
Els nivells d'emmagatzematge del nord-oest d'Europa, indiquen, estan en línia amb els rangs estacionals, "omplint-se lleugerament per sobre del 100% del nivell normal". "I el que és més important: tot i que els fluxos russos s'han reduït gairebé a un degoteig, l'emmagatzematge ha continuat augmentant segons les tendències estacionals durant les darreres setmanes", afegeixen.
Per a Julius Baer, “això és el resultat dels mecanismes bruts del mercat, no de les mesures polítiques, i de la important arribada de carregaments de gas natural d'ultramar”, en referència a les importacions de gas natural liquat (GNL) procedents de EUA i Qatar, així com de la compra de gas a Noruega.
“La gran interconnexió del mercat europeu i les entrades de GNL també van impulsar els nivells d‟emmagatzematge a Alemanya. Massa sovint, la reflexió sobre les dependències russes se cenyeix a un país concret, i no a les fronteres del mercat europeu nord-occidental. Els mercats del gas natural i de l'electricitat estan estretament interconnectats, i són més aviat les turbulències i les pujades de preus en aquest darrer els que comporten riscos econòmics”, expliquen els experts de la companyia suïssa.
De fet, l'entitat radicada a Zuric veu un motiu de més preocupació “els problemes nuclears de França”, que “semblen convertir-se en un repte més gran que els fluxos de gas rus”. Les darreres setmanes, s'ha produït una “excessiva” interrupció de les centrals nuclears al país veí, provocada per reparacions i treballs de manteniment no planificats. "La pèrdua important de subministrament elèctric, equivalent a més del 10% de la producció normal del nord-oest d'Europa, es compensa en gran mesura amb l'energia solar, l'eòlica i el gas natural", indiquen.
“D'una altra manera, Europa hauria de fer front a unes condicions de mercat molt més greus si les capacitats solars no s'haguessin ampliat a un ritme ràpid durant els darrers anys”, afegeixen aquests experts.
Amb tot, des de Julius Baer afirmen que la seva confiança “que Europa pot fer front a un tall durador dels fluxos de gas per part de Rússia ha augmentat”. "Es necessita una concatenació seriosa de circumstàncies, com un hivern dur, problemes nuclears francesos molt prolongats, talls de subministrament addicionals i una demanda de GNL excepcional a l'hivern asiàtic per amenaçar els subministraments energètics d'Europa", sentencien.
Tot i això, la companyia suïssa adverteix que "els elevats preus de l'electricitat són una amenaça econòmica" i creu que els preus del gas natural al Vell Continent continuaran "el seu patró de pujades a partir d'una base alta, però decreixent". El 16 d'agost passat, el preu del gas natural TTF al mercat holandès, de referència a Europa, va escalar fins als 240 euros per megawatt hora i s'espera que el setembre sigui encara més car.
"Lamentablement, les respostes dels responsables polítics fins ara semblen més aviat una feina d'artesania", assenyalen els analistes de la companyia helvètica, alhora que apunten que "els preus elevats de l'electricitat són el resultat dels mecanismes de preus marginals" . “Hi ha una eina senzilla per refredar-los a l'instant: subhastar crèdits de carboni addicionals per abaixar els preus. Una mesura temporal d'aquest tipus amb prou feines faria efecte en la transició energètica, que no ha fet més que accelerar-se durant els darrers temps”, conclouen.