Donald Trump ha anunciat la suspensió temporal de 'Project Freedom' ('Projecte Llibertat'), l'operació militar llançada pels Estats Units per escortar els vaixells comercials atrapats a l'estret d'Ormuz, tot just un dia després de la seva posada en marxa. El president nord-americà ha justificat aquest gir pels "grans progressos" aconseguits a les converses amb l'Iran per assolir un "acord complet i definitiu".
"Project Freedom' serà pausat durant un curt període de temps per veure si l'acord pot ser finalitzat i signat", va escriure Trump a Truth Social.
La notícia ha reforçat les expectatives d'un possible acord de pau que permeti posar fi a la guerra entre els Estats Units i Israel contra l'Iran i reobrir una de les rutes marítimes més importants per al comerç energètic mundial.
La decisió suposa, a més, un canvi inesperat en el discurs de l'Administració Trump, que tot just unes hores abans havia defensat l'operació com una qüestió de vida o mort per a milers de mariners civils atrapats a la zona.
Segons Washington, a prop de 23.000 mariners de vaixells pertanyents a 87 països estan bloquejats al golf Pèrsic a causa del tancament de facto de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran.
El secretari d'Estat, Marco Rubio, va assegurar aquest dimarts des de la Casa Blanca que l'objectiu de 'Project Freedom' era "rescatar" aquests mariners, "abandonats a la seva sort" pel règim iranià.
"Estan aïllats, passant gana i són vulnerables", va afirmar Rubio, que va afegir que "almenys 10 mariners ja han mort" com a conseqüència del bloqueig iranià.
ESCALADA MILITAR
Trump havia anunciat diumenge el llançament de l'operació, prometent que els EUA guiarien "de manera segura" els vaixells atrapats a les "aigües restringides" de l'estret. El Comando Central dels Estats Units (CENTCOM) va explicar llavors que desplegaria destructors amb míssils guiats, més de 100 aeronaus, plataformes no tripulades i 15.000 militars per recolzar la missió. Tot i això, diversos experts en defensa i geopolítica ja havien mostrat dubtes sobre l'eficàcia real de l'operació.
Mentrestant, l'Iran va respondre amb més hostilitat als moviments militars nord-americans, elevant encara més la tensió malgrat el fràgil alto el foc existent. Unió dels Emirats Àrabs va denunciar dilluns atacs amb míssils balístics, míssils de creuer i drons procedents de l'Iran, que van deixar tres ferits. A més, el comandant del CENTCOM, l'almirall Brad Cooper, va assegurar que la Guàrdia Revolucionària iraniana va llançar múltiples míssils de creuer, drons i petites embarcacions contra vaixells protegits pels EUA.
Un vaixell operat per Corea del Sud també es va incendiar dilluns a l'estret d'Ormuz. Posteriorment, Trump va afirmar que l'Iran va estar darrere de l'atac.
Tot i això, el president nord-americà va voler deixar clar al seu missatge que l'operació no pretenia dinamitar la via diplomàtica oberta amb Teheran.
"Sóc plenament conscient que els meus representants estan mantenint converses molt positives amb l'Iran i que aquestes converses podrien conduir a una cosa molt positiva per a tothom", va afirmar Trump.