Se suspèn el judici de les preferents de la CAM. Les dues acusacions particulars, que representen més de 1.500 preferentistes a la vista contra els exdirectius de la caixa, Roberto López Abad i Dolores Amorós, han demanat el sobreseïment del judici que acull l'Audiència Nacional en considerar rescabalat el dany després que Banc Sabadell, que va comprar la caixa alacantina per un euro, els oferís la recompra d'accions de l'entitat.
- 1,86€
- 3,56%
La fiscal Anticorrupció Ana Conca, que no exerceix acusació en aquest procediment, ha sol·licitat que s'apliqui la doctrina Botín, que estableix que, si el Ministeri Fiscal i l'acusador particular sol·liciten el sobreseïment, s'arxivi la causa. Si és així s'evitaria la que seria la segona vista oral en aquestes dependències judicials contra els dos exdirectius, que ara s'enfronten a deu anys de presó per delicte d'estafa i maquinació per alterar el preu de les coses.
El lletrat Diego de Ramón, que representa gairebé 1.000 clients, i l'associació Adicae, que exerceix la defensa de 700 persones, s'han retirat en qualitat d'acusació particular ja que la majoria dels seus representats es van acollir a aquest pla proposat pel Sabadell, i per tant, no té sentit acusar per delicte d'estafa els dos exdirectius de la CAM, mentre aquest tipus penal requereix que es produeixi un perjudici. Adicae es manté com acusació popular.
Deu minuts després del començament de la vista, el tribunal de la Secció Quarta de la Sala Penal l'ha suspès per deliberar sobre les peticions formulades i decidir si segueix endavant amb el judici, per al qual estaven assenyalades nou sessions, o arxiva la causa.
Les dues acusacions demanaven per a López Abad i Amorós vuit anys de presó pel delicte d'estafa agreujat en concurs amb delicte de publicitat enganyosa i dos més per maquinació per alterar el preu de les coses, a més d'una indemnització conjunta i solidària d’11 milions d'euros. A més, sol·licitaven que responguessin com a responsables civils subsidiaris La Fundació de la Comunitat Valenciana Obra Social Caja Mediterráneo (hereva de l'extinta CAM) i com a responsable civil directe Assegurances Caser.
"L'ESTAT NO ENS VOL PROTEGIR"
El lletrat Diego de Ramón ha recordat a la sortida de la vista que té en curs aquesta causa des de fa deu anys quan l'actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, llavors magistrat de l'Audiència Nacional, va incoar diligències contra la venda d'aquest producte a clients minoristes de la caixa que buscava amb aquesta maniobra reforcés la seva solvència davant la seva mala situació financera.
"Els van vendre les preferents com a producte d'estalvi quan en veritat era un producte d'inversió i més amb venciment perpetu, és a dir, no hi havia termini de venciment, de manera que podrien estar 3.000 anys i no cobrar", ha lamentat el lletrat, que ha reconegut que s'han vist "forçats a desistir" sense el suport de la Fiscalia. "Em sento defraudat i francament trist perquè l'Estat és el que ens ha de protegir", ha afegit.
Per la seva banda, Manuel Pardos, president d'Adicae, ha defensat que hauria d'haver estat la instrucció d'ofici que comprovés que els 1.600 milions d'euros defraudats es van retornar a les 75.000 famílies que havien adquirit les participacions preferents "amb les degudes condicions d'interessos legals".
"Els delictes hi són, els danys a la societat espanyola i a l'economia estan molt clars i aquests no es van a rescabalar, ja que la Justícia espanyola no té capacitat perquè es jutgin els danys socials que defensa clarament Adicae, perquè les preferents de la CAM van ser criminals. Avui la Fiscalia ha adoptat una situació vergonyosa, que és que el frau de les preferents no tingui cap retret penal, la seva retirada és arbitrària i sense sentit encara que aconsegueixin el seu propòsit, que segurament ho aconseguiran", ha dit Pardos.
PLA DE RESCABALAMENT DE SABADELL
Segons fonts de la investigació consultades per Europa Press, hi va haver un grup de damnificats que es va acollir a la proposta de Banc Sabadell de compra d'accions en marge de temps de quatre anys amb un benefici final comparable a la quantitat invertida. Un segon grup no va acceptar el canvi proposat per l'entitat i va decidir portar la causa a la via penal mentre que un altre reduït grup de clients va arribar a un preacord amb l'entitat segons el qual els damnificats percebran una indemnització amb lleva del 10 per cent sobre el valor nominal.
Després de la llarga instrucció, la magistrada Carmen Lamela va obrir judici oral el passat mes de gener contra els dos exdirectors de la caixa alacantina, encara que va ser el març de 2016 quan va proposar inicialment jutjar-los a causa de les irregularitats en la venda d'aquests productes tòxics. No va passar el mateix en la investigació que es va fer en una peça separada de les quotes participatives emeses per l'entitat i la instrucció va arxivar en diverses ocasions en considerar que els últims estats financers publicats en el moment de l'emissió d'aquest producte eren els de desembre de 2007, que no estaven falsejats.
850 MILIONS EN L'EMISSIÓ C
Pel que fa a la venda de preferents, la caixa alacantina va realitzar tres emissions: la sèrie A emesa l'agost de l'any 2001 per 300 milions d'euros, la B d'agost de 2002 per 160 milions d'euros i la sèrie C emesa el 29 de setembre de 2009 per import de 850 milions, segons l'escrit de les acusacions particulars que recull que, pel que fa al deute subordinat, es va realitzar una emissió al febrer de 2004 per import de 300 milions d'euros.
La comercialització de la sèrie C a un total de 5.540 clients es va fer en un moment en què la Caixa d'Estalvis del Mediterrani travessava greus problemes financers, cosa que la va portar a ocultar la veritable situació econòmica de la caixa i a presentar uns balanços durant els exercicis de 2011 i 2012 que reflectien beneficis de 38,9 milions d'euros quan tres mesos després els comptes llançaven unes pèrdues de 1.136 milions d'euros.
Finalment, la CAM va ser intervinguda pel Banc d'Espanya el 23 de juliol de 2011 i va rebre una injecció de 2.800 milions d'euros per part del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que va elaborar els informes en què es descriuen les nombroses irregularitats comeses pels antics gestors, sobretot en la concessió de crèdits al sector immobiliari i en la concessió de pensions vitalícies per a la cúpula directiva.