Entitats i partits sobiranistes s'han concentrat aquest dimecres a la plaça Catalunya de Barcelona, on han exigit una estratègia unitària del sobiranisme per frenar la "repressió" de l'Estat després que hagi finalitzat el judici de l'1-O al Tribunal Suprem.
"No podem esperar més: necessitem una estratègia unitària. Davant la repressió, tots els demòcrates junts. Només així aturarem la repressió i farem respectar el dret a l'autodeterminació", han reclamat al manifest de la concentració, que han llegit representants de diverses entitats.
La concentració, sota el lema 'Llibertat, l'autodeterminació és un dret', ha agrupat 25.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i representants de l'ANC, Òmnium, JxCat, ERC, la CUP i els comuns, que han demanat l'anul·lació del judici i la llibertat dels presos independentistes.
Entre els assistents a la concentració s'han trobat el conseller d'Educació, Josep Bargalló; el candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall; la número dos de JxCat a l'Ajuntament, Elsa Artadi, i el portaveu adjunt al Parlament, Eduard Pujol; el diputat de la CUP Carles Riera, i la presidenta dels comuns al Parlament, Jèssica Albiach, entre d'altres.
"Volen criminalitzar la dissidència i atemorir a tot aquell que no solament cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vol aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no tenim una estratègia unitària", avisa el manifest unitari.
Precisament unitat és el que han aclamat reiteradament els assistents a la concentració, que també han cridat consignes com 'Llibertat presos polítics' i 'Ho tornarem a fer', mentre portaven banderes estelades i cartells que demanen l'absolució dels presos i reivindiquen l'1-O.
UNA CONDEMNA "CREARÀ JURISPRUDÈNCIA"
El text unitari considera que l'única sentència possible és l'absolució perquè adverteix que aquest judici pot ser un punt d'inflexió a la història de l'Estat: "Si la sentència no és absolutòria, crearà jurisprudència i marcarà un precedent que posarà en perill tots els moviments socials a Catalunya, però també a l'Estat espanyol i a tot Europa ".
A més, recorda el dictamen del grup de l'ONU sobre detencions arbitràries que demana la llibertat dels presos i les decisions de tribunals d'Alemanya i Bèlgica sobre els dirigents independentistes a l'exterior, que demostren que "els tribunals internacionals acabaran condemnant l'Estat espanyol per aquest intent barroer de convertir drets en delictes", i creuen que això reforçarà l'independentisme.
El manifest també critica que el judici "ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics", i ha defensat que l'1-O va ser l'exercici de desobediència civil més important de l'Europa moderna.
"La desobediència sempre pacífica és un deure davant l'autoritarisme d'un estat anèmic de democràcia", i subratlla que no renunciaran a protestar pacíficament contra les injustícies. Recrimina que en tot el judici les acusacions no hagin canviat les seves posicions malgrat que "no han estat capaços de posar a sobre de la taula ni una sola prova de la suposada violència", ja que insisteix que no hi ha hagut violència a Catalunya durant el procés sobiranista.
En aquest sentit, defensa que la unitat d'Espanya no pot estar per sobre dels drets fonamentals i conclou que no renunciaran a res: "Aquest Estat vol ciutadans submisos, però avui tornem a demostrar que som ciutadans crítics i que, davant la repressió, la resposta és la fermesa. Els drets fonamentals no es toquen i no renunciarem a res: tampoc el dret a l'autodeterminació".
RESPOSTA A LA SENTÈNCIA
En la seva intervenció final de l'acte, l'exdiputat de la CUP David Fernández, que actuava com un dels portaveus de la mobilització, ha cridat a la responsabilitat de tota la població per respondre a les sentències amb "fermesa, enginy, coratge, intel·ligència col·lectiva i sempre des de l'ètica resistent de la no violència".
"Sempre des de la unitat, en la nostra diversitat i pluralitat", ha afegit, i ha assegurat que els propers mesos requeriran el més gran dels compromisos i de les implicacions individuals i col·lectives de la societat catalana.
L'acte també ha estat conduït per la historiadora Anna Sallés, l'escriptora i actriu Estel Solé i el periodista Martí Anglada, que han assenyalat que la resposta a una possible sentència condemnatòria ha d'estar a l'altura del moment i que serà necessari mobilitzar-se: "Davant la repressió, més mobilització. I per a l'autodeterminació, més unitat i més dignitat que mai".