La preocupació per l'elevat deute dels EUA s'ha intensificat amb la decisió de Moody's de treure la màxima qualificació 'AAA' al país i a mesura que el Congrés dels Estats Units debat l'aprovació del pla fiscal de Donald Trump, que en suposaria un increment. Això va provocar la sessió passada la pujada de les rendibilitats dels bons (i la caiguda dels preus) mentre augmenta la desconfiança entre els inversors. També va provocar que Wall Street tanqués amb retallades del voltant del 2%.
Aquesta preocupació està eclipsant tota la resta. És a dir, la geopolítica i les tensions comercials. Diuen els experts que el punt d'inflexió va ser precisament la rebaixa de qualificació de Moody's de divendres passat, i ara segueixen els debats polítics al voltant del pla fiscal de Trump i les retallades fiscals. Segons càlculs, aquest pla incrementaria el deute nacional en 4 bilions de dòlars més, a més dels gairebé 37 bilions ja existents.
ELS DUBTES DELS INVERSORS
Els Estats Units poden continuar endeutant-se a aquest ritme i a un cost relativament baix perquè els inversors globals encara desitgen deute nord-americà.
"Els bons del Tresor són líquids, tradicionalment percebuts com de baix risc, i estan presents en pràcticament qualsevol cartera ben equilibrada, incloent-hi les dels bancs centrals. I quan les coses van malament, la Reserva Federal (Fed) intervé i compra grans quantitats de bons del Govern per calmar els mercats. Els bons del Tresor són una eina d'inversió única", explica Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank.
La credibilitat del mercat de bons és el veritable pilar del relat de l'excepcionalitat dels Estats Units
El problema actualment, però, és que la Fed té una muntanya d'aquest deute al balanç, que està intentant reduir lentament deixant que maduri.
"Però aquesta no és la principal preocupació. El que està canviant és que els inversors comencen a preguntar-se si aquesta càrrega creixent de deute dels EUA és realment viable, i potser encara més important, si és tan segura com es pretén", diu l'experta.
Aquí hi ha el punt clau: la fortalesa i la credibilitat del mercat de bons del Tresor és el veritable pilar del relat de l'excepcionalitat nord-americana. No és Apple ni Nvidia. És el fet que els EUA han pogut finançar la seva economia i respondre a crisis gràcies a aquest mercat de deute sense igual. Això és el que ha fet que els EUA siguin tan dominants a nivell global.
"I aquest estatus especial és una cosa que els inversors van atorgar-hi... i que en podrien treure", adverteix Ozkardeskaya.
EL FRACÀS DE LA SUBHASTA
Aquest dimecres es van veure senyals clars de la pèrdua de suport dels inversors quan la subhasta del bo del Tresor dels Estats Units a 20 anys va ser un fracàs. Els rendiments van assolir al voltant del 5,10%, el nivell més alt des que aquest venciment va ser reintroduït el 2020. La feble demanda va provocar una venda generalitzada al revolt, empenyent el rendiment a 10 anys al 4,60% i el del bo a 30 anys novament per sobre del 5%.
"Va ser la forma del mercat d'expressar la seva falta de confiança en el govern dels EUA i al seu rumb polític".
La pregunta del milió ara és si poden pujar més els rendiments dels bons. L'experta diu que sí, i recorda que, el 1981, el rendiment a 10 anys superava el 15%, i el bo a 30 anys ha caigut des de gairebé el 10% el 1987.
"No espero un retorn a aquests extrems, però un moviment sostingut per sobre del 5%, especialment si està recolzat per una inflació estructuralment més alta, és totalment possible. A curt termini, fins i tot podríem veure un repunt abrupte, similar al que es va produir durant la crisi del minipressupost del Regne Unit sota Liz Truss".
De cara al futur, la trajectòria dels rendiments nord-americans dependrà de dos factors: les decisions fiscals que prenguin els EUA —si el pressupost és sostenible i si hi ha algun pla a llarg termini per controlar el deute. I, si els inversors globals segueixen disposats a finançar els dèficits dels Estats Units, especialment quan la confiança també es veu afectada pel deteriorament de les relacions geopolítiques, la pèrdua d'entusiasme pel dòlar i la menor fe en els bons del Tresor com a actius refugi.
LLUNY D'UN NIVELL QUE PRESSIONI TRUMP
Michael Brown, analista sènior de Pepperstone, continua pensant que les rendibilitats actuals dels bons encara són lluny d'un nivell que obligui l'Administració Trump a canviar de rumb en política fiscal. Tot i això, també creu que veurem rendiments del 4,50% en els bons a 30 anys abans d'assolir el 5,50%.
"El problema més ampli, però, és un que afecta totes les economies desenvolupades quan es tracta d'abordar dèficits pressupostaris creixents. La naturalesa a curt termini de la política i les campanyes electorals desincentiven qualsevol que vulgui prendre decisions dures i impopulars per col·locar les finances públiques en un camí més sostenible", assenyala l'analista. A més, mentre els països desenvolupats es puguin continuar endeutant amb facilitat, continuaran gastant amb la mateixa facilitat. "No és un tema per a aquest matí, però em pregunto quan canviarà aquest últim factor i quant a prop podríem estar d'aquest punt".