L'or torna a marcar un màxim històric aquest dilluns i escala fins als 3.400 dòlars per unça, en un context de debilitat del dòlar i de preocupació per una possible desacceleració econòmica.
Sense anar més lluny, l'índex del dòlar (DXY), un indicador que mesura el valor del 'bitllet verd' davant d'una cistella de monedes estrangeres, ha caigut al nivell més baix des del primer trimestre del 2022. Aquest indicador ha baixat un 10% als últims tres mesos. La caiguda del dòlar beneficia tradicionalment l'or, que cotitza en dòlars, ja que esdevé més barat per als inversors que utilitzen altres divises.
Precisament, la debilitat del 'bitllet verd' ha permès que l'euro hagi tocat màxims des del novembre del 2021 amb la divisa nord-americana, revalorant-se un 1,46%, fins als 1,155 dòlars. "Els inversors miren l'euro com el substitut més natural del dòlar com a dipòsit de valor i refugi segur, ja que té un mercat prou ampli i líquid per acollir l'afluència d'inversors", valoren els analistes d'Ebury.
La feblesa del dòlar no fa més que evidenciar la poca confiança del mercat en l'economia nord-americana, molt afectada pels efectes potencials dels aranzels anunciats per l'administració Trump. I és que, des de l'anunci dels aranzels recíprocs el 2 d'abril passat, la postura del president dels Estats Units ha anat canviant i modulant-se cada dia, provocant que la incertesa al mercat s'hagi disparat completament.
"Els mercats deixen una sensació inquietant que no col·lapsen, però tampoc reboten. Es mouen sense direcció clara, en un entorn d'alta volatilitat, baixa liquiditat i un sentiment inversor cada vegada més deteriorat. És un escenari on res acaba de trencar-se, però tot sembla a punt de fer-ho. Encara que arribin bones notícies, no hi ha prou 'munició' per reaccionar a l'alça. Està bloquejat. El soroll de les tarifes ja no és només soroll”, explica Javier Molina, analista sènior de mercats d'eToro.
Per la seva banda, Yeap Jun Rong, estrateg de mercats en IG, opina que els mercats estan valorant "fonamentalment" un augment dels riscos geopolítics, impulsats per les tensions aranzelàries dels EUA i els temors d'estaflació, alhora que altres factors com la ja esmentada feblesa del dòlar, la demanda "persistents" de cotitzats (ETF, per les sigles en anglès) recolzats per or també ofereix un impuls extra als preus.
Aquest dilluns, la Xina ha advertit els països que no arribin a acords econòmics amb els Estats Units a costa de comprometre Pequín. Aquesta mesura, segons informen diferents mitjans internacionals, és la que Trump està promovent entre aquells països que s'han assegut a negociar a la recerca de reduccions o exempcions aranzelàries.
"La Xina s'oposa fermament que qualsevol de les parts arribi a un acord a costa dels interessos de la Xina. Si això passa, la Xina no ho acceptarà i adoptarà resoludament contramesures recíproques", ha afirmat el Ministeri de Comerç xinès en un comunicat.
El ministeri també ha advertit sobre el risc per a tots els països una vegada que el comerç internacional torni a la "llei de la selva", alhora que ha reiterat la postura de la Xina de negociar amb totes les parts per "defensar l'equitat i la justícia internacionals", alhora que va descriure les accions d'"intimidació unilateral" dels EUA com a "abusives".
Els analistes no esperen que els Estats Units i la Xina arribin a un acord aviat, encara que Trump va dir dijous que esperava que es pogués assolir un acord en les properes tres o quatre setmanes. La setmana passada, el Ministeri de Comerç xinès va substituir el principal negociador de comerç internacional per Li Chenggang, que va arribar a ser viceministre i ha estat ambaixador del país per l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Cal recordar que la Xina va presentar una demanda contra els Estats Units davant de l'OMC per les pujades aranzelàries de Trump.
D'altra banda, el mercat no està gaire convençut amb la postura de Trump sobre la Reserva Federal (Fed). Segons The Wall Street Journal, el controvertit mandatari hauria estat discutint amb consellers propers les opcions que hi ha per acabar amb el mandat de Jerome Powell com a president del banc central nord-americà. Es diu que l'exgovernador de la Fed, Kevin Warsh, és el principal candidat per reemplaçar Powell, encara que també hauria instat el president a no actuar contra l'actual titular.
Cal recordar que Trump ha xocat públicament moltes vegades per les discrepàncies amb el president de la Fed sobre les baixades dels tipus d'interès als Estats Units. Sense anar més lluny, la setmana passada Trump va criticar durament Powell per les seves últimes declaracions, en què assegurava que era massa aviat per reduir les taxes oficials a causa dels potencials efectes dels aranzels nord-americans, mentre que el Banc Central Europeu (BCE) les va baixar per setena reunió consecutiva.
"Jerome Powell, el de la Fed —que anomenen "Massa Tard" perquè sempre arriba tard i s'equivoca— va publicar ahir un informe que va ser un altre desastre total. "Els preus del petroli han baixat, els comestibles (fins i tot els ous!) han baixat, i els EUA s'estan enriquint amb els aranzels! "Massa Tard" hauria d'haver baixat els tipus d'interès, com va fer el BCE, fa temps, però per descomptat els hauria de baixar ara. L'acomiadament de Powell no pot arribar prou aviat!", va publicar a la xarxa social Truth Social.
La setmana passada Powell va afirmar que el banc central necessita més temps per observar els efectes dels aranzels a l'economia nord-americana i a la global abans de decidir si baixa els tipus d'interès. "Si bé és molt probable que els aranzels generin almenys un augment temporal de la inflació, també és possible que els efectes siguin més persistents", va explicar.
Dit d'una altra manera: el president de la Fed tem que es produeixi una situació d'estanflació als Estats Units. És a dir, un estancament econòmic combinat amb una alta inflació i una elevada desocupació. Si es donés una situació similar, ha assenyalat Powell, la Fed podria trobar-se "en un escenari difícil en què els nostres objectius de doble mandat entrin en conflicte".