Per què cauen les borses mundials, què succeeix al mercat dels bons nord-americans? Actualment, hi ha diverses dinàmiques interconnectades per contestar aquestes preguntes. I totes elles ens porten a la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) i al canvi de biaix en la seva política monetària realitzat la setmana passada.
Wall Street va tancar divendres passat la seva setmana més baixista en quatre mesos, mentre els rendiments del deute públic nord-americà van registrar un 'aplanament' entre a curt i a llarg termini.
És a dir, van repuntar els rendiments dels bons amb venciment fins a 3 anys, mentre les rendibilitats dels bons a 5 anys o terminis superiors es van reduir de forma notable.
Aquest anomenat 'aplanament de la corba de tipus' reflecteix que el mercat està descomptant ara que la Fed pujarà els tipus abans del previst inicialment. I, a més, indica que el banc central no té massa marge per apujar els interessos sense frenar el creixement econòmic, perquè la taxa neutral dels tipus cada vegada és menor.
Si abans de la reunió del banc central nord-americà el mercat descomptava la primera pujada de tipus el 2024, després de les noves previsions de l'organisme els inversors ja descompten almenys dues pujades el 2023.
I després de les declaracions de James Bullard de divendres passat, quan el president de la Fed de Sant Lluís va suggerir que la primera pujada de tipus podria produir-se el 2022, el moviment dels bons es va accentuar encara més i va pressionar les valoracions borsàries, que cotitzen a prop de màxims històrics a Wall Street.
Aquest és un altre factor que cal recordar a l'escenari actual. "Entenem que la reacció de les borses té una altra explicació, més de tipus tècnic, ja que tant els principals índexs borsaris europeus i nord-americans, així com molts valors, especialment els de tall cíclic, que han estat els més penalitzats durant els últims dies, mostraven elevats nivells de sobrecompra", argumenten els analistes de Link Securities.
"És per això que entenem que aquestes borses estaven 'madures' per a una correcció que, si bé és possible que continuï, no esperem que vagi a anar molt lluny davant l'elevada liquiditat que hi ha en aquests moments en el sistema, i la manca d'alternatives atractives d'inversió", afegeixen.
A la mateixa línia, els experts de Renta 4 comenten que "el sostre que estem veient en alguns indicadors avançats de cicle també podria frenar la Fed en el seu gir cap a una política monetària més restrictiva que freni la recuperació econòmica de forma brusca, cosa que ens porta a pensar que el moviment actual és més de presa de beneficis a curt termini. Powell podria aprofitar la seva compareixença demà davant un subcomitè de Congrés per aclarir la posició de la Fed".
En la seva opinió, "els riscos que cal vigilar són el repunt d'inflació, que pugui ser més persistent del que es preveia; i l'impacte en la recuperació econòmica de les noves soques. L'evolució d'aquests riscos podria propiciar millors punts d'entrada, tenint en compte que els suports a les borses es mantindran, amb elevada liquiditat (bancs centrals mantenint biaix dovish), estímuls fiscals (EUA) i recuperació dels resultats empresarials".
UNA CORRECCIÓ DEL 10% AL 20%
No és tan positiu Mark Zandi, economista en cap de Moody's Analytics, que espera que l'actitud més agressiva de la Fed provoqui caigudes al mercat d'entre el 10% i el 20%. I, a diferència de les retallades dels últims anys, Zandi estima que no es produirà una forta recuperació, especialment, perquè el mercat està molt sobrevalorat. Calcula que podria trigar un any a tornar als nivells actuals.
"Els vents en contra estan augmentant per al mercat de valors", va dir Zandi al programa Trading Nation, de CNBC, divendres passat. "La Reserva Federal ha de canviar de marxa aquí, perquè l'economia és molt fort", ha afegit.
