Lleugera caiguda de l'oferta de crèdit a llars per a consum i altres fins i estabilitat als altres segments, mentre que la demanda de les llars creixeria lleument i la de les empreses no variaria. És el que s'espera de cara al segon trimestre, segons l'Enquesta de Préstecs Bancaris del Banc d'Espanya.
En concret, les entitats financeres enquestades preveuen que els criteris de concessió de préstecs es tornin a endurir lleument al segment de crèdit a les llars per a consum i altres fins, no esperant canvis a les altres dues modalitats.
Així mateix, anticipen un lleuger augment de les sol·licituds als dos segments de crèdit a les llars, i es mantenen estables en el cas del finançament a empreses.
Pel que fa a l'evolució que s'ha registrat al primer trimestre de l'any, l'enquesta revela que els criteris de concessió de préstecs a les famílies per a consum i altres fins es van endurir lleugerament, encara que a un ritme més baix que al trimestre previ, com a conseqüència principalment d'un deteriorament de les perspectives econòmiques generals i de la solvència dels prestataris i, en menor mesura, pels costos més grans relacionats amb el nivell de capital de les entitats.
Mentrestant, els criteris de concessió de préstecs es van mantenir sense variacions tant al segment de finançament a les empreses com al de crèdit concedit a les llars per a adquisició d'habitatge.
De la mateixa manera, les condicions generals aplicades als nous crèdits no haurien presentat variacions ni en el segment de finançament a les empreses ni en el dels préstecs a les llars per adquirir habitatge. Tot i això, haurien experimentat un lleu enduriment en el cas del crèdit destinat a consum i altres fins.
Per la seva banda, el percentatge de sol·licituds de crèdit rebutjades va augmentar lleugerament al segment de finançament a les llars per a consum i altres fins, mantenint-se estable a la resta.
Respecte a la demanda, al primer trimestre, l'enquesta del Banc d'Espanya detecta que va registrar una disminució moderada al segment de finançament a les empreses i al de préstecs a les llars per adquisició d'habitatge. Tot i això, com a conseqüència d'efectes contraposats, ja que algunes entitats van detectar un increment de sol·licituds en aquest segment que es va compensar amb el descens observat per altres bancs, en el cas del crèdit per a consum i altres fins no es va registrar variació.
Sobre les sol·licituds de préstecs de les llars per a l'adquisició d'habitatge, el descens s'explicaria per la menor confiança dels consumidors, l'ús més gran dels estalvis i les pitjors perspectives sobre el mercat de l'habitatge. Finalment, en el segment de préstecs a les famílies per a consum i altres fins, la despesa més gran en béns de consum durador hauria impulsat a l'alça la demanda, compensant la caiguda atribuïda als elevats tipus d'interès.