La banca ja ha pagat 2.800 milions al BCE per l''impost' dels tipus negatius

Aquesta 'multa' es deriva del nivell en què es troben els tipus d'interès de la facilitat de dipòsit. En els temps normals, aquests tipus marcaven l'interès que el BCE pagava els bancs pels diners de més que tenien per sobre de les reserves mínimes que els exigia la institució monetària. En els temps actuals, aquests tipus marquen l'interès que el BCE cobra als bancs pels seus diners sobrants.

El BCE pretén estimular que els bancs no retinguin el diner i el canalitzin en forma de préstecs a l'economia real

I cobra perquè aquests tipus estan en negatiu. És així des de juny de 2014. L'entitat presidida per Mario Draghi primer els va posar al -0,10%; després els va portar al -0,20%; posteriorment, al -0,30%; i ja al març d'aquest any els va reduir al -0,40%, nivell que segueix vigent.

Amb aquesta estratègia, el BCE pretén estimular que els bancs no retinguin els diners i el canalitzin en forma de préstecs a l'economia real. Si no ho fan i es guarden més diners dels exigits a les reserves mínimes, pagaran una 'multa' -encara que en el sector financer s'associa més amb un impost-, resultant d'aplicar el tipus d'interès de la facilitat de dipòsit al seu diner ociós.

CADA VEGADA SOBRA MÉS

El problema és que aquest incentiu no està resultant com Draghi pretenia. Al juny de 2014, l'excés de liquiditat existent a la Zona Euro es limitava a 115.000 milions d'euros. Més de dos anys després, s'acosta al bilió d'euros, una quantitat sense precedents i que revela que els bancs segueixen sense traduir en crèdit bona part dels diners que el BCE està bombejant amb el seu programa d'expansió quantitativa (QE), d'una banda , i amb les seves operacions especials de finançament bancari a llarg termini (TLTRO II), per una altra.

La persistència d'aquest diners sobrants és la que està alimentant la factura dels interessos que els bancs estan pagant al BCE com a conseqüència dels tipus de dipòsit en negatiu. Per ara, ascendeix ja a 2.800 milions d'euros. De fet, la 'multa' diària ja s'acosta als 11 milions d'euros. I això, en un moment en què la rendibilitat del sector està pressionada precisament pels baixos tipus d'interès, per la nova regulació i per l'arribada de nous competidors tecnològics, suposa un obstacle afegit per a la banca.

4.000 MILIONS A L'ANY

La qüestió és que aquesta càrrega no s'atura aquí, sinó que seguirà creixent perquè les mesures expansives del BCE segueixen en marxa. Per ara, i almenys fins al març de 2017, el BCE continuarà dedicant 80.000 milions d'euros mensuals a la compra de deute públic i privat en el mercat a l'empara del QE. I en paral·lel seguirà endavant amb les operacions del TLTRO II, amb la qual subministrarà més diners als bancs.

Amb tot aquest arsenal, i davant l'absència d'un major dinamisme del creixement i d'una demanda de crèdit suficient, és qüestió de temps que els diners sobrants dels bancs s'assenti sobre el bilió d'euros. En aquest supòsit, el compte passaria a ser rodó: un any sencer amb un excés així i uns tipus de dipòsit al -0,4% li costaria al sector 4.000 milions d'euros.

Conscient d'aquest impacte, el BCE va dissenyar les operacions del TLTRO II amb l'objectiu de matisar-lo. De la mateixa manera que ara cobra als bancs pels seus diners sobrants, en el futur els premiarà, pagant-los un interès equivalent al de la facilitat de dipòsit, si incrementen el seu volum de crèdits amb els diners que rebin en aquestes operacions de finançament.

Els bancs, però, no estan per esperar tant. I ja estan buscant la manera de reaccionar a aquesta situació sense precedents amb l'objectiu de contrarestar aquest efecte dels tipus negatius. Entre les respostes d'algunes entitats ja figura la de cobrar un interès a les grans empreses i els clients institucionals pels seus dipòsits, de la mateixa manera que ells estan pagant al BCE.