Els bancs traslladen la batalla pel crèdit al consum al comerç electrònic

Aquest negoci conjuga dos elements fonamentals per als bancs en aquests temps. D'una banda, la transformació digital per aprofitar el potencial que ofereixen les noves tecnologies i "adaptar-se de forma contínua al que demanen els clients", expliquen a Bankinter Consumer Finance, la divisió de Bankinter especialitzada en crèdit al consum. La firma assenyala que ha detectat que "l'import de compres en línia amb targeta dels seus clients ha augmentat en un 50% durant els dos últims anys", en línia amb "un entorn cada vegada més digital i unes necessitats cada vegada més digitals dels clients".

L'altra clau per al desenvolupament del finançament de les compres en línia és el propi creixement del crèdit al consum. Amb els tipus baixos, les hipoteques tot just generen rendibilitat per als bancs. El deute de les famílies per préstecs hipotecaris està en 551.932 milions d'euros, el nivell més baix des de setembre de 2006, segons les dades del Banc d'Espanya corresponents al mes de juliol.

Hi ha un entorn cada cop més digital i unes necessitats cada vegada més digitals dels clients

Per això, les entitats s'han llançat a pel crèdit al consum, que ofereix diferencials més atractius. A aquesta dinàmica s'han sumat tant les entitats tradicionals, com els bancs especialitzats en el crèdit al consum i els establiments financers de crèdit (EFC). Segons dades del Banc d'Espanya, els EFC van arribar al juny el saldo viu de 40.573 milions d'euros, la dada més alta des de 2012. Mentre que el deute de les famílies amb els bancs per crèdits al consum es va elevar durant el primer trimestre de l'any fins als 61.400 milions d'euros, màxims des de finals de 2013.

ADAPTACIÓ AL CLIENT

Concedir un crèdit per a la compra d'un viatge, un electrodomèstic nou per a la cuina o un telèfon intel·ligent d'alta gamma és molt més rendible que concedir una hipoteca. Alhora, cada vegada més usuaris decideixen realitzar les seves compres en línia, ja sigui per comoditat o per les ofertes que ofereixen botigues i grans superfícies a Internet. D'aquesta manera, els bancs s'han llançat a per la combinació de les dues coses, finançar les compres en línia.

Les autoritats treballen per adaptar-se a la nova realitat en línia. La directiva europea de pagaments PSD2, que substitueix la promulgada el 2007 PSD1, abarateix els costos associats a les transaccions per targeta i impedeix recàrrecs als clients. "Les noves normes protegeixen millor els consumidors quan fan pagaments, promouen el desenvolupament i l'ús d'innovacions en línia i pagaments per mòbils, i fan un servei de pagaments a Europa més segur", defensava la Comissió Europea l'any passat quan el Parlament Europeu va aprovar les modificacions de la directiva. La directiva també augmenta la capacitat de les entitats que intervenen en els processos de pagaments per accedir a la informació dels comptes i l'operativa dels serveis. Els Estats tenen dos anys per adaptar-se.

Aquesta renovació jurídica de les autoritats europees suposa un pas més per donar suport a la digitalització dels bancs que no vulguin quedar-se enrere. En aquest context, les entitats intenten millorar les seves APIs, "els conjunts de regles que les aplicacions poden seguir per comunicar-se entre elles", segons defineixen a BBVA, i que serveixen per establir una comunicació entre el banc i el client sense intermediaris, només a través d'Internet.

POTENCIAL DE CREIXEMENT

El negoci del crèdit al consum compta amb participants com les entitats financeres tradicionals, però també bancs i EFC especialitzats. A més, han d'oferir condicions prou avantatjoses per destincentivar els venedors a crear la seva pròpia financera per a les compres realitzades dels seus productes, com fan ja El Corte Inglés, Caterpillar o Volkswagen.

Però alhora que s'ha incrementat la competència, ha evolucionat el comportament dels consumidors i les possibilitats tècniques. Una de les vies trobades és el comerç electrònic. És a dir, els bancs esperen una evolució similar al conjunt de les compres en línia, que han mantingut un creixement anual de dos dígits en tots els anys de la crisi, davant la contracció del consum en general. Durant el quart trimestre del 2015, el comerç electrònic va incrementar el volum de vendes en un 23% respecte l'any anterior fins a superar els 5.300 milions d'euros, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La dada de compres entre octubre i desembre duplica la de tres anys abans, i no ha parat de créixer en cap moment des de 2010, amb augments continuats d'entre el 10% i el 30% en termes interanuals (veure quadre). La xifra total del passat exercici va ser de més de 20.000 milions d'euros.

Cal tenir en compte que una part del comerç electrònic són petites compres (com un llibre, música, etc) que no tenen cabuda per al finançament dels bancs. Però hi ha una altra part molt atractiva per a les entitats. "És un segment molt important per dues raons. La primera perquè tots els comerços, grans i petits establiments, s'han transformat al canal en línia, han obert les botigues i han traslladat l'opció de pagament com 'finançament' que ja utilitzaven al canal físic. En segon lloc, el canal en línia està portant sectors nous en què el finançament també té cabuda i un recorregut enorme com a opció de pagament", argumenta Irene Roldán, responsable de nous negocis de Cetelem.

"És un segment amb potencial", asseguren a Santander, on porten diversos anys treballant tant en el negoci del finançament de les compres en línia com en els préstecs concedits en línia. La clau és que "el procés sigui simple i amb una resposta en línia instantània", afegeixen.

INVERSIÓ EN TECNOLOGIA

El desenvolupament tecnològic ha permès agilitzar els tràmits i fomentar aquesta via per a les compres en línia, amb un creixement aquests anys de dos dígits segons asseguren a Cetelem, encara que no hi ha dades oficials al respecte. "El procés és ràpid i senzill, és 100% en línia, segur i sense papers. El client selecciona la forma de pagament 'finançament' al pas de comprovació de la compra electrònica i rep una resposta ràpida", apunta Roldán.

El procés és el mateix que una compra en línia. El client tria el producte i en l'últim pas pot pagar amb targeta de dèbit o crèdit, o sol·licitar finançament. En aquesta última opció, ha de facilitar una sèrie de dades al banc. L'usuari inclou la signatura del contracte i digitalitza la documentació, sense necessitat de paper pel mig. La signatura es produeix a través d'un pin o signatura electrònica en la majoria dels casos, i amb una fotografia del document d'identitat juntament amb la demanda del crèdit. Si la resposta sobre la petició de finançament és positiva, el producte s'expedeix. Els bancs que competeixen en aquest segment intenten evolucionar per guanyar als seus rivals en seguretat, rapidesa i facilitat del procés, que ja es realitza també amb mòbils i tauletes.

"El desenvolupament tecnològic és fonamental, i també l'adaptació als canvis d'hàbit del client. És una inversió contínua en tecnologia i innovació per tenir les millors eines possibles per al procés", exposa Ignacio Olivera, director de targetes de Sabadell Consumer Finance. "Per regulació no podem reduir el procés a un clic, però sí fer-ho cada vegada més senzill i ràpid, alhora que la tecnologia permet impedir el risc de frau en les compres i augmentar la seguretat", afegeix.

L'entitat s'ha llançat a per aquest negoci des de març d'aquest any. Una de les vies per al creixement del banc en aquest camp ha estat una aliança amb Andorra Free Market, una de les principals plataformes de comerç en línia a Espanya, i en la qual es pot adquirir un producte finançat per Sabadell. "Fa anys el finançament del comerç electrònic pràcticament no existia, però ara comença a mostrar que serà important", afegeix Olivera.