El rei dels fons d'alta freqüència aterra a Amper (i està dinamitant la seva cotització)

En les últimes tres setmanes, el volum de compravendes de les seves accions en la Borsa espanyola suma 820 milions de títols, és a dir, que s'han mogut en mercat totes les seves accions i una mica més. El seu capital està repartit en 720 milions de títols, de manera que la rotació s'ha disparat fins al 120%. En termes absoluts, aquest volum té un valor de 190 milions d'euros. En aquest curt període de temps, Amper ha pujat un 100%, que valoren el conjunt de l'empresa en més de 200 milions d'euros. Aquest dijous, el valor puja un 3%, fins a 0,29 euros, amb un volum negociat que supera els 20 milions d'euros, només superat per gegants de l'IBEX-35 com Inditex, BBVA, Telefónica, Iberdrola i Santander.

Darrere d'aquesta inusual activitat es troba Reinassance Technologies, el rei dels fons d'alta freqüència (HFT, per les seves sigles en anglès), que va declarar en vigílies de Nadal una participació del 3% del capital, per a dies més tard, rebaixar aquest percentatge, segons consta en la CNMV. El fons, fundat per Jim Simmons, és considerat un dels precursors de l'operativa d'alta freqüència en borsa, que consisteix a realitzar milers operacions de compra i venda en qüestió de segons controlades per ordinador i programari per aconseguir petits beneficis en cada entrada i sortida.

Segons explica la pròpia Reinassance al supervisor espanyol, les operacions sobre Amper s'han realitzat per a tres clients als quals dissenya i executa l'estratègia: Badger Holdings, Mosel Equities i ST. Veran Equities. Són signatures desconegudes, encara que de llarga relació amb Reinassance. En una compareixença davant al Senat dels EUA al juliol de 2014, l'expert en fiscalitat, Steven Rosenthal, de l'Urban Institute, va posar com a exemple a aquestes tres societats per intentar explicar com obtenen avantatges tributaris fons com Reinassance.

“Aquests fons solen ser societats de Delaware i s'organitzen per "comprar, vendre (incloent posicions curtes), invertir, negociar i negociar en valors i altres transaccions financeres relacionades amb ells (...) Els fons es transfereixen els guanys i pèrdues entre els seus socis”, va descriure Rosenthal per tractar d'explicar com aquest tipus de fons dissenyen estratègies per pagar menys imposats.

DE BAÑUELOS AL FONS VOLTOR SPRINGWATER

Amper ha estat pastura dels grans especuladors financers des que Telefónica va abandonar el seu accionariat a finals de 2012. Des de llavors, el seu accionariat ha estat copat per socis de caràcter financer com Enrique Bañuelos, que va arribar a tenir més del 20% del capital entre 2013 i 2015. El creador del fenomen Astroc -aquella promotora immobiliària que va arribar a valer més de 8.000 milions d'euros el 2007- va sortir amb minusvalideses d'aquesta aventura en una de les companyies més estranyes de la borsa espanyola. Des de mitjans de 2015, l'administrador de finques Juan Carlos Herrero és el principal accionista de l'empresa amb un 4,2%

Un altre exemple de les estranyes operacions que ocorren al voltant de Amper ha estat la seva última adquisició. El passat 27 de desembre, en vespres dels Sants Innocents, va arribar a un acord per a la compra de l'empresa de serveis industrials Nervión per 4,75 milions d'euros en convertibles de doble direcció: d'una banda, el comprador podrà exercir la compra de fins al 58% de Nervión al juny de 2017 i, llavors, aquesta empresa aportaria 1,5 milions de caixa a Amper, segons va comunicar a la CNMV l'empresa que presideix Espinosa dels Monteros.

La complexa operació porta el segell de l'actual amo de Nervión, que no és un altre que el fons voltor Springwater Capital, la firma que capitaneja Martin Gruschka i que ha protagonitzat polèmiques operacions en empreses com a Electrodomèstics Miró, l'aeronàutica Aernnova o la paperera Adveo (Unipapel), entre d'altres.

Al tancament del tercer trimestre, Amper va anunciar una xifra de vendes que supera els 78,8 milions d'euros, similar a la xifra aconseguida en el mateix període de l'exercici anterior de 78,2 milions d'euros. La companyia va aconseguir un Ebitda (resultat brut) de 13,01 milions d'euros, un 61% major que l'aconseguit al tancament del mateix període de l'exercici anterior. No obstant això, el focus de la companyia es manté a sobreviure i ha escomès diverses operacions per millorar el circulant i el deute financer net. Entre aquestes operacions es troba un préstec d'Alcatel per 6 milions d'euros i un convertible en accions amb Alterfin, valorat en altres 8 milions.