L'activitat constructora "es ressentirà" i la signatura de visats "es reduirà a la mínima expressió durant els mesos afectats pel confinament", provocant un descens de la inversió residencial "entorn del 29%" enguany, i es recuperarà un 2,6% durant el 2021.
Són algunes de les conclusions d'un estudi immobiliari elaborat per BBVA Research, que constata la factura que passarà la pandèmia al mercat, tot i matisar que afrontarà la sotragada millor que durant la crisi del 2008, per l'existència de millors fonamentals i la situació financera.
Després de la recuperació que havia experimentat el sector al febrer, les transaccions van caure amb força al març, un 40%, a conseqüència de l'inici del confinament, acompanyat per un col·lapse del 37,1% en la signatura d'hipoteques.
La reducció de les vendes es va fer notar en el preu de l'habitatge, que va caure un 0,4%, "accentuant-se la desacceleració interanual que ja s'estava produint des del segon trimestre del 2019" segons les dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
BBVA augura que la venda d'habitatges "continuarà perdent tracció", ja que la situació actual augmenta la incertesa, es contreu l'ocupació i "s'espera una reducció de la renda de les llars", que deteriorarà la confiança de les llars, alhora que es frena la demanda d'estrangers.
De fet, les zones on considera que el sector podria "patir més durant els pròxims mesos" són aquelles més exposades a la demanda d'estrangers i a la segona residència, mentre que aquelles altres amb més activitat econòmica "podrien ser les primeres a canalitzar la recuperació".
La reducció de les vendes es deixarà notar al seu judici en el preu de l'habitatge, sobretot el de segona mà, i el comprador “tindrà més poder de negociació”, si bé l'escassetat d'oferta d'obra nova a alguns territoris “podria esmorteir la contracció de preus d'aquesta tipologia”.
No obstant això, considera que el mercat "es troba més ben posicionat per afrontar una contracció que al 2008", gràcies a un nivell de preus un 20% inferior al de llavors, que el sector privat es troba "menys endeutat", els tipus d'interès "es mantindran en nivells relativament reduïts i el mercat, en general, no reflecteix un problema de sobreoferta d'habitatge d'obra nova com sí que mostrava llavors".
En concret, a l'inici de la crisi anterior es requeria el salari de gairebé 9 anys per pagar un habitatge nou, comparat amb 7 anys que es necessitaven a finals de l'any passat. Si el pagament de la quota hipotecària requeria al 2008 el 52% de la renda mitjana de la llar, ara se'n necessitava el 32%.
Segons BBVA, la sobreoferta d'habitatge nou "ja no és un problema al mercat espanyol". Al 2009, l'excés d'oferta d'habitatge nou superava el 2,6% del parc d'habitatges i al 2018 aquesta proporció era de l'1,8%, "en línia amb l'estoc estructural".
D'altra banda, subratlla que la situació financera del sector privat "està més sanejada", ja que el seu endeutament ha passat d'ascendir a quanties equivalents al 171% del PIB de mitjana entre 2005-2008 al 131% al 2019. A més, les noves operacions de crèdit van passar del 115% del PIB de mitjana entre 2005-2008 al 36% al 2019.
