El president de la Xina, Xi Jinping, va aprofitar el discurs inaugural que va oferir aquest diumenge a l'obertura del XX Congrés del Partit Comunista del país per proclamar els èxits de la política 'zero Covid' que està seguint el gegant asiàtic. Va parlar de les virtuts de les mesures adoptades i l'èxit que havien tingut, i va dir que encara que és possible que hi hagi uns ajustaments en l'enfocament actual que se segueix contra la pandèmia de coronavirus, no hi haurà una relaxació significativa als propers mesos.
Tenint en compte el que va dir Xi, que va remarcar que aquesta política havia aconseguit "resultats positius" i fins i tot va arribar a referir-s'hi com una "guerra popular total" contra la Covid-19, tot apunta que l'economia xinesa continuarà veient-se limitada per les restriccions. I és que encara que els controls van ajudar el país a tornar ràpidament al creixement el 2020, la controvertida política de tancaments s'ha tornat cada cop més estricta aquest any, cosa que ha portat els bancs d'inversió a retallar repetidament les estimacions de creixement per a la Xina.
Els experts de TD Securities apunten, de fet, que "és probable que els bloquejos més específics i les proves massives segueixin sent el camí per seguir", cosa que continuarà afectant l'economia del gegant asiàtic.
En qualsevol cas, l'Informe de Treball, que va ser el document que va llegir Xi aquesta sessió inaugural del Congrés, conté poques novetats en matèria de política econòmica. El president sí que va afirmar que el país ha abandonat recentment el creixement ràpid i s'ha centrat més en l'autosuficiència nacional, especialment a l'àmbit tecnològic.
De fet, va apuntar que de cara al futur la Xina necessita una sòlida base tecnològica per assolir els seus objectius de modernització. Alguns dels àmbits que va esmentar van ser l'augment de la qualitat dels productes manufacturers de la Xina, les capacitats del país en el transport espacial i el desenvolupament digital.
A més, sobre els plans de creixement, Xi va dir que el país es proposaria impulsar la productivitat, fer més resistents les cadenes de subministrament i ampliar la producció econòmica global.
El discurs, en general, va establir un marc per al pla a curt termini de Xi per a la Xina, que, segons va dir, consisteix a "realitzar bàsicament la modernització socialista" entre els anys 2020 i 2035. L'objectiu del país és convertir-se el 2035 en una "economia socialista moderna" i assolir el 2050 el Somni Xinès de Rejoveniment Nacional, que inclou "prosperitat comuna per a tots", un país fort i democràtic i estar en harmonia amb la naturalesa, segons ha explicat Xi.
"És clar que la definició xinesa de democràcia no és la democràcia liberal, sinó el que ells anomenen 'democràcia de procés complet', que descriuen a grans trets com un lideratge basat en la meritocràcia i uns objectius i solucions basats en consultes amb el poble i les institucions”, destaquen els experts de Danske Bank.
I encara que no va esmentar directament cap país en el seu discurs, que va durar gairebé dues hores, sí que hi va haver referències vetllades als Estats Units i Taiwan. Xi va apuntar la Xina no canviarà de rumb ni tan sols quan s'enfronti a "perilloses tempestes" en un món més hostil. El líder xinès va lloar l'"esperit de lluita" de la nació i va dir que el país estava "ben posicionat per perseguir el desenvolupament i garantir la seguretat".
Les seves paraules donen a entendre que el gegant asiàtic està preparat per fer front a un desafiament cada vegada més gran per part dels EUA sota la presidència de Joe Biden, que ja ha actuat per obstaculitzar la capacitat de Pequín d'accedir a tecnologia avançada (havia anunciat nous controls a l'exportació de semiconductors, en un esforç per mantenir l'avantatge tecnològic dels Estats Units sobre la Xina) i ha intentat dissuadir qualsevol acció militar contra Taiwan.
Però Taiwan segueix al punt de mira dels xinesos. Tant que Xi va deixar clar que el país es reserva l'opció de "prendre totes les mesures necessàries" contra la "ingerència de forces externes" a la qüestió de Taiwan. El president va parlar amb fermesa sobre la determinació de la Xina de reunificar-se amb l'illa autogovernada, que Pequín considera part del territori.
"Seguirem lluitant per la reunificació pacífica amb la major sinceritat i el màxim esforç", va dir Xi, "però, mai no prometrem renunciar a l'ús de la força. I ens reservem l'opció de prendre totes les mesures necessàries", va destacar. Com va remarcar, "això està dirigit únicament a la interferència de forces externes i a uns quants separatistes que busquen la independència de Taiwan", va dir, emfatitzant que la resolució de la qüestió de Taiwan és un assumpte que han de resoldre els xinesos.
Durant aquesta setmana les reunions se celebraran majoritàriament a porta tancada i la propera gran cita serà diumenge, quan es conegui el nou Comitè Permanent, la cúpula directiva de la Xina. Probablement, Xi sigui reelegit per a un tercer mandat (fa 10 anys que és al poder) i elevat a 'líder del poble', un títol que segons els analistes de Danske Bank "fonamentarà el seu poder".
