La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha avançat que el seu departament treballa en la regulació de la presentació d'Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) durant la desescalada i estudia que, en aquest marc, les empreses que paguen dividends no puguin presentar-ne.
En una entrevista publicada al diari La Vanguardia, Díaz explica que el ministeri està estudiant "mesures, noves garanties, perquè, a causa dels enormes beneficis que reben per un ERTO, no s'hi puguin acollir empreses que tinguin seu en un paradís fiscal o bé empreses que estiguin repartint dividends".
Díaz argumenta que aquesta objecció a la presentació d'un ERTO "és una reflexió que és al si de la UE" i que el Govern ha plantejat "en el diàleg social" amb patronal i sindicats. "Esperem que tiri endavant", confia.
La ministra assenyala que el seu departament ha rebut des del decret d'estat d'alarma expedients que afecten quatre milions de treballadors, i que el Govern calcula que la seva tramitació costarà enguany a l'erari públic uns 18.000 milions d'euros.
S'estudia que els drets d'atur vagin més enllà del decret d'alerta
Informa que en el marc del diàleg social obert amb empresaris i sindicats s'està "a punt" d'aconseguir un acord sobre la presentació d'expedients durant la desescalada del confinament per la pandèmia, i destaca que "el compromís de patronal i sindicats és absolut".
En aquest marc, s'estudia que els drets d'atur vagin més enllà del decret d'alarma i, segons Díaz, en el cas dels ERTO de força major es treballa perquè "es mantingui la prestació pública per a les persones" encara que no compleixin tots els requisits. "Reposar aquests mesos que hagin consumit són molts diners públics, però és una inversió en termes socials", addueix. Respecte a l'acomiadament per causes objectives, afirma que s'està treballant en "un estadi de transició".
Malgrat que les mesures preses impliquen augmentar la despesa pública encara que baixin els ingressos, Díaz creu que no és el moment de parlar de pujades d'impostos. "És el moment -puntualitza- de presentar batalla per aconseguir que la UE entengui que s'ha d'abocar en sortir d'aquesta crisi, que és social i econòmica (...). No es tracta d'incrementar-los, sinó que uns n'han de pagar més perquè els altres n'hagin de pagar menys".
La ministra recorda que, en aquests moments, "els autònoms, els treballadors i les petites empreses estan suportant la càrrega fiscal de l'estat". "En pressió fiscal -continua- som set punts per sota de la mitjana europea".
També incideix en què "Espanya va trigar deu anys a sortir de la crisi financera quan uns altres en van sortir en 12 o 18 mesos, perquè les receptes d'austeritat, d'aquells 'divendres de Dolors', com els anomenàvem, van dificultar-ne la sortida". "Ara -afegeix- hem de treballar per elaborar mesures de protecció, quan la gent les necessita, sense reproduir el que ha passat en altres crisis". És en aquest context en el qual Díaz considera que la Unió Europea n'és la pedra angular, que en aquests moments, destaca, "ha de demostrar que no s'ha de generar més desafecció".
La ministra adverteix que "ens queden setmanes dures en termes d'ocupació" per causa de la "feblesa extrema de l'estructura dels contractes temporals". "I veurem que no som capaços d'acompanyar als precaris en aquesta crisi d'una virulència enorme", es lamenta. "No vull enganyar ningú. Veurem que les contractacions indefinides més o menys es mantenen, però el problema el tenim amb els joves", que són un 34% dels afectats, reconeix Díaz.
És per això que valora l'acord sobre l'ingrés mínim vital, que si bé deixarà fora "a una part de la precarietat i de l'economia irregular", suposa un gran avanç, perquè "com a societat" s'ha decidit que aquesta renda ha d'existir. També aquesta setmana, informa Díaz, se sabrà quants treballadors cobren ja la prestació per desocupació. Les oficines del serveis públic d'ocupació (SEPE) reconeixen al dia uns 200.000 expedients per facilitar aquest pagament.
