"S'entreveu una recessió per a la zona euro", les lectures preliminars de l'índex PMI "indiquen una contracció econòmica del 0,1% per al tercer trimestre". Al setembre, el declivi econòmic de la zona de l'euro es va aguditzar i l'activitat empresarial es va contreure per tercer mes consecutiu, mentre la pressió de la inflació a l'alça s'intensifica.
L'estimació 'flaix' preliminar de l'índex PMI Compost de l'activitat total de la zona euro, elaborat per S&P Global i ajustat estacionalment, reflecteix un descens de 48,9 registrat a l'agost a 48,2 al setembre. D'aquesta manera, l'índex PMI s'ha situat per sota del nivell d'absència de canvis de 50 per tercer mes consecutiu i ha assenyalat un declivi econòmic continu durant tot el tercer trimestre.
És més, la taxa de contracció es va accelerar al setembre, fins a assolir la més ràpida des del gener del 2021. Si es deixen de banda els valors observats durant la pandèmia, l'última lectura va ser la més baixa des del maig del 2013. Els indicadors a futur, com l'índex de noves comandes, l'índex de comandes pendents de realització i l'índex d'expectatives futures respecte de l'activitat empresarial, suggereixen que el declivi continuarà cobrant nou ímpetu als propers mesos.
El sector industrial va encapçalar la desacceleració i la producció manufacturera es va reduir per quart mes consecutiu. De fet, el ritme de declivi es va accelerar lleugerament, fins a marcar el més ràpid des del maig del 2020.
L'activitat del sector serveis també va disminuir, caient per segon mes consecutiu i contraient-se a un ritme no observat des del febrer del 2021. El declivi al sector serveis es va destacar per ser el més intens des del 2013 (excloent-ne les caigudes registrades arran de les mesures de contenció de la pandèmia), impulsat per creixents pèrdues als subsectors de viatges, turisme, lleure, serveis immobiliaris i assegurances.
Mentrestant, les noves comandes de productes i serveis es van reduir intensament per tercer mes consecutiu i la taxa de pèrdua es va accelerar a un ritme no observat des de l'abril del 2013 (descomptant els períodes de restriccions per la pandèmia). Les comandes per al sector manufacturer es van reduir amb especial intensitat, però els volums de noves comandes rebudes al sector serveis també van disminuir a un ritme més gran. En els dos casos, les comandes es van reduir més ràpidament que la producció/activitat, cosa que suggereix que es produirà una nova acceleració del declivi de l'activitat total a l'octubre.
De la mateixa manera, les comandes per completar es van reduir a un ritme creixent i van caure per tercer mes consecutiu. Un declivi accelerat al sector manufacturer va anar acompanyat d'una renovada caiguda al sector serveis. Aquestes baixades indiquen un excés de capacitat en relació amb l'augment de la demanda.
Tot i que l'augment de l'ocupació es va mantenir sense canvis durant el mes, cal tenir en compte que l'alça d'agost havia estat la menor en disset mesos. El refredament recent del mercat laboral reflecteix una cautela més gran respecte a la contractació enmig de l'augment dels costos i la creixent incertesa econòmica.
Encara que la producció industrial novament es va veure limitada en molts casos per l'escassetat de components, i es van observar alguns indicis que la situació als mercats de les energies també estan restringint la capacitat de producció, els temps de lliurament dels proveïdors es van allargar en menor mesura des d'octubre de 2020 enmig d'informes de menys escassetat de components i millores en la logística i els enviaments en alguns subsectors.
Tot i que l'atenuació de les restriccions de subministrament de matèries primeres va contribuir a pal·liar algunes pressions inflacionistes, es va vincular àmpliament l'augment dels preus de les energies amb la renovada acceleració de la inflació dels preus pagats tant al sector manufacturer com al sector serveis. En conjunt, l'augment dels costos va ser el més marcat des del juny passat.
L'augment de les pressions dels costos va fer que, després de quatre mesos d'atenuació, la taxa d'augment dels preus cobrats pels productes i serveis també s'accelerés fins a la màxima des del juny passat mentre les empreses intentaven protegir els marges de beneficis.
LES EXPECTATIVES FUTURES ES VAN DESPLOMAR
Pel que fa al futur, les expectatives per a l'activitat empresarial durant els propers dotze mesos es van desplomar intensament, caient fins a la seva mínima des del maig del 2020 i, excloent-ne els valors assolits durant la pandèmia, va assolir la seva mínima des del novembre del 2012. Amb diferència, la caiguda més intensa de la positivitat va ser evident a Alemanya. Per contra, es va registrar una lleugera millora en el sentiment respecte a l'activitat futura a França i es va observar un ànim comparativament resistent a la resta de la regió en conjunt, encara que en els dos casos, l'optimisme es va reduir intensament en comparació amb l'observat al començament d'any.
El panorama pessimista va reflectir principalment la preocupació pels preus disparats de les energies i l'impacte negatiu de l'augment de la inflació en els costos de les empreses i la demanda del consumidor. L'augment dels tipus d'interès, la guerra a Ucraïna i la persistent escassetat a les cadenes de subministrament també en van ser factors esmentats generalitzadament, així com també un nou canvi de tendència cap a la reducció dels estocs al sector manufacturer, tant entre els productors com entre els seus clients.
A l'anàlisi per països, igual que s'ha observat durant els tres últims mesos, Alemanya va registrar una reducció de l'activitat total, ja que el seu índex PMI Compost es va desplomar a 45.9, la lectura més baixa des del maig del 2020 i, excloent-ne la pandèmia, el seu nivell més feble des del juny del 2009. Sense comptar el confinament inicial per la COVID-19 a principis del 2020, el declivi del sector serveis alemany també va ser el més sever des del juny del 2009. La producció manufacturera va continuar disminuint a Alemanya, tot i que el ritme de declivi s'ha moderat, en part gràcies a l'atenuació dels trastorns a les cadenes de subministrament.
L'activitat total només va augmentar modestament a França, el PMI Compost del qual va registrar 51.2. Tot i que l'augment va ser superior al nivell de gairebé estancament observat a l'agost, l'estudi va indicar una desacceleració marcada del creixement econòmic francès durant el tercer trimestre en comparació amb el segon trimestre. Una acceleració del creixement del sector serveis va ajudar a contrarestar una agudització de la desacceleració al sector manufacturer. Les fàbriques franceses van registrar una caiguda de la producció que, excepte la caiguda inicial durant els confinaments al començament de la pandèmia, va ser la més pronunciada des del març del 2013.
A la resta de la regió, l'activitat total es va reduir per primera vegada des del febrer del 2021, ja que el tercer mes consecutiu de caiguda de la producció manufacturera va anar acompanyat de la primera caiguda de l'activitat al sector serveis des del gener passat.
EL REPTE DE CONTROLAR LA INFLACIÓ, CADA VEGADA MÉS DIFÍCIL
Des d'S&P Global Market Intelligence creuen que "s'entreveu una recessió per a la zona euro, ja que les empreses assenyalen un empitjorament de les condicions empresarials i un augment de les pressions dels preus, vinculat amb els disparats preus de les energies. Les lectures preliminars de l'índex PMI indiquen una contracció econòmica del 0,1% per al tercer trimestre, mentre que la taxa de declivi s'ha accelerat durant aquests darrers tres mesos fins a assenyalar el pitjor resultat econòmic des del 2013, excloent-ne els mesos de confinaments per la pandèmia".
Destaquen que "Alemanya està fent front a les condicions més dures, i la seva economia s'està deteriorant a un ritme que no s'havia observat (si es deixa de banda la pandèmia) des de la crisi financera mundial. Com que la demanda s'està desplomant i les empreses es mostren cada cop més pessimistes respecte a les perspectives, els indicadors a futur de l'estudi suggereixen un creixent declivi econòmic per a la zona euro al quart trimestre, augmentant les probabilitats que la regió caigui en recessió”.
Tot i que hi ha hagut alguns indicis d'atenuació dels problemes a les cadenes de subministrament, “la preocupació clarament s'ha desplaçat de les cadenes de subministrament al creixent cost de vida, que no només està afectant la demanda, sinó que en alguns casos també limita la producció manufacturera i l'activitat del sector serveis”.
"Alhora, l'escalada dels costos de les energies ha revifat les pressions inflacionistes, que després d'haver mostrat alguns indicis d'atenuació durant mesos anteriors enmig d'una reducció de l'escassetat de subministraments, s'han tornat a accelerar. Per tant, el repte al qual s'enfronten els responsables de la política monetària de controlar la inflació mentre intenten evitar un dràstic esfondrament de l'economia es torna cada vegada més difícil”, conclouen.
Per part seva, des d'Oxford Economics assenyalen que "tot i que hi va haver certa divergència de països, els vents en contra de les economies del bloc són els mateixos: condicions de demanda febles a mesura que el poder adquisitiu es deteriora enmig d'una alta inflació i la demanda global es debilita". Esperen que "la zona de l'euro caigui en una recessió als mesos d'hivern enmig de l'augment dels preus de l'energia, i és probable que Alemanya experimenti la recessió més profunda".
