L'economista alemanya Isabel Schnabel, integrant del Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE), considera raonable que els inversors anticipin que el proper moviment de la institució sigui una pujada de tipus, en un senyal poc habitual d'alineament explícit amb les expectatives del mercat. En una entrevista concedida a Bloomberg al seu despatx de Frankfurt la setmana passada, Schnabel va afirmar estar "bastant còmoda" amb aquesta perspectiva, encara que va descartar que es produeixi a curt termini.
Segons va explicar, els tipus actuals es troben a nivells que, tret de nous xocs, podrien mantenir-se durant un temps. Tot i això, el comportament de la demanda interna, la inversió empresarial i l'augment de la despesa pública en defensa i infraestructures apuntalen la visió que l'activitat de la zona de l'euro es mantindrà sòlida. "Tant els mercats com els seus participants esperen que el proper moviment de tipus sigui una pujada, encara que no de manera imminent", ha assenyalat. "Estic força còmoda amb aquestes expectatives".
Schnabel va descriure els riscos per a l'economia i la inflació com a inclinats a l'alça i va avançar que les projeccions de creixement que el BCE revisarà al desembre es podrien actualitzar en positiu. Els analistes esperen que el tipus de dipòsit romangui sense canvis, al 2%, per quarta reunió consecutiva la setmana que ve.
L'economista es converteix així en la primera responsable del BCE a afirmar amb claredat que els costos de finançament han tocat un terra, marcant una diferència respecte a les expressions més prudents de la presidenta Christine Lagarde i altres membres del Consell de Govern, que es limiten a assenyalar que els tipus estan en "un bon lloc".
La postura de Schnabel contrasta, a més, amb la situació d'altres bancs centrals. Els Estats Units i el Regne Unit mantenen cicles de retallades, mentre que ella defensa que la zona de l'euro ha mostrat una fortalesa més gran de la prevista després de l'impacte aranzelari provocat per l'administració de Donald Trump. Segons ha dit, el creixement "ha estat molt més resilient del que es podria haver esperat per la disrupció més gran de l'ordre comercial internacional des de la Segona Guerra Mundial".
Schnabel va destacar també que la caiguda de la incertesa ha suavitzat l'impacte dels aranzels i ha recordat que les enquestes empresarials apunten a una "expansió sòlida" cap a final d'any. Des de l'última ronda de projeccions –que preveia un creixement de l'1% per al 2026–, va assegurar que “les perspectives han millorat”.
VIGILÀNCIA SOBRE LA INFLACIÓ
Les noves previsions del BCE inclouran per primera vegada estimacions per al 2028, un any que genera dubtes pel possible retard al sistema europeu de fixació de preus del carboni. Schnabel va treure importància a aquest risc i va defensar que la institució pot tolerar "desviacions moderades" respecte a l'objectiu del 2%, sempre que no es tornin persistents. "És important no lligar-se a cap xifra concreta", va afirmar. "El que realment importa és el relat macroeconòmic general".
En la seva anàlisi, va assenyalar que els preus dels serveis segueixen sent l'aspecte "més important" per vigilar, a causa de l'avenç dels salaris, mentre que la pressió baixista esperada sobre els béns per l'euro fort, l'energia barata o la reorientació del comerç des de la Xina ha estat menor de la prevista. "El descens de la inflació subjacent s'ha estancat just quan l'economia es recupera", va advertir.
Pel que fa al calendari de decisions, va evitar confirmar les apostes d'alguns analistes que situen la propera pujada al juny. "Això no està actualment a la nostra ment", va dir. "Ja creuarem aquest pont quan hi arribem".